AVV

Moviment veinal, una nova etapa ?

El que susbscriu, la seva activitat ciudadana a Sant Adrià, a l´inici de la transició politica (anys 65 al 70 )es limitava al contacte amb els companys de treball a la fabrica, els diumenges visita als pares a Barcelona, i posteriorment els contactes amb el pares de l´escola on portavem els fills.

Per aquella epoca, Sant Adrià com tot Catalunya, respirava lo que en podriem dir “tardofranquisme”, que poc convidava a participar. Pero a inicis dels 70, entre les xerrades amb algun capella progresista local, escoltant als sindicalistes de la fabrica i periodics contactes amb els Amics de les Nacions Unides” de Barcelona, poc a poc, l´interes per la politica va anar creixent.

Un company de treball em va deixar una copia dels Estatuts de la recent Associació de Veins de Sant Joan Batista, copia a la vegada de la de La Mina.- Varem “afusellar-los” per el barri de Sant Adrià Nord, presentats a Governació i varem presentar-nos com a Junta Gestora…..i varem començar a actuar.

Primer timidament, pero al constatar que “el regim” ens tolerava, ens varem animar.- Escola Activa de Pares, catalanització del nom de la ciutat,cinc anys abans de que ho fes la Generalitat, canvi de noms de carrers (eliminant els noms franquistes), enllumenat, neteja, recorregut autobuses i moltes reivindicacions mes….. fins arribar al 1977, en que, despres de les primeres eleccions democratiques a nivell de l´Estat, ens varen deixar participar, (conjuntament amb els partits politics constituits) com a Comisions de Control de les regidories de l Ajuntament encara franquista.



Per fi varen arribar les Eleccions Municipals, Abril 1979.- Cal esmentar que les candidaturas, especialment els primers llocs, anaven farsides de components dels membres de les AAVV, adscrits als respectius partits politics als que estabem militant.- Les eleccions varen ser un exit democratic i representatiu.- El Consistori adrianenc, com tots els catalans, va començar a treballar i no han parat, evidentment amb alts i baixos a les diferents legislatures.



Mentres, quin paper, quin rol, han jugat les desmantellades AAVV ? Doncs penso que han fet lo que els tocava fer: seguir controlant i vetllant per els interessos dels seus barris, pero amb dos fets diferenciats a l´anterior etapa franquista.

Difrenciats per 1)la gestió democratica i mes efectiva de l´Ajuntament 2) Juntes d´aquestes asociación composta per persones menys avesades a la lluita veinal.



Transcorreguts trenta anys, avui per avui, pot presentarse un renaixement d´entitats calcades a les AAVV. Pensem amb el moviment dels “indignats”, pensem en la perdua de credibilitat dels partits politics, del moviment del “15 M”, que d´alguna manera hauran de buscar elements de funcionament minimament cohesionats.- Un funcionament entre assambleari i representatiu, una forma de gestió mes proxima al ciutada, formula que els nostres politics democratics haurien de trobar: donar mes veu al ciutada, com varen fer fa trenta anys les AAVV, no sols a Sant Adrià, sino a tot Catalunya.



Jaume V.