L´imprescindible dialeg

L'imprescindible diàleg 0 Comentaris Vista la poc edificant resposta d´Espanya respecte la Gran Manifestació del 11S, repasso algunes anotacions personals sobre la qüestió. Si el Google és útil, també és necessari recórrer els llibres de les nostres estanteries, on retrobo el “Debat català”, del desparegut Baltasar Porcel, un recull sobre les relacions Catalunya-Espanya en l´àmbit intelectual, on Aranguren, Ruiz Jiménez, Delibes, Buero Vallejo, Jiménez de Parga, Max Aub i Pierre Vilar desgranen opinions sobre Catalunya què, avui i aquí, són impensables. Què ens ha passat? Baltasar Porcel ja donava la seva opinió: “els aconteixements històrics ens han tancat dintre d´una espècie de cercle viciós; d´acord, però nosaltres no l´hem tancat, alguna vegada, també des de dintre?”. Tal com deia en Porcel, cal reflexionar; tot i les posicions institucionals, Generalitat i Madrid, avui teòricament oposades, mai hem de descartar dialogar, sense oblidar els nostres objectius. Inclús retornant al diàleg intelectual, cultural i ciutadà, com a fil roig que torni a conectar la societat civil dels dos costats de l´Ebre, intentant crear camins paral·lels als polítics, per tal d´evitar tacticismes partidistes. Trobo molt oportú finalitzar amb un pàrraf de la Constitució de la UNESCO: “Els conflictes neixen en la ment dels homes, per tant és en la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau”.