Politics i ciutadania

Opino que el creixement de la participació del 25N, s´explica degut a que, els votants catalans, entenien que es podien expresar sobre dos aspectes importants de la seva vida: qüestió social i soberania. Popper explica que les societats obertes, com la nostre democràcia, necessiten protegir-se constantment a base de mantenir l´interès de la societat peel seu funcionament.

En dies previs a la jornada electoral, he mantingut i escoltat moltes converses. Sense cap intenció de que siguin exhaustives, en trec quatre conclusions. Primer, la ciutadania catalana és profondament demócrata. Segon: pensen que, durant els quatre anys de legislatura, tots els canvis de criteri sobre el programa del guanyador, s´haurien de consultar via referéndum. Tercer: voldrien establir un salari màxim del representant polític electes, mai superior al d´un Jutge o un Rector d´Universitat. Quart: que existís un ràpid funcionament de la Justícia, especialment en els casos de corrupció a les Institucions.

Alguns d´aquets punts es probable que es considerin politicament incorrectes, especialment per part els politolegs de les partitocracies.- Pero que pensin amb el principi de Lampeduse, abordat en positiu: si volem la continuitat de la democracia, hem de canviar i perfeccionar les seves formes, per tal de que continui sent l´expresió lliure de la veu del poble.

CIU i ERC

Els mitjans ja han començat a assenyalar els detalls dels acords d'entesa entre les dues forces principals del Parlament de Catalunya. Res a dir respecte a temes que pretenen preparar Catalunya per anar adquirint estructures de gestió d'estat. Sí que m'ha sorprès que ha hagut de ser Unió Democràtica qui hagi demanat la inclusió de la política de “lluita contra la pobresa i l'exclusió social” entre aquests acords.

La democratacristiana UDC és mes avançada socialment que la polièdrica socialdemòcrata i lliberal CDC? Tinc molts amics convergents, la majoria de tendències indubtablement progressistes. Com a vell activista em permeto demanar-los que l'arbre del sobiranisme no ens amagui el bosc de la pobresa rampant de la nostre societat.

Fer Catalunya també vol dir que hem de mantenir un nivell mínim de cohesió social, que ara estem perdent. Compte, doncs, que el llegir no ens faci perdre l'escriure.

Sant Adrià del Besós (Barcelonès)

Darrera actualització ( D

"Sandy" català

Davant dels desastres causats per l´huracà “Sandy”, Obama ha fet una crida als ciutadans dels Estat Units: “Per afrontar la desgràcia de tantes persones, no hi ha demòcrates o republicans, tots som americans”.

Sana enveja la meva, que desitjaria que els partits polítics del pais es decidissin per un pronunciament com el d´Obama, però aplicat a l´extrema pobresa de milers de ciutadans catalans, el nostre “Sandy” de cada dia.

Politicament incorrecte ?

En epoca d´eleccions, els observadors interessats  apartats de la politica activa, hem de callar, m´aconsella un bon amic- Perô passa que, personalment, hem costa entendre el perquè de la falta d´un minim de consens polític, quan les consequencies de la situació actual duraràn molt temps.

Trobo a faltar unes línies vermelles que marquessin els factors socials a preservar, un projecte de comuns denominadors què, a mes de defensar la qüestiò nacional, amparés la cohesió social amb un minim aceptable de supervivència per les classes mes desfavorides, incloent durant els periodes electorals i del futur referendum.-

Tots els que estimem el país i ens sentim catalanistes , soberanistes , federalistes o independentistes, hauriem de ser capaços de buscar i trobar aquets punts comuns, basats principalment en preservar un benestar de supervivència, de protecció social, als milers de catalans que, avui i ara,  viuent precariament, tal com ens han expresat sense embuts, tant la Taula del Tercer Sector, com la Creu Roja com Caritas. Espero que la meva proposta no sigui una suggerencia politicament incorrecte.

Jaume V.M.

Contradiccions espanyoles

Contradiccions espanyoles

Fora de la política activa, però espectador interessat, segueixo atentament l’allau de opinions i pronunciaments institucionals que han ocupat els mitjans des de l’11 S.- Posicions expressades  mesurades per part del Govern Català, tardanes i contradictòries des de Madrid

“Espanya no te sentit sense Catalunya” per part del Ministre de Justícia senyor Alberto Ruiz Gallardón.-  “El castellà no perilla a Catalunya” del senyor Garcia de la Concha, Director de Institut Cervantes.-  “El meu objectiu es espanyolitzar als nens catalans” del senyor José Ignacio Wert, Ministro de Educación Cultura i Deporte.

Cal afegir que, no fa masses anys, l’insigne periodista jubilat José Mª Carrascal, escrivia un article que titulava “Catalanizar España”, on deia“ España no tiene que buscar fuera virtudes cívicas modernas: las tiene dentro de ella en Catalunya, su mezla de tradición y modernidad que hace a los paises estables i dinámicos.- De Catalunya necesitamos no sólo su industria, su arte , su organización y su modernidad, sino también su espíritu, su ejemplo, sus líderes i su “seny”.-

Lamentablement, sigui per estratègia o per impotència, no hi ha avui un posicionament clar per part del govern central.- De nou em formulo una pregunta, la  mare de totes les incògnites de les relacions Catalunya-Espanya : és solament la crisi la causa d’ aquest  greu distanciament, o be és la ciutadania catalana que avui es conscient del desequilibri fiscal amb Espanya, que afecta el seu benestar ?

J.V.Muntadas

Opinió El Centre Unesco de Catalunya 04/10/12 02:00 - JAUME VALLÉS / SANT ADRIÀ DE BESÒS (BARCELONÈS) Notícies de ... Sant Adrià de Besòs Alguna cosa ens falta a Catalunya si, per raons econòmiques, deixem que desaparegui el Centre Unesco de Catalunya. Durant prop de trenta anys Unescocat ha estat el nostre principal referent internacional sobre l'educació, el diàleg per la pau i la interreligiositat, els drets humans i la diversitat lingüística, a la seu de la Unesco a París. En moments d'exaltació sobirana de Catalunya, el fet trasbalsa el món intercultural català. Ens queda l'esperança que la FCACU, la xarxa civil que treballa pels mateixos valors, podrà mantenir viva la flama de la Unesco al nostre país. Darrera actualització ( Dijous, 4 d'octubre del 2012 02:00 ) Publicat a El Punt Avui. Edició Nacional 04-10-2012 Pàgina 24

Centre UNESCO de Catalunya

L´imprescindible dialeg

L'imprescindible diàleg 0 Comentaris Vista la poc edificant resposta d´Espanya respecte la Gran Manifestació del 11S, repasso algunes anotacions personals sobre la qüestió. Si el Google és útil, també és necessari recórrer els llibres de les nostres estanteries, on retrobo el “Debat català”, del desparegut Baltasar Porcel, un recull sobre les relacions Catalunya-Espanya en l´àmbit intelectual, on Aranguren, Ruiz Jiménez, Delibes, Buero Vallejo, Jiménez de Parga, Max Aub i Pierre Vilar desgranen opinions sobre Catalunya què, avui i aquí, són impensables. Què ens ha passat? Baltasar Porcel ja donava la seva opinió: “els aconteixements històrics ens han tancat dintre d´una espècie de cercle viciós; d´acord, però nosaltres no l´hem tancat, alguna vegada, també des de dintre?”. Tal com deia en Porcel, cal reflexionar; tot i les posicions institucionals, Generalitat i Madrid, avui teòricament oposades, mai hem de descartar dialogar, sense oblidar els nostres objectius. Inclús retornant al diàleg intelectual, cultural i ciutadà, com a fil roig que torni a conectar la societat civil dels dos costats de l´Ebre, intentant crear camins paral·lels als polítics, per tal d´evitar tacticismes partidistes. Trobo molt oportú finalitzar amb un pàrraf de la Constitució de la UNESCO: “Els conflictes neixen en la ment dels homes, per tant és en la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau”.

Situacions complicades

Situacions complicades 0 Comentaris Certament, vivim una època de canvis, de millor a pitjor els més, alguns de pitjor a millor. Alguns els viuen amb il·lusió d´un futur millor per Catalunya, altres molt preocupats per la continuitat de l´Estat espanyol. Els Presidents Mas i Rajoy, per una cosa o per una altra segur que no dormen les hores que voldrien, i amb ells tots els politics responsables, davant d´un futur que, a mig o llarg termini, no té altra sortida que la de resoldre les situacions que ara qualifiquem de complicades. Mentres, al mateix temps, coexistiexen altres situacions complicades, en el marc de les classes més necesitades. Caritas, l´organització benèfica catòlica, ens diu que “hi ha un replegament progressiu dels serveis socials. Que el nivell protector de les administracions s´ha reduit significativament”. També diu que aquest any s´han triplicat les persones que han hagut de demanar la seva ajuda per a sobreviure de forma mínimament raonable. Càritas té el temor de que, quan acabi la crisi, la majoria de serveis socials no es recuperaran. Càritas també anuncia que la xarxa familiar, avis i pares, ja comença a desbordar-se. Sí, a part de les politiques, hi ha moltes situacions complicades.

MAJORIA ABSOLUTA, MAJORIA SECTARIA ? Les linies que segueixen, varen ser escrites fa mes de tres mesos, publicades en alguns diaris. Lamento que hagin estat premonitories de lo que ens passa avui. La historia es repeteix, pero crec que tenim a les nostres mans elements mes positius que els que varen provocar els desastres dels anys trenta del segle passat. Depen de nosaltres que els sapiguem aprofitar, defugint del populisme barroer que ens mostra espantalls d´inseguretat, per poguer coartarnos la llibertat. Depen de cada un de nosaltres. "Una persona, un vot, la nostre democracia formal representativa, es el menys dolent dels sistemes de govern; els seus resultats son legitims, licits i indisctutibles. Pero una majoria absoluta obtinguda en el marc de la greu crisi economica, per un col-lectiu marcadament conservador , com es el cas de la victoria del Partit Popular a l´Estat espanyol, pot abocar a importants canvis politics i socials. Teoricament, la Constitució i l´Estatut català, ens haurien de protegir de canvis i interferecies respecte els progressos de l´Estat social de Dret i dels nivells d´autogovern obtinguts fins avui. Pero compte, una mes que probable futura elecció endogamica del CGPJ, pot obstaculitzar, o deixar en no res, les nostres queixes i els nostres recursos legals. Sols em tranquilitza la nostre pertenença a la Unió Europea, que no permeteria cap endulcorada involució democratica ; Conclusió : majoria absoluta legitima la del Partit Popular, pero que es podria convertir en una “majoria sectaria” si, aprofitant també la psicosis provocada per l´atur, es fes servir per introduir determinades reformes legals, dirigides a acaparar el poder durant decades.-" Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs

Ainaud de Lasarte El senyor Ainaud, així l´anomenàvem sempre quan, entre els anys 60 i 70 del segle passat, sovint venia a Sant Adrià a postular entre nosaltres la dignitat de ser catalans.- Com a activitat instrumental, amb la celebració dels 500 Anys del Llibre Català, ens va ensenyar a recobrar la presència del català i de la senyera a la vida pública adrianenca.- Més tard, varem catalanitzar "avant la lettre" el nom de la ciutat, tot hi que la censura, (el tardo franquisme estava ben present) ens va anular alguns recitals dels nostres cantautors. Gràcies , senyor Ainaud, encara que una mica tardana, la Medalla d´Or està més que merescuda. Jaume i Consol Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs DNI 37811209 Z tn. 933812092

Perplexitat ciutadana A l´escenari del teatre social del nostre pais, la gran crisi economica està omnipresent a la vida quotidiana, presencia que cap dels gestors politics arriben a posarse d´acord, ni amb les seves causes ni amb els seus remeis. Analitzant els discursos i compareixences publiques dels governants, (especialment del govern central), trovem que es manifesten prenent decisions contradictories amb els seus propis programes, per els quan han estat votats, a mes de que, sovint, ho fan en sentit invers a lo exposat com a solució pocs dies abans,- Resultat: els ciutadans no entenem res, estem perplexes. Pero podem constatar que, en determinats aspectes, si que segueixen una linia ben concreta, volen demostrar que mai s´equivoquen, ja que la culpa es dels seu oponent politic. Demostren igualment mantenir una barrera que mai traspasen, mai emprar termes suaus al mencionar el seu contrari, mai elogiar alguna qualitat de l´oponent o rival, mai buscar la concordia, mai fer autocritica, mai aceptar regles de joc que no siguin les seves, en definitiva, sols respectar les formes quan no perjudiquen el seu discurs. Resultat, organitzen tal garbuix que els ciutadans quedem confosos sobre lo que tracten. Pep Guardiola, un entrenador de futbol, ha donat una lliço de modos a la nostre societat, una manera de comportarse que en l´esport ja es norma, pero que éll, en Pep, ha sapigut portar quasi a l´excelencia.- Un filosof, Jose Antonio Marina, ens diu que practicar la etica no es complicat de mantenir, ja que no exigeix renunciar al rigor, sino aplicarlo amb atenció a les formes de expresarse.- L´esportista i el filosof son un bon model a tenir en compte per la classe politica, a la ciutadania ho agrairiem i , ben segur, dormiriem millor. J.V.Muntadas Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs DNI 37811209 Z tn. 933812092

Perplexitat ciutadana A l´escenari del teatre social del nostre pais, la gran crisi economica està omnipresent a la vida quotidiana, presencia que cap dels gestors politics arriben a posarse d´acord, ni amb les seves causes ni amb els seus remeis. Analitzant els discursos i compareixences publiques dels governants, (especialment del govern central), trovem que es manifesten prenent decisions contradictories amb els seus propis programes, per els quan han estat votats, a mes de que, sovint, ho fan en sentit invers a lo exposat com a solució pocs dies abans,- Resultat: els ciutadans no entenem res, estem perplexes. Pero podem constatar que, en determinats aspectes, si que segueixen una linia ben concreta, volen demostrar que mai s´equivoquen, ja que la culpa es dels seu oponent politic. Demostren igualment mantenir una barrera que mai traspasen, mai emprar termes suaus al mencionar el seu contrari, mai elogiar alguna qualitat de l´oponent o rival, mai buscar la concordia, mai fer autocritica, mai aceptar regles de joc que no siguin les seves, en definitiva, sols respectar les formes quan no perjudiquen el seu discurs. Resultat, organitzen tal garbuix que els ciutadans quedem confosos sobre lo que tracten. Pep Guardiola, un entrenador de futbol, ha donat una lliço de modos a la nostre societat, una manera de comportarse que en l´esport ja es norma, pero que éll, en Pep, ha sapigut portar quasi a l´excelencia.- Un filosof, Jose Antonio Marina, ens diu que practicar la etica no es complicat de mantenir, ja que no exigeix renunciar al rigor, sino aplicarlo amb atenció a les formes de expresarse.- L´esportista i el filosof son un bon model a tenir en compte per la classe politica, a la ciutadania ho agrairiem i , ben segur, dormiriem millor. J.V.Muntadas Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs DNI 37811209 Z tn. 933812092

AVV

Moviment veinal, una nova etapa ?

El que susbscriu, la seva activitat ciudadana a Sant Adrià, a l´inici de la transició politica (anys 65 al 70 )es limitava al contacte amb els companys de treball a la fabrica, els diumenges visita als pares a Barcelona, i posteriorment els contactes amb el pares de l´escola on portavem els fills.

Per aquella epoca, Sant Adrià com tot Catalunya, respirava lo que en podriem dir “tardofranquisme”, que poc convidava a participar. Pero a inicis dels 70, entre les xerrades amb algun capella progresista local, escoltant als sindicalistes de la fabrica i periodics contactes amb els Amics de les Nacions Unides” de Barcelona, poc a poc, l´interes per la politica va anar creixent.

Un company de treball em va deixar una copia dels Estatuts de la recent Associació de Veins de Sant Joan Batista, copia a la vegada de la de La Mina.- Varem “afusellar-los” per el barri de Sant Adrià Nord, presentats a Governació i varem presentar-nos com a Junta Gestora…..i varem començar a actuar.

Primer timidament, pero al constatar que “el regim” ens tolerava, ens varem animar.- Escola Activa de Pares, catalanització del nom de la ciutat,cinc anys abans de que ho fes la Generalitat, canvi de noms de carrers (eliminant els noms franquistes), enllumenat, neteja, recorregut autobuses i moltes reivindicacions mes….. fins arribar al 1977, en que, despres de les primeres eleccions democratiques a nivell de l´Estat, ens varen deixar participar, (conjuntament amb els partits politics constituits) com a Comisions de Control de les regidories de l Ajuntament encara franquista.



Per fi varen arribar les Eleccions Municipals, Abril 1979.- Cal esmentar que les candidaturas, especialment els primers llocs, anaven farsides de components dels membres de les AAVV, adscrits als respectius partits politics als que estabem militant.- Les eleccions varen ser un exit democratic i representatiu.- El Consistori adrianenc, com tots els catalans, va començar a treballar i no han parat, evidentment amb alts i baixos a les diferents legislatures.



Mentres, quin paper, quin rol, han jugat les desmantellades AAVV ? Doncs penso que han fet lo que els tocava fer: seguir controlant i vetllant per els interessos dels seus barris, pero amb dos fets diferenciats a l´anterior etapa franquista.

Difrenciats per 1)la gestió democratica i mes efectiva de l´Ajuntament 2) Juntes d´aquestes asociación composta per persones menys avesades a la lluita veinal.



Transcorreguts trenta anys, avui per avui, pot presentarse un renaixement d´entitats calcades a les AAVV. Pensem amb el moviment dels “indignats”, pensem en la perdua de credibilitat dels partits politics, del moviment del “15 M”, que d´alguna manera hauran de buscar elements de funcionament minimament cohesionats.- Un funcionament entre assambleari i representatiu, una forma de gestió mes proxima al ciutada, formula que els nostres politics democratics haurien de trobar: donar mes veu al ciutada, com varen fer fa trenta anys les AAVV, no sols a Sant Adrià, sino a tot Catalunya.



Jaume V.

Classe mitja en perill

Classe mitja en perill?

--------------------------------------------------------------------------------
0 Comentaris El nostre país, Catalunya, transita inevitablement per la tormenta perfecte de la crisis, ho fa de la má d´Espanya i d´Europa (Alemanya), acceptant com a factor inevitable que l´atur creixi i que l´economia voregi el zero durant llarg temps.

La meva perspectiva ciudadana em diu que, en paral•lel, s´haurien de prendre altres mesures, capaces d´estimular el consum, el qual frenaria la sagnia de la classe mitja, que a diari engreixa les cues de Càritas i de la Creu Roja. Però em temo que la fredor científica de la política dels gestors financers no té prou en compte el valor de la classe mitja, com element cohesionador, com essencial factor bàsic d´estabilitzacio social.

Algú va dir que quan la pobresa entra per la porta, la llibertat se’n va per la finestra, Roosvelt també va dir que una democràcia sense progrés, aviat deixa de ser democràcia. Grans pensadors, Keynes i Max Weber, han escrit molt sobre la necessitat de les classes mitjanes. Opino que ni determinada manipulació de les notícies que suministren els mitjans (denunciada per Noam Chomsky) serà suficient per mantenir el nucli dur de la preuada classe mitja.

Els nostres polítics han de forçar i presionar les cúpules financeres, picant tota la pedra que sigui necessèria, per tal d´establir mesures que reforcin les sobretensades costures socials ciutadanes, amb un objectiu: evitar la desaparició de les nostres classes mitjanes. No fer-ho, equivaldria a obrir una porta al món de Dickens, però amb mòbils i ordinadors personals.




--------------------------------------------------------------------------------

Si

Aprendrer dels errors

Soc de la generació nascuda durant la guerra civil. A Catalunya som unes sis-centes mil persones. A la resta de l´Estat quatre millons, aproximadament, de la mateixa edat.- Uns i altres hem viscut d´infants el final de la guerra civil, la derrota de Catalunya i de joves, la dura postguerra, molt especialment al nostre país, tot i que m´expliquen que, a la zona dels guanyadors , també va haver-hi miseria i privacions.

Estem a Europa, els vells fantasmes bèlics no estan a l´horizó, però, amb el bagatge de les nostres pàgines viscudes, testimonis a escenari català o escenari espanyol, penso que tenim molt a dir, denunciant que una questió tant seriosa com és el de l´encaix Catalunya-Espanya. (per tant el de la soberania catalana) , es tracti moltes vegades amb frivolitat i lleugeresa. Mirem el futur, pero el passat està present en la memoria dels pobles, cal recordar-lo per no repetir els seus errors.

President Mas al Magreb

Es l´hora de la ciutadania ?

L´hora dela ciutadania ?

Els mitjans de comunicació no paren d´anunciar la necessitat imperiosa de reduir despeses en tots els ambits de la nostre societat, començant per les institucions, passant per les empreses i arribant a les families. Sembla talment que haguem de retornar el cost economic del benestar del que hem disfrutat durant les ultimes decades.

Els nostres politics s´esforçen en conservar un mon de avantages socials ,que ja ara tendéixen a una contundent rebaixa , mentres les grans empreses transnacionals, els mercats implacables, els exigeixen liquidar montruosos deutes

Curiosament, en els grups i persones del meu entorn diari, fa uns mesos que constato aument de les actituts i accions d´altruisme i generositat.- També en l´ambit de la entitat benefica on ajudo com voluntari, es dona una tendencia paralela; en la mesura que aumenta el nombre de families que demanen suport, s´incrementen els donatius anonims.- Afegeixo que sempre son mes les peticions que les aportacions.

Em pregunto: serem la ciutadania, la societat civil, (lo que abans en deiem l´home del carrer) els que haurem de fer de coixi que amortigüi el terrible paisatje social, el del panorama despres de la batalla, quan arribi l´estabilització de les conseqüencies de la crisi ? Es l´hora de la ciutadania ?
jaume Vallés

Majoria absoluta i sectarisme

MAJORIA ABSOLUTA I SECTARISME.

Una persona, un vot, la nostre democracia formal representativa, es el menys dolent dels sistemes de govern; els seus resultats son legitims, licits i indisctutibles. Pero una majoria absoluta obtinguda en el marc de la greu crisi economica, per un col-lectiu marcadament conservador , com es el cas de la victoria del Partit Popular a l´Estat espanyol, pot abocar a importants canvis politics i socials.

Aquest govern conservador, ja ha començat desseguida a entrar en tromba en una operacio pseudos- reformista, en aplicació estricta de la seva ideología i del seu programa, punt per punt, al nostre entendrer amb ambiciosos canvis que voregen perillosament el marc constitucional i l´Estatut català.-

Teoricament, la Constitució i l´Estatut català, ens haurien de protegir de canvis i interferecies respecte els progressos de l´Estat social de Dret i dels nivells d´autogovern obtinguts fins avui. Pero compte, una mes que probable futura elecció endogamica del CGPJ, pot obstaculitzar, o deixar en no res, les nostres queixes i els nostres recursos legals. Sols em tranquilitza la nostre pertenença a la Unió Europea, que no permeteria cap endulcorada involució democratica ; el cas de les recents advertencies a Hungria en son una prova.-

Conclusió : majoria absoluta legitima la del Partit Popular, pero que es podria convertir en una “majoria sectaria” si, aprofitant també la psicosis provocada per l´atur, es fes servir per introduir determinades reformes legals, dirigides a acaparar el poder durant decades.-