Centre UNESCO de Catalunya

L´imprescindible dialeg

L'imprescindible diàleg 0 Comentaris Vista la poc edificant resposta d´Espanya respecte la Gran Manifestació del 11S, repasso algunes anotacions personals sobre la qüestió. Si el Google és útil, també és necessari recórrer els llibres de les nostres estanteries, on retrobo el “Debat català”, del desparegut Baltasar Porcel, un recull sobre les relacions Catalunya-Espanya en l´àmbit intelectual, on Aranguren, Ruiz Jiménez, Delibes, Buero Vallejo, Jiménez de Parga, Max Aub i Pierre Vilar desgranen opinions sobre Catalunya què, avui i aquí, són impensables. Què ens ha passat? Baltasar Porcel ja donava la seva opinió: “els aconteixements històrics ens han tancat dintre d´una espècie de cercle viciós; d´acord, però nosaltres no l´hem tancat, alguna vegada, també des de dintre?”. Tal com deia en Porcel, cal reflexionar; tot i les posicions institucionals, Generalitat i Madrid, avui teòricament oposades, mai hem de descartar dialogar, sense oblidar els nostres objectius. Inclús retornant al diàleg intelectual, cultural i ciutadà, com a fil roig que torni a conectar la societat civil dels dos costats de l´Ebre, intentant crear camins paral·lels als polítics, per tal d´evitar tacticismes partidistes. Trobo molt oportú finalitzar amb un pàrraf de la Constitució de la UNESCO: “Els conflictes neixen en la ment dels homes, per tant és en la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau”.

Situacions complicades

Situacions complicades 0 Comentaris Certament, vivim una època de canvis, de millor a pitjor els més, alguns de pitjor a millor. Alguns els viuen amb il·lusió d´un futur millor per Catalunya, altres molt preocupats per la continuitat de l´Estat espanyol. Els Presidents Mas i Rajoy, per una cosa o per una altra segur que no dormen les hores que voldrien, i amb ells tots els politics responsables, davant d´un futur que, a mig o llarg termini, no té altra sortida que la de resoldre les situacions que ara qualifiquem de complicades. Mentres, al mateix temps, coexistiexen altres situacions complicades, en el marc de les classes més necesitades. Caritas, l´organització benèfica catòlica, ens diu que “hi ha un replegament progressiu dels serveis socials. Que el nivell protector de les administracions s´ha reduit significativament”. També diu que aquest any s´han triplicat les persones que han hagut de demanar la seva ajuda per a sobreviure de forma mínimament raonable. Càritas té el temor de que, quan acabi la crisi, la majoria de serveis socials no es recuperaran. Càritas també anuncia que la xarxa familiar, avis i pares, ja comença a desbordar-se. Sí, a part de les politiques, hi ha moltes situacions complicades.

MAJORIA ABSOLUTA, MAJORIA SECTARIA ? Les linies que segueixen, varen ser escrites fa mes de tres mesos, publicades en alguns diaris. Lamento que hagin estat premonitories de lo que ens passa avui. La historia es repeteix, pero crec que tenim a les nostres mans elements mes positius que els que varen provocar els desastres dels anys trenta del segle passat. Depen de nosaltres que els sapiguem aprofitar, defugint del populisme barroer que ens mostra espantalls d´inseguretat, per poguer coartarnos la llibertat. Depen de cada un de nosaltres. "Una persona, un vot, la nostre democracia formal representativa, es el menys dolent dels sistemes de govern; els seus resultats son legitims, licits i indisctutibles. Pero una majoria absoluta obtinguda en el marc de la greu crisi economica, per un col-lectiu marcadament conservador , com es el cas de la victoria del Partit Popular a l´Estat espanyol, pot abocar a importants canvis politics i socials. Teoricament, la Constitució i l´Estatut català, ens haurien de protegir de canvis i interferecies respecte els progressos de l´Estat social de Dret i dels nivells d´autogovern obtinguts fins avui. Pero compte, una mes que probable futura elecció endogamica del CGPJ, pot obstaculitzar, o deixar en no res, les nostres queixes i els nostres recursos legals. Sols em tranquilitza la nostre pertenença a la Unió Europea, que no permeteria cap endulcorada involució democratica ; Conclusió : majoria absoluta legitima la del Partit Popular, pero que es podria convertir en una “majoria sectaria” si, aprofitant també la psicosis provocada per l´atur, es fes servir per introduir determinades reformes legals, dirigides a acaparar el poder durant decades.-" Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs

Ainaud de Lasarte El senyor Ainaud, així l´anomenàvem sempre quan, entre els anys 60 i 70 del segle passat, sovint venia a Sant Adrià a postular entre nosaltres la dignitat de ser catalans.- Com a activitat instrumental, amb la celebració dels 500 Anys del Llibre Català, ens va ensenyar a recobrar la presència del català i de la senyera a la vida pública adrianenca.- Més tard, varem catalanitzar "avant la lettre" el nom de la ciutat, tot hi que la censura, (el tardo franquisme estava ben present) ens va anular alguns recitals dels nostres cantautors. Gràcies , senyor Ainaud, encara que una mica tardana, la Medalla d´Or està més que merescuda. Jaume i Consol Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs DNI 37811209 Z tn. 933812092

Perplexitat ciutadana A l´escenari del teatre social del nostre pais, la gran crisi economica està omnipresent a la vida quotidiana, presencia que cap dels gestors politics arriben a posarse d´acord, ni amb les seves causes ni amb els seus remeis. Analitzant els discursos i compareixences publiques dels governants, (especialment del govern central), trovem que es manifesten prenent decisions contradictories amb els seus propis programes, per els quan han estat votats, a mes de que, sovint, ho fan en sentit invers a lo exposat com a solució pocs dies abans,- Resultat: els ciutadans no entenem res, estem perplexes. Pero podem constatar que, en determinats aspectes, si que segueixen una linia ben concreta, volen demostrar que mai s´equivoquen, ja que la culpa es dels seu oponent politic. Demostren igualment mantenir una barrera que mai traspasen, mai emprar termes suaus al mencionar el seu contrari, mai elogiar alguna qualitat de l´oponent o rival, mai buscar la concordia, mai fer autocritica, mai aceptar regles de joc que no siguin les seves, en definitiva, sols respectar les formes quan no perjudiquen el seu discurs. Resultat, organitzen tal garbuix que els ciutadans quedem confosos sobre lo que tracten. Pep Guardiola, un entrenador de futbol, ha donat una lliço de modos a la nostre societat, una manera de comportarse que en l´esport ja es norma, pero que éll, en Pep, ha sapigut portar quasi a l´excelencia.- Un filosof, Jose Antonio Marina, ens diu que practicar la etica no es complicat de mantenir, ja que no exigeix renunciar al rigor, sino aplicarlo amb atenció a les formes de expresarse.- L´esportista i el filosof son un bon model a tenir en compte per la classe politica, a la ciutadania ho agrairiem i , ben segur, dormiriem millor. J.V.Muntadas Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs DNI 37811209 Z tn. 933812092

Perplexitat ciutadana A l´escenari del teatre social del nostre pais, la gran crisi economica està omnipresent a la vida quotidiana, presencia que cap dels gestors politics arriben a posarse d´acord, ni amb les seves causes ni amb els seus remeis. Analitzant els discursos i compareixences publiques dels governants, (especialment del govern central), trovem que es manifesten prenent decisions contradictories amb els seus propis programes, per els quan han estat votats, a mes de que, sovint, ho fan en sentit invers a lo exposat com a solució pocs dies abans,- Resultat: els ciutadans no entenem res, estem perplexes. Pero podem constatar que, en determinats aspectes, si que segueixen una linia ben concreta, volen demostrar que mai s´equivoquen, ja que la culpa es dels seu oponent politic. Demostren igualment mantenir una barrera que mai traspasen, mai emprar termes suaus al mencionar el seu contrari, mai elogiar alguna qualitat de l´oponent o rival, mai buscar la concordia, mai fer autocritica, mai aceptar regles de joc que no siguin les seves, en definitiva, sols respectar les formes quan no perjudiquen el seu discurs. Resultat, organitzen tal garbuix que els ciutadans quedem confosos sobre lo que tracten. Pep Guardiola, un entrenador de futbol, ha donat una lliço de modos a la nostre societat, una manera de comportarse que en l´esport ja es norma, pero que éll, en Pep, ha sapigut portar quasi a l´excelencia.- Un filosof, Jose Antonio Marina, ens diu que practicar la etica no es complicat de mantenir, ja que no exigeix renunciar al rigor, sino aplicarlo amb atenció a les formes de expresarse.- L´esportista i el filosof son un bon model a tenir en compte per la classe politica, a la ciutadania ho agrairiem i , ben segur, dormiriem millor. J.V.Muntadas Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs DNI 37811209 Z tn. 933812092