L´hora dela ciutadania ?
Els mitjans de comunicació no paren d´anunciar la necessitat imperiosa de reduir despeses en tots els ambits de la nostre societat, començant per les institucions, passant per les empreses i arribant a les families. Sembla talment que haguem de retornar el cost economic del benestar del que hem disfrutat durant les ultimes decades.
Els nostres politics s´esforçen en conservar un mon de avantages socials ,que ja ara tendéixen a una contundent rebaixa , mentres les grans empreses transnacionals, els mercats implacables, els exigeixen liquidar montruosos deutes
Curiosament, en els grups i persones del meu entorn diari, fa uns mesos que constato aument de les actituts i accions d´altruisme i generositat.- També en l´ambit de la entitat benefica on ajudo com voluntari, es dona una tendencia paralela; en la mesura que aumenta el nombre de families que demanen suport, s´incrementen els donatius anonims.- Afegeixo que sempre son mes les peticions que les aportacions.
Em pregunto: serem la ciutadania, la societat civil, (lo que abans en deiem l´home del carrer) els que haurem de fer de coixi que amortigüi el terrible paisatje social, el del panorama despres de la batalla, quan arribi l´estabilització de les conseqüencies de la crisi ? Es l´hora de la ciutadania ?
jaume Vallés
sábado, 11 de febrero de 2012
domingo, 29 de enero de 2012
Majoria absoluta i sectarisme
MAJORIA ABSOLUTA I SECTARISME.
Una persona, un vot, la nostre democracia formal representativa, es el menys dolent dels sistemes de govern; els seus resultats son legitims, licits i indisctutibles. Pero una majoria absoluta obtinguda en el marc de la greu crisi economica, per un col-lectiu marcadament conservador , com es el cas de la victoria del Partit Popular a l´Estat espanyol, pot abocar a importants canvis politics i socials.
Aquest govern conservador, ja ha començat desseguida a entrar en tromba en una operacio pseudos- reformista, en aplicació estricta de la seva ideología i del seu programa, punt per punt, al nostre entendrer amb ambiciosos canvis que voregen perillosament el marc constitucional i l´Estatut català.-
Teoricament, la Constitució i l´Estatut català, ens haurien de protegir de canvis i interferecies respecte els progressos de l´Estat social de Dret i dels nivells d´autogovern obtinguts fins avui. Pero compte, una mes que probable futura elecció endogamica del CGPJ, pot obstaculitzar, o deixar en no res, les nostres queixes i els nostres recursos legals. Sols em tranquilitza la nostre pertenença a la Unió Europea, que no permeteria cap endulcorada involució democratica ; el cas de les recents advertencies a Hungria en son una prova.-
Conclusió : majoria absoluta legitima la del Partit Popular, pero que es podria convertir en una “majoria sectaria” si, aprofitant també la psicosis provocada per l´atur, es fes servir per introduir determinades reformes legals, dirigides a acaparar el poder durant decades.-
Una persona, un vot, la nostre democracia formal representativa, es el menys dolent dels sistemes de govern; els seus resultats son legitims, licits i indisctutibles. Pero una majoria absoluta obtinguda en el marc de la greu crisi economica, per un col-lectiu marcadament conservador , com es el cas de la victoria del Partit Popular a l´Estat espanyol, pot abocar a importants canvis politics i socials.
Aquest govern conservador, ja ha començat desseguida a entrar en tromba en una operacio pseudos- reformista, en aplicació estricta de la seva ideología i del seu programa, punt per punt, al nostre entendrer amb ambiciosos canvis que voregen perillosament el marc constitucional i l´Estatut català.-
Teoricament, la Constitució i l´Estatut català, ens haurien de protegir de canvis i interferecies respecte els progressos de l´Estat social de Dret i dels nivells d´autogovern obtinguts fins avui. Pero compte, una mes que probable futura elecció endogamica del CGPJ, pot obstaculitzar, o deixar en no res, les nostres queixes i els nostres recursos legals. Sols em tranquilitza la nostre pertenença a la Unió Europea, que no permeteria cap endulcorada involució democratica ; el cas de les recents advertencies a Hungria en son una prova.-
Conclusió : majoria absoluta legitima la del Partit Popular, pero que es podria convertir en una “majoria sectaria” si, aprofitant també la psicosis provocada per l´atur, es fes servir per introduir determinades reformes legals, dirigides a acaparar el poder durant decades.-
sábado, 24 de diciembre de 2011
Cal mirar al Nord
Catalunya ha de mirar al Nord
La resistencia continuada dels governs de Madrid respecte als reconeixement dels drets historics de Catalunya, (limitats a l’encomiable però insuficient marc de l´Estatut) ens porta a fer-ne un anàlisi crític, amb la íntima convicció que, segons les últimes experiències Catalunya- Espanya, el futur de l´identitat del nostre país, es podria veurer més reconeguda Europa endins que per part dels politics espanyols.
Com relació casual, he llegit a la presentació d´un llibre del prestigios musicoleg Gustems Carnicer : “Catalunya i França, per la seva proximitat i simpaties ,han estat territoris més que veïns, un batec de dues cultures que a vegades ha estat simultani i d’altres ha estat entrebancat i ple de daltabaixos i esperances. D’altra banda, Catalunya,en ser com una germana petita amb menys recursos, s’ha vist abocada a tenir que ser més creativa, a fer propostes avançades “
Soc conscient de que la Unió Europea, tant a la Comissió com el Consell, no ha brillat precisament per afavorir la politica catalanista, pero aixo pot canviar. Conclusió : penso que els esforços dels partidaris de la independencia de Catalunya, s´haurien d´encaminar a explicar en primer lloc que, a la llum dels conteciosos amb Espanya, lo que volem majoritariament, es una confederació de Catalunya amb Europa. Representaria un pronunciament menys contundent, amb el mateix objectiu. Com diu Gustems Carnicer, la nostre veina del Nord, es com una germana gran.
J.V.Muntadas
La resistencia continuada dels governs de Madrid respecte als reconeixement dels drets historics de Catalunya, (limitats a l’encomiable però insuficient marc de l´Estatut) ens porta a fer-ne un anàlisi crític, amb la íntima convicció que, segons les últimes experiències Catalunya- Espanya, el futur de l´identitat del nostre país, es podria veurer més reconeguda Europa endins que per part dels politics espanyols.
Com relació casual, he llegit a la presentació d´un llibre del prestigios musicoleg Gustems Carnicer : “Catalunya i França, per la seva proximitat i simpaties ,han estat territoris més que veïns, un batec de dues cultures que a vegades ha estat simultani i d’altres ha estat entrebancat i ple de daltabaixos i esperances. D’altra banda, Catalunya,en ser com una germana petita amb menys recursos, s’ha vist abocada a tenir que ser més creativa, a fer propostes avançades “
Soc conscient de que la Unió Europea, tant a la Comissió com el Consell, no ha brillat precisament per afavorir la politica catalanista, pero aixo pot canviar. Conclusió : penso que els esforços dels partidaris de la independencia de Catalunya, s´haurien d´encaminar a explicar en primer lloc que, a la llum dels conteciosos amb Espanya, lo que volem majoritariament, es una confederació de Catalunya amb Europa. Representaria un pronunciament menys contundent, amb el mateix objectiu. Com diu Gustems Carnicer, la nostre veina del Nord, es com una germana gran.
J.V.Muntadas
lunes, 12 de diciembre de 2011
Auropa i Catalunya, el pes de la Historia
Ningú pot negar que l´adhesió de l´Estat espanyol a Europa ha contribuit fonamentalment al seu desenvolupament social i democratic, però que en canvi s´ha avançat poc en el reconeixement dels drets històrics de Catalunya (limitats a l’encomiable però insuficient marc de l´Estatut) el qual ens porta a fer-ne un anàlisi crític, però amb la íntima convicció que, segons les últimes experiències Catalunya-Espanya, el futur de la identitat del nostre país es veurà més reconeguda per Europa que pels governs de Madrid.
La Història ens diu que, al finalitzar la Segona Guerra Mundial, es va considerar necessari construir un entramat d´interessos que fessin impossible la repetició de la massacre i es creà la Unió Europea. Espanya va quedar fora degut a les conegudes simpaties del franquisme vers Hitler, motiu aquest que també ens va fer perdre les ajudes americanes del Pla Marshall per a la reconstrucció d´Europa.
Al recobrar la democràcia, Espanya i Portugal vàrem ser admesos, amb el resultat següent: en els últims vint i cinc anys, la Unió Europea ha invertit a l´Estat espanyol 120.000 millons d´euros, en infraestructures i cohesió social, equivalent a tres Plans Marshall.
La rabiosa actualitat ens mostra que s´estan donant circunstàncies que ens porten a una certa refundació d´Europa, però la resposta positiva, tant de la majoria d´Estats com dels mercats, ens indica que els seus principis politics fonamentals, no variaran. No canviaran perquè el pes de la Història té molta força, la mateixa que tenim els catalans per continuar insistint en la construcció d´un pais, la Catalunya europea, on la identitat i el benestar es consolidaran definitivament.
Ningú pot negar que l´adhesió de l´Estat espanyol a Europa ha contribuit fonamentalment al seu desenvolupament social i democratic, però que en canvi s´ha avançat poc en el reconeixement dels drets històrics de Catalunya (limitats a l’encomiable però insuficient marc de l´Estatut) el qual ens porta a fer-ne un anàlisi crític, però amb la íntima convicció que, segons les últimes experiències Catalunya-Espanya, el futur de la identitat del nostre país es veurà més reconeguda per Europa que pels governs de Madrid.
La Història ens diu que, al finalitzar la Segona Guerra Mundial, es va considerar necessari construir un entramat d´interessos que fessin impossible la repetició de la massacre i es creà la Unió Europea. Espanya va quedar fora degut a les conegudes simpaties del franquisme vers Hitler, motiu aquest que també ens va fer perdre les ajudes americanes del Pla Marshall per a la reconstrucció d´Europa.
Al recobrar la democràcia, Espanya i Portugal vàrem ser admesos, amb el resultat següent: en els últims vint i cinc anys, la Unió Europea ha invertit a l´Estat espanyol 120.000 millons d´euros, en infraestructures i cohesió social, equivalent a tres Plans Marshall.
La rabiosa actualitat ens mostra que s´estan donant circunstàncies que ens porten a una certa refundació d´Europa, però la resposta positiva, tant de la majoria d´Estats com dels mercats, ens indica que els seus principis politics fonamentals, no variaran. No canviaran perquè el pes de la Història té molta força, la mateixa que tenim els catalans per continuar insistint en la construcció d´un pais, la Catalunya europea, on la identitat i el benestar es consolidaran definitivament.
domingo, 4 de diciembre de 2011
Aprendrer dels herrors historics
Aprendrer dels errors
Soc de la generació nascuda durant la guerra civil. A Catalunya som unes sis-centes mil persones. A la resta de l´Estat quatre millons, aproximadament, de la mateixa edat.- Uns i altres hem viscut d´infants el final de la guerra civil, la derrota de Catalunya, i de joves, la dura postguerra, molt especialment al nostre país, tot i que m´expliquen que, a la zona dels guanyadors , també va haver-hi miseria i privacions.
Estem a Europa, els vells fantasmes bèlics no estan a l´horitzó, però, amb el bagatge de les nostres pàgines viscudes, testimonis a escenari català o escenari espanyol, penso que tenim molt a dir, denunciant que una questió tant seriosa com és el de l´encaix Catalunya-Espanya. (per tant el de la soberania catalana) , es tracti moltes vegades amb frivolitat i lleugeresa. Mirem el futur, pero el passat està present en la memoria dels pobles, cal recordar-lo per no repetir els seus errors.
J.V.Muntadas
Soc de la generació nascuda durant la guerra civil. A Catalunya som unes sis-centes mil persones. A la resta de l´Estat quatre millons, aproximadament, de la mateixa edat.- Uns i altres hem viscut d´infants el final de la guerra civil, la derrota de Catalunya, i de joves, la dura postguerra, molt especialment al nostre país, tot i que m´expliquen que, a la zona dels guanyadors , també va haver-hi miseria i privacions.
Estem a Europa, els vells fantasmes bèlics no estan a l´horitzó, però, amb el bagatge de les nostres pàgines viscudes, testimonis a escenari català o escenari espanyol, penso que tenim molt a dir, denunciant que una questió tant seriosa com és el de l´encaix Catalunya-Espanya. (per tant el de la soberania catalana) , es tracti moltes vegades amb frivolitat i lleugeresa. Mirem el futur, pero el passat està present en la memoria dels pobles, cal recordar-lo per no repetir els seus errors.
J.V.Muntadas
lunes, 28 de noviembre de 2011
Imprescindible Europa
Imprescindible Europa
Les picabaralles dels debats electorals ens poden fer oblidar la importància dels conflictes que es produixen en l´ambit de l´euro, d´Europa. Atenció doncs a la Unió Europea, la que, amb tots els seus defectes i problemes, ha aportat més de seixanta anys de pau al món. Un cop d´ull als dos últims segles abans de la UE, ens mostren més de cent millons de morts en confrontacions béliques, cada vegada més sagnants i amb més victimes civils a la reraguarda. Els grans aconteixements bélics sempre, sempre, s´havien gestat a Europa, per tant ha estat aquí on, en els últims anys, s´han aturat, abans d'iniciar-se. La capacitat de destrucció planetària de les noves armes, la conquesta de l´espai i una ONU més efectiva que la Societat de Nacions, també hi han influit, limitants els conflictes a zones aïllades.
Es a Europa on s´enmirallen els paisos emergents, Brasil, China, India, ens prenen com a model de sistema de convivència. Estats Units d´America és com una prolongació de la UE, gran pais lligat a nosaltres per l´origen de la majoria dels seus ciutadans, nació que ens influeix econòmicament, formant amb Europa un bloc politic raonablement estable. Llatinoamèrica i els països àrabs, caminen lentament vers el model europeu, amb les seves pròpies pecularietats, com també intenten fer-ho els països subsaharians, amb moltes més dificultats.
També és veritat que el model europeu canvia dia a dia, amb matisos imposats pels mercats financers d´escala mundial. Europa no serà la mateixa a la sortida d´aquest terrabestall económic, pero té el dret, l´obligació i la responsabilitat, de conservar i mantenir intactes les estructures polítiques i socials bàsiques dels seus territoris. Això sols serà possible si els polítics i la ciutadania hi posem el coll. Un altre escenari a Europa sería, per Catalunya, com tornar a principis del segle XX...
Les picabaralles dels debats electorals ens poden fer oblidar la importància dels conflictes que es produixen en l´ambit de l´euro, d´Europa. Atenció doncs a la Unió Europea, la que, amb tots els seus defectes i problemes, ha aportat més de seixanta anys de pau al món. Un cop d´ull als dos últims segles abans de la UE, ens mostren més de cent millons de morts en confrontacions béliques, cada vegada més sagnants i amb més victimes civils a la reraguarda. Els grans aconteixements bélics sempre, sempre, s´havien gestat a Europa, per tant ha estat aquí on, en els últims anys, s´han aturat, abans d'iniciar-se. La capacitat de destrucció planetària de les noves armes, la conquesta de l´espai i una ONU més efectiva que la Societat de Nacions, també hi han influit, limitants els conflictes a zones aïllades.
Es a Europa on s´enmirallen els paisos emergents, Brasil, China, India, ens prenen com a model de sistema de convivència. Estats Units d´America és com una prolongació de la UE, gran pais lligat a nosaltres per l´origen de la majoria dels seus ciutadans, nació que ens influeix econòmicament, formant amb Europa un bloc politic raonablement estable. Llatinoamèrica i els països àrabs, caminen lentament vers el model europeu, amb les seves pròpies pecularietats, com també intenten fer-ho els països subsaharians, amb moltes més dificultats.
També és veritat que el model europeu canvia dia a dia, amb matisos imposats pels mercats financers d´escala mundial. Europa no serà la mateixa a la sortida d´aquest terrabestall económic, pero té el dret, l´obligació i la responsabilitat, de conservar i mantenir intactes les estructures polítiques i socials bàsiques dels seus territoris. Això sols serà possible si els polítics i la ciutadania hi posem el coll. Un altre escenari a Europa sería, per Catalunya, com tornar a principis del segle XX...
domingo, 27 de noviembre de 2011
Catalanisme transversal
Catalanisme transversal
Des de de la Renaixença , al catalanisme polític se li han aplicat nombrosos adjectius, conservador, progressista, independentista, radical, etc, quasi sempre originats per determinada ideologia o , senzillament, per diferències partidistes, algunes vegades també a causa de contenciosos personals dels seus liders. Diferències que han portat al fracàs d´actuacions conjuntes, quan eren necessàries i fonamentals pels interessos generals de Catalunya. Exemples ben coneguts, Solidaritat Catalana (1906) i l´Assemblea de Catalunya (1978) dos mostres de les dificultats que comporten les coalicions unitàries Les lliçons de la Història ens haurien de servir per rectificar passats errors: les associacions polítiques transversals, sols són operatives quan els seus objectius son clars
En l´inici del llarg periple de govern espanyolista que tenim devant, un front mínimament unitari del catalanisme, consistitiria en articular una plataforma ciudadana, (si, plataforma ciudadana), formada per l´associacionisme del país, com a suport al Parlament, en les qüestions vitals de la Catalunya Nació. Els símbols (bandera, himmne, diades) la llengua (ni un pas enrera a l´immersió lingüistica) i la nostre cultura popular. (castellers, sardanes, etc,l´ànima visible de la nostre terra) serien les tres columnes fonamentals a mantenir, per aquesta plataforma transversal catalanista, movilitzant-se cada vegada en que, previsiblement, el concepte homogenitzador del nou govern espanyol pretengui traspassar alguna d´aquestes tres línies vermelles.El model Omnium Cultural serviria perfectament, ampliat a tot el mon associatiu, sense exclourer ningú, amb l´únic requisit que acceptin la defensa democràtica dels drets que Catalunya ha recuperat des de de la transició.
Des de de la Renaixença , al catalanisme polític se li han aplicat nombrosos adjectius, conservador, progressista, independentista, radical, etc, quasi sempre originats per determinada ideologia o , senzillament, per diferències partidistes, algunes vegades també a causa de contenciosos personals dels seus liders. Diferències que han portat al fracàs d´actuacions conjuntes, quan eren necessàries i fonamentals pels interessos generals de Catalunya. Exemples ben coneguts, Solidaritat Catalana (1906) i l´Assemblea de Catalunya (1978) dos mostres de les dificultats que comporten les coalicions unitàries Les lliçons de la Història ens haurien de servir per rectificar passats errors: les associacions polítiques transversals, sols són operatives quan els seus objectius son clars
En l´inici del llarg periple de govern espanyolista que tenim devant, un front mínimament unitari del catalanisme, consistitiria en articular una plataforma ciudadana, (si, plataforma ciudadana), formada per l´associacionisme del país, com a suport al Parlament, en les qüestions vitals de la Catalunya Nació. Els símbols (bandera, himmne, diades) la llengua (ni un pas enrera a l´immersió lingüistica) i la nostre cultura popular. (castellers, sardanes, etc,l´ànima visible de la nostre terra) serien les tres columnes fonamentals a mantenir, per aquesta plataforma transversal catalanista, movilitzant-se cada vegada en que, previsiblement, el concepte homogenitzador del nou govern espanyol pretengui traspassar alguna d´aquestes tres línies vermelles.El model Omnium Cultural serviria perfectament, ampliat a tot el mon associatiu, sense exclourer ningú, amb l´únic requisit que acceptin la defensa democràtica dels drets que Catalunya ha recuperat des de de la transició.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)