El català perplex
0 Comentaris
A l´actual temps de greu crisi econòmica, el col·lectiu polític del govern de torn té la difícil missió de vehicular sol·lucions pal·liatives al desori social que provoca la manca de recursos, mentres que la oposición te la de controlar, criticar si cal, les mesures del govern. En aquest escenari, dos elements han agreujat les lògiques discrepàncies govern-oposició, el coneixement ciutadà d'importants casos de corrupció i la radicalització de les greus desqualificacions que mutuamente es dediquen els líders polítics.
Resultat: la política i els polítics crean un important malestar i preocupació entre la ciutadania, descrèdit que obra la porta a l'aparició de discursos antisistema d´origen poc clar, impregnats de populisme i demagogia que fa encara més difusa la situació. Miquel Roca, sentit comú i experiència, ens encen una llum vermella al exposar-nos que, en moments com els actuals, són precisament els polítics els que han de trobar les solucions més raonables i possibilistes; té tota la raó, però personalment hi afegiria una necessària condició sine qua non, que els nostres líders posessin fre a les quasi tavernàries frases despreciatives i desqualificadores dedicades a l´adversari polític. Són aquestes manifestacions públiques les que han convertit al català “emprenyat” en el català “perplex”, antesala del “manfotisme”, taló d´Aquiles de la nostra preuada democràcia.
viernes, 23 de julio de 2010
viernes, 2 de julio de 2010
Gràcies, Europa.
Comentant qui i com anirem a la manifestació contra les retallades de l´Estatut del dia 3, un amic va opinar que, al costat de la senyera, hi hauria d´anar una bandera d´Europa. Primer em va semblar un estirabot. Però, i sentint algunes manifestcions dels líders dels conservadors espanyols, titllant de feixista i marxista al President de la Generalitat, em va semblar molt encertada la metáfora.
Reflexionem: Des de gener del 1986, quan l´Estat Espanyol va entrar a la CEE, la Unió Europea d´avui, molts mils de millons d´euros s´han abocat a les nostres infraestructuras i a les nostres xarxes socials provenents dels fons de cohesió de Bruxel-les.- Però tant o més important que les ajudes materials, cal remarcar la condició “sine qua non” de què aquestes ajudes s´aplicaven a un Estat de Dret.
Aquet Estat de Dret que mantenim des de 1978, ens blinda contra tentacions totalitàries, tentacions totalitàries que avui es filtren subliminalment en les reaccions viscerals d´alguns centralistes espanyols, quan interodueixen terminologies franquistes en la seva oratoria.
A la manifestació del dia 3, entre els milers de senyeres, pensaré que el meu amic tenia raó, ens podrem pronunciar sota una simbólica gran bandera d´Europa. Gràcies, Europa.
Jaume Vallés
Comentant qui i com anirem a la manifestació contra les retallades de l´Estatut del dia 3, un amic va opinar que, al costat de la senyera, hi hauria d´anar una bandera d´Europa. Primer em va semblar un estirabot. Però, i sentint algunes manifestcions dels líders dels conservadors espanyols, titllant de feixista i marxista al President de la Generalitat, em va semblar molt encertada la metáfora.
Reflexionem: Des de gener del 1986, quan l´Estat Espanyol va entrar a la CEE, la Unió Europea d´avui, molts mils de millons d´euros s´han abocat a les nostres infraestructuras i a les nostres xarxes socials provenents dels fons de cohesió de Bruxel-les.- Però tant o més important que les ajudes materials, cal remarcar la condició “sine qua non” de què aquestes ajudes s´aplicaven a un Estat de Dret.
Aquet Estat de Dret que mantenim des de 1978, ens blinda contra tentacions totalitàries, tentacions totalitàries que avui es filtren subliminalment en les reaccions viscerals d´alguns centralistes espanyols, quan interodueixen terminologies franquistes en la seva oratoria.
A la manifestació del dia 3, entre els milers de senyeres, pensaré que el meu amic tenia raó, ens podrem pronunciar sota una simbólica gran bandera d´Europa. Gràcies, Europa.
Jaume Vallés
jueves, 24 de junio de 2010
Vox dixit
Vox populi…..
Afortunadament, la ciutadania és més responsable del que de vegades pensem, actitud responsable que supera ampliament la que ens demostren alguns dels nostres polítics de primera línia, especialment al Congrès dels Diputats. Líders polítics que en les seves desqualificacions públiques del contari, dient barbaritats, que són mitjes veritats i mitjes mentides, són les que donen peu al ciutadà a crear llegendes urbanes. Sospites no contrastades, suggerències i rumors públics que la “vox populi” resum amb la dita “no n´hi ha un pam de net”.
“Vox populi, vox Dei”, en una de les seves diverses interpretacions vindria a dir que tot el que surt de la ciutadania es veritat, quan això no és del tot cert. El que és veritat és que molts dels debats polítics de tots els mitins i també en alguns dels hemicicles institucionals, provoquen i inciten al poble plà a interpretar fil per randa l´exercici retòric dels oradors, amb el resultat d´una “Vox populi” que posa el mateix nivell de corrupció, de falta de rigor i de falta de serietat a tots els polítics, qualificacións que molts d´ells no es mereixen però que tenen pecat d´omisió, al permetre que els seus portantveus s´expressin de forma tan barroera i inútil, que inflama, de vegades sense motiu, el conjunt de la societat civil, fins que pot ser serà cert alló de “vox populi, vox Dei”.
Afortunadament, la ciutadania és més responsable del que de vegades pensem, actitud responsable que supera ampliament la que ens demostren alguns dels nostres polítics de primera línia, especialment al Congrès dels Diputats. Líders polítics que en les seves desqualificacions públiques del contari, dient barbaritats, que són mitjes veritats i mitjes mentides, són les que donen peu al ciutadà a crear llegendes urbanes. Sospites no contrastades, suggerències i rumors públics que la “vox populi” resum amb la dita “no n´hi ha un pam de net”.
“Vox populi, vox Dei”, en una de les seves diverses interpretacions vindria a dir que tot el que surt de la ciutadania es veritat, quan això no és del tot cert. El que és veritat és que molts dels debats polítics de tots els mitins i també en alguns dels hemicicles institucionals, provoquen i inciten al poble plà a interpretar fil per randa l´exercici retòric dels oradors, amb el resultat d´una “Vox populi” que posa el mateix nivell de corrupció, de falta de rigor i de falta de serietat a tots els polítics, qualificacións que molts d´ells no es mereixen però que tenen pecat d´omisió, al permetre que els seus portantveus s´expressin de forma tan barroera i inútil, que inflama, de vegades sense motiu, el conjunt de la societat civil, fins que pot ser serà cert alló de “vox populi, vox Dei”.
lunes, 7 de junio de 2010
Mes que cambrers i paletes
Amic de Plató pero mes amic de la veritat, entenc i comparteixo molts dels debats, identitaris i economics, en torn de la crisis, que omplen els mitjans de comunicació. Pero el catalanisme modern ens exigeix una mirada mes llarga, també pensar amb el futur dels nostres nets, que voldrán ser alguna cosa mes que cambrers i paletes.-
Estem en un moment estelar, una cruilla fonamental que apareix sols ocasionalment en els mitjans, quasi mai en debats politics. Es tracta de la viabilitat del Eix de la Mediterrania, “autopista” de ferrocarril que uniria Tallin (Estonia) amb Algeciras, per nosaltres la importancia del cami davant del fi, la creació d´economia productiva al llarg de l´eix d´Europa, transportant els seus productes manufacturats als ports del Mare Nostrum, Marsella, Barcelona, Tarragona, Valencia…..que els expedirien a Asia i Africa .
Politics d´esquerres i dretes de Catalunya i Valencia haurien de batre el coure i picar pedra, oblidant diferencies menors, buscant aliats a França en la mateixa direcció; que no es repeteixi l´error del franquisme qui, despreciant el consell del Banc Mundial, va optar per l´estructura ferrea radial de l´Estat. Conseguiriem vigoritzar l´economia productiva i que els nostres nets tinguin altres possibilitats apart del turisme i el apartaments al sol.
J.V.Muntadas
Amic de Plató pero mes amic de la veritat, entenc i comparteixo molts dels debats, identitaris i economics, en torn de la crisis, que omplen els mitjans de comunicació. Pero el catalanisme modern ens exigeix una mirada mes llarga, també pensar amb el futur dels nostres nets, que voldrán ser alguna cosa mes que cambrers i paletes.-
Estem en un moment estelar, una cruilla fonamental que apareix sols ocasionalment en els mitjans, quasi mai en debats politics. Es tracta de la viabilitat del Eix de la Mediterrania, “autopista” de ferrocarril que uniria Tallin (Estonia) amb Algeciras, per nosaltres la importancia del cami davant del fi, la creació d´economia productiva al llarg de l´eix d´Europa, transportant els seus productes manufacturats als ports del Mare Nostrum, Marsella, Barcelona, Tarragona, Valencia…..que els expedirien a Asia i Africa .
Politics d´esquerres i dretes de Catalunya i Valencia haurien de batre el coure i picar pedra, oblidant diferencies menors, buscant aliats a França en la mateixa direcció; que no es repeteixi l´error del franquisme qui, despreciant el consell del Banc Mundial, va optar per l´estructura ferrea radial de l´Estat. Conseguiriem vigoritzar l´economia productiva i que els nostres nets tinguin altres possibilitats apart del turisme i el apartaments al sol.
J.V.Muntadas
jueves, 27 de mayo de 2010
Noblesa de la plitica
La noblesa de la politica
Reconeixer la noblesa de l´ofici dels polítics honestos, no implica olvidar la mesquinesa d´altres , que usen la política per el seu profit, introduint-se a les esferes del poder institucional i econòmic, valent-se del crédit de les paraules, sense arribar a donar crédit a aquestes paraules.- Per la seva deslleialtat o ineficàcia, aquesta minoria ha provocat una fonda i perillosa valoració negativa de la clase política.La ciutadania tenim també certa tendència a explicar els problemes en clau de conspiració, el que porta a estigmatitzar als nostres representants a les institucions, especialmente als que estan en el govern i, sobre tot , en període de crisi. A l´horizó, l´escenari dels próxims processos electorals, amb altíssima abstenció i molts vots en blanc, està més que assegurat.A Catalunya, el conjunt de la societat, amb els seus polítics, tenim l´obligació de preservar la democràcia social de que ens hem dotat; seguint a Lampeduse, caldrà canviar el que s´hagi de canviar perque es mantingui lo essencial. Requerirà urgentement atansar el poder a la societat civil, començant per aplicar gestió de democràcia real, creible i transparent, en l´organització interna dels partits, amb relacions directes i interactives amb el comú dels ciutadans, siguin o no militants, contactes personals o utilitzant les noves tecnologies de comuncació, xarxes socials, blogs etc, pensant que mitins i grans lideratges , són del tot insuficients per ilusionar per la legalitat i noblesa de la politica, als homes i dones d´avui. Costarà molt, pero s´ha de fer, ens hi va el tornar a perdrer o poguer mantenir, el model de societat que varem recuperar a la transició.J.V.Muntadas
Reconeixer la noblesa de l´ofici dels polítics honestos, no implica olvidar la mesquinesa d´altres , que usen la política per el seu profit, introduint-se a les esferes del poder institucional i econòmic, valent-se del crédit de les paraules, sense arribar a donar crédit a aquestes paraules.- Per la seva deslleialtat o ineficàcia, aquesta minoria ha provocat una fonda i perillosa valoració negativa de la clase política.La ciutadania tenim també certa tendència a explicar els problemes en clau de conspiració, el que porta a estigmatitzar als nostres representants a les institucions, especialmente als que estan en el govern i, sobre tot , en període de crisi. A l´horizó, l´escenari dels próxims processos electorals, amb altíssima abstenció i molts vots en blanc, està més que assegurat.A Catalunya, el conjunt de la societat, amb els seus polítics, tenim l´obligació de preservar la democràcia social de que ens hem dotat; seguint a Lampeduse, caldrà canviar el que s´hagi de canviar perque es mantingui lo essencial. Requerirà urgentement atansar el poder a la societat civil, començant per aplicar gestió de democràcia real, creible i transparent, en l´organització interna dels partits, amb relacions directes i interactives amb el comú dels ciutadans, siguin o no militants, contactes personals o utilitzant les noves tecnologies de comuncació, xarxes socials, blogs etc, pensant que mitins i grans lideratges , són del tot insuficients per ilusionar per la legalitat i noblesa de la politica, als homes i dones d´avui. Costarà molt, pero s´ha de fer, ens hi va el tornar a perdrer o poguer mantenir, el model de societat que varem recuperar a la transició.J.V.Muntadas
sábado, 1 de mayo de 2010
Catalunya Hoy
RELACIONS CATALUNYA-ESPANYA
Programa conciliadorJaume VallésSant Adrià de Besòs
L’any 2000, com a regidor de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, vaig col·laborar en un programa endegat des de la Secretaria General de la Presidència de la Generalitat. El programa era Catalunya avui, i hi prenien part ajuntaments catalans i de les ciutats més representatives de la resta d’Espanya. S’hi van implicar moltes personalitats de tots els colors polítics per mostrar a la resta de l’Estat com era Catalunya en realitat. L’objectiu era que coneguessin la nostra especificitat com a poble diferenciat. Passats 10 anys, no estem en condicions d’afirmar que les relacions entre Catalunya i Espanya hagin millorat gaire. Més aviat es percep el retorn de tensions que ja crèiem que estaven oblidades.
Programa conciliadorJaume VallésSant Adrià de Besòs
L’any 2000, com a regidor de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, vaig col·laborar en un programa endegat des de la Secretaria General de la Presidència de la Generalitat. El programa era Catalunya avui, i hi prenien part ajuntaments catalans i de les ciutats més representatives de la resta d’Espanya. S’hi van implicar moltes personalitats de tots els colors polítics per mostrar a la resta de l’Estat com era Catalunya en realitat. L’objectiu era que coneguessin la nostra especificitat com a poble diferenciat. Passats 10 anys, no estem en condicions d’afirmar que les relacions entre Catalunya i Espanya hagin millorat gaire. Més aviat es percep el retorn de tensions que ja crèiem que estaven oblidades.
jueves, 22 de abril de 2010
Estatut, fets consumats
Estatut, fets consumats.
Es d´una claretat meridiana, la composició del Tribunal Constitucional es pot qualificar d´obsoleta, totalment, ratificada per aquesta ultima falta d´acord. El sempitern partidisme dels dos grans partits politics també impideix una renovació raonada i raonable.-Sumat aquest tacticisme a la rebequeria dels conservadors en mantenir el recurs d´anticonstitucionalitat al nostre Estatut, podem aventurar que la decisió d´una sentencia igualment raonada i raonable pot dilatarse de dos a tres anys mes.
Guanyi qui guanyi les properes eleccions, senyors politics dels partits catalanistes, tres anys permetrien una actividat molt important, el desplegament real i practic dels articles de l´Estatut via fets consumats, avalats per el nostre Parlament i, si en alguns casos fos necessari, per la part del Congreso de los Diputados que va votar a favor de l´Estatut en el seu dia. La ciutadania ho tenim molt clar, com ho tenia Antonio Machado, es fa cami en caminant.
Jaume V.M.
Es d´una claretat meridiana, la composició del Tribunal Constitucional es pot qualificar d´obsoleta, totalment, ratificada per aquesta ultima falta d´acord. El sempitern partidisme dels dos grans partits politics també impideix una renovació raonada i raonable.-Sumat aquest tacticisme a la rebequeria dels conservadors en mantenir el recurs d´anticonstitucionalitat al nostre Estatut, podem aventurar que la decisió d´una sentencia igualment raonada i raonable pot dilatarse de dos a tres anys mes.
Guanyi qui guanyi les properes eleccions, senyors politics dels partits catalanistes, tres anys permetrien una actividat molt important, el desplegament real i practic dels articles de l´Estatut via fets consumats, avalats per el nostre Parlament i, si en alguns casos fos necessari, per la part del Congreso de los Diputados que va votar a favor de l´Estatut en el seu dia. La ciutadania ho tenim molt clar, com ho tenia Antonio Machado, es fa cami en caminant.
Jaume V.M.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)