Queden federalistes a Espanya ¿
Em permeto contestar un article de Francesc de Carreras on es pregunta si hi han federalistes a Espanya. Doncs no se si n´hi ha, pero si que n´hi havia, foren il-lustres personalitats, tant a Catalunya com a la peninsula. Al 1965, encara ben viu el franquisme, a Toledo, Salvador de Madariaga, Tierno Galvan, Aranguren, Castellet, Benet, Lluch , en el marc del Congres per la Llibertat de la Cultura, varen protagonitzar una trobada “Catalunya-Castella” de prometedors resultats Alguns dels seus principis varen configurar el sistema autonomic a la transició.
Que ha passat ¿ Avui per avui, en els ambits mediatics i politics espanyols, la descentralització territorial en general i especificament les relacions Catalunya-Espanya travessen una etapa perfectament descriptible per la seva tebiesa, quan no per una gran fredor. Un dels nostres patricis, pare de la Constitució, em deia fa poc que l´Estat de les Autonomies no lograria avui el consens de 1978.
Penso que s´ha dilapidat el capital convivencial heretat dels Valenti Almirall, Tierno Galvan , Aranguren, Benet, entre molts dáltres.- Els politics, també molts intelectuals anestesiats per el poder, s´han deixat induir per el tacticisme partidista, situant al ciutadà al bell mig, entre les soflames centralistes i el vertigen independentista, amb resultat que anomenem desafecció, orfes d´una solució federalista, moderna i civilitzada com seria el total desplegament del nostre Estatut. Una nova pregunta està formulada : queden federalistes a Espanya ¿
J,V, Muntades
sábado, 27 de febrero de 2010
domingo, 21 de febrero de 2010
Catalunya enfora
La Catalunya enfora
A la Catalunya endins, ens debatim per veurer com sortim de la crisis, no sabem ben be que ens està passant, pero tots tenim la difusa sensació de que ens anem empobrint. Com a terapia contra les psicosis massa derrotistes, suggerim donar una ullada a perspectives favorables, quasi engrescadores, per el nostre pais, situantles en un futur no excesivament llunya, centrades en la Catalunya enfora, pero amb gran influencia social i economica sobre la nostre societat.
La Unió per la Mediterrania, amb el Secretariat a Barcelona, reforçarà el nostre relleu i importancia política en tot l´ambit del Mare Nostrum, inclosa la nostre mediació en els conflictes del Pròxim Orient.
Lentament, però sense aturar-se, el projecte del Corredor del Mediterrani, amb l´autovia ferroviaria de Marsella a Algeciras serà un recorregut de creació d´empreses, a més d´un gran augment de la dinàmica porturia Barcelona i Tarragona.
Finalment, si l´Aliança de Civilitzacions segueix el seu cami iniciat a les NNUU fa quatre anys; Barcelona amb Alexandria, serien els eixos on pibotarien les solucions dels problemas més conflictius del món.
Aquestes possibilitats son reals. Sense ser ingenus ni somiatruites, en temps dificils, ens cal mantenir tots els nostres raonables horitzonts de progres.
J.V.Muntadas
Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs
A la Catalunya endins, ens debatim per veurer com sortim de la crisis, no sabem ben be que ens està passant, pero tots tenim la difusa sensació de que ens anem empobrint. Com a terapia contra les psicosis massa derrotistes, suggerim donar una ullada a perspectives favorables, quasi engrescadores, per el nostre pais, situantles en un futur no excesivament llunya, centrades en la Catalunya enfora, pero amb gran influencia social i economica sobre la nostre societat.
La Unió per la Mediterrania, amb el Secretariat a Barcelona, reforçarà el nostre relleu i importancia política en tot l´ambit del Mare Nostrum, inclosa la nostre mediació en els conflictes del Pròxim Orient.
Lentament, però sense aturar-se, el projecte del Corredor del Mediterrani, amb l´autovia ferroviaria de Marsella a Algeciras serà un recorregut de creació d´empreses, a més d´un gran augment de la dinàmica porturia Barcelona i Tarragona.
Finalment, si l´Aliança de Civilitzacions segueix el seu cami iniciat a les NNUU fa quatre anys; Barcelona amb Alexandria, serien els eixos on pibotarien les solucions dels problemas més conflictius del món.
Aquestes possibilitats son reals. Sense ser ingenus ni somiatruites, en temps dificils, ens cal mantenir tots els nostres raonables horitzonts de progres.
J.V.Muntadas
Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs
jueves, 11 de febrero de 2010
Unanimitat catalanista
Complicitat nacionalista
Una de les poques herències constructives que ens va deixar el franquisme, va ser la complicitat catalanista dels nostres principals partits polítics. El fet de que passats quaranta anys, Catalunya continui siguent l´eix vertebrador d´aquets col·lectius, és un mèrit que els cal reconèixer.
També entenem que les fidelitats ideològiques específiques han anat marcant perfils diferenciats, però estaran d´acord amb Roosvelt quan deia que, una democracia sense progrés aviat deixa de ser democràcia, per tant tots els nostres polítics tenen la responsabilitat col·lectiva de preservar la democràcia social de que ens hem dotat, si per fer-ho requereixen consensos que demanen rebaixar sobreactuacions de tacticisme partidiste, caldrà fer-ho, tant l´oposició com el govern, que hauran de posar els límits necessaris a les tàctiques agresives.
Acabo com hem començat. La complicitat catalanista dels principals partits haurà de ser l´element cohesionador per arribar als mínims raonables per trobar les solucions més efectives. La ciutadania ho està esperant.
Una de les poques herències constructives que ens va deixar el franquisme, va ser la complicitat catalanista dels nostres principals partits polítics. El fet de que passats quaranta anys, Catalunya continui siguent l´eix vertebrador d´aquets col·lectius, és un mèrit que els cal reconèixer.
També entenem que les fidelitats ideològiques específiques han anat marcant perfils diferenciats, però estaran d´acord amb Roosvelt quan deia que, una democracia sense progrés aviat deixa de ser democràcia, per tant tots els nostres polítics tenen la responsabilitat col·lectiva de preservar la democràcia social de que ens hem dotat, si per fer-ho requereixen consensos que demanen rebaixar sobreactuacions de tacticisme partidiste, caldrà fer-ho, tant l´oposició com el govern, que hauran de posar els límits necessaris a les tàctiques agresives.
Acabo com hem començat. La complicitat catalanista dels principals partits haurà de ser l´element cohesionador per arribar als mínims raonables per trobar les solucions més efectives. La ciutadania ho està esperant.
jueves, 4 de febrero de 2010
BONISME I XENOFOBIA
ENTRE BONISME I XENOFOBIA
Respecte a la immigració, la tendencia a igualar les repercusions de “bonisme” i de xenofobia, em semblen, com a minim, desafortunades.- Personalment, el neologisme “bonisme” el puc associar a la normal bonhomia de les persones de la ciutadania corrent que, en la meva opinió, es veurien reflexats a la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamats per l´Assemblea de les NNUU al 1948, acabada la Segona Guerra Mundial, contrariament a la paraula xenofobia, que fou denunciada al proclamar total refus a totes les formes de discrimació racial per la mateixa Assemblea de les NNUU al 1965.
Relacionar l´ampli i poc precis significat de la nova paraula “bonisme” amb xenofobia, penso que es una iniciacio, espero que no intencionada, a la ceremonia de la confusió.
J,V.Muntades
Respecte a la immigració, la tendencia a igualar les repercusions de “bonisme” i de xenofobia, em semblen, com a minim, desafortunades.- Personalment, el neologisme “bonisme” el puc associar a la normal bonhomia de les persones de la ciutadania corrent que, en la meva opinió, es veurien reflexats a la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamats per l´Assemblea de les NNUU al 1948, acabada la Segona Guerra Mundial, contrariament a la paraula xenofobia, que fou denunciada al proclamar total refus a totes les formes de discrimació racial per la mateixa Assemblea de les NNUU al 1965.
Relacionar l´ampli i poc precis significat de la nova paraula “bonisme” amb xenofobia, penso que es una iniciacio, espero que no intencionada, a la ceremonia de la confusió.
J,V.Muntades
Suscribirse a:
Entradas (Atom)