Entre tots
La saviesa popular castellana ens regala un proverbi que diu que entre todos la mataron y ella sola se murió. Tot i ben lluny de pensar que el sentiment catalanista estigui amenaçat de mort, sí que tinc el sentiment que, entre tots, li fem passar un estat gripal que no es mereix.
Intentaré explicar-me. Els catalans tenim un alt concepte del cos de bombers, els professionals que recentment han perdut cinc dels seus efectius en compliment de les seves tasques. Doncs ara resulta que en una trifulca política es posa en dubte la seva eficiència. D'una millora aparentment indubtable de la nostra balança fiscal amb l'Estat diuen que és miserable xavalla. La consensuada nova llei d'ensenyament, el vaixell insígnia de la nostra pedagogia, està fent aigües. Finalment, el tan desitjat traspàs de Rodalies a la Generalitat diuen que sols és una presa de pèl de l'Estat central.
Sense assenyalar ningú en particular, em pregunto si no ens passem en la hiperàcida crítica partidista i en el gran relleu mediàtic sobre els aspectes negatius del país. Catalunya manté moltíssims actius que es poden veure minvats si l'autoestima disminueix. Hem d'allunyar-nos de la síndrome de la dita entre todos la mataron y ella sola se murió.
Jaume Vallès
sábado, 30 de enero de 2010
miércoles, 27 de enero de 2010
Entre tots
La sabiduría popular ens regala un proverbi que diu quelcom com ”entre tots la mataren i ella sola es va morir”- Tot i ben lluny de pensar que el sentiment catalanista estigui amenaçat de mort, sí tinc el sentiment de que, entre tots, li fem passar un estat gripal que no es meréix.
Intentaré explicarme.Els catalans tenim un alt concepte del cos de bombers ,els professionals que recentment han perdut cinc dels seus efectius en compliment de les seves tasques, doncs ara resulta que en un rifi-rafe politic, es posa en serios dubte la seva eficiencia. Una mes, una millora aparentment indubtable de la nostre balança fiscal amb l´Estat, ens poden demostrar que es miserable calderilla. Una mes, la consensuada nova llei d´Ensenyament, el buc insignia de la nostre pedagogia, esta fent aigues. Per ultim, el tant desitjat traspas de Rodalies a la Generalitat, diuen que sols es una presa de pel de l´Estat central.-
Sense senyalar a ningú en particular, em pregunto si no ens passem en la hiper acida critica partidista i en el gran relleu mediatic sobre els aspectes negatius del pais. Catalunya mante moltissims actius que es poden veurer mermats si l´autoestima disminueix. Hem d´allunyar-nos del sindrome de la dita “entre tots la mataren i ella sola es va morir”
JVM
La sabiduría popular ens regala un proverbi que diu quelcom com ”entre tots la mataren i ella sola es va morir”- Tot i ben lluny de pensar que el sentiment catalanista estigui amenaçat de mort, sí tinc el sentiment de que, entre tots, li fem passar un estat gripal que no es meréix.
Intentaré explicarme.Els catalans tenim un alt concepte del cos de bombers ,els professionals que recentment han perdut cinc dels seus efectius en compliment de les seves tasques, doncs ara resulta que en un rifi-rafe politic, es posa en serios dubte la seva eficiencia. Una mes, una millora aparentment indubtable de la nostre balança fiscal amb l´Estat, ens poden demostrar que es miserable calderilla. Una mes, la consensuada nova llei d´Ensenyament, el buc insignia de la nostre pedagogia, esta fent aigues. Per ultim, el tant desitjat traspas de Rodalies a la Generalitat, diuen que sols es una presa de pel de l´Estat central.-
Sense senyalar a ningú en particular, em pregunto si no ens passem en la hiper acida critica partidista i en el gran relleu mediatic sobre els aspectes negatius del pais. Catalunya mante moltissims actius que es poden veurer mermats si l´autoestima disminueix. Hem d´allunyar-nos del sindrome de la dita “entre tots la mataren i ella sola es va morir”
JVM
sábado, 23 de enero de 2010
BONISME
Bonisme
Bonisme, un neologisme de moda que els polítics usen, com a arma per acusar a l´adversari de defensor de les causes perdudes, o d’actuar amb total ingenuitat. El que em confon és que, la paraula, s´utilitza per qualificar actituts que, al meu modest judici, reflexen sempre humanisme i solidaritat.
Creurer en una futura convivència justa i pactada de Catalunya nació amb l´Estat espanyol, creurer que l’espai Europa és l’àrea més socialment justa del planeta, creurer que els organismes de la ONU poden arribar a ser intruments d’una pau planetaria, creurer que la Declaració Universal dels Drets Humans pot arribar a ser la Costitució que regeixi les lleis dels habitants de la Terra, i creurer que Obama pot ser un factor important en aquets processos. Creurer tot lo anterior, en menys d´un mes, en un moment o altre dels debats polítics i comentaristes de diaris, ha estat qualificat de “bonisme” o “buenismo”.
Si alguns polítics o cronistas dels mitjans, pensen que seguint desqualificant la bonhomia i l´idealisme sense fronteres, els ferà recuperar el crédit perdut, alla ells.- El que subscriu, com molts d´altres, seguirem creient en la bondad intrínseca del ser humà i en les seves creacions més properes : Catalunya com a poble, Càrites i Creu Roja com a intitucions benèfiques, la UE, la ONU i la Declaració del drets Humans com a camins de futur. Som molts mes dels que creuen que som i voldrien que fóssim.
J.V.M.
Bonisme, un neologisme de moda que els polítics usen, com a arma per acusar a l´adversari de defensor de les causes perdudes, o d’actuar amb total ingenuitat. El que em confon és que, la paraula, s´utilitza per qualificar actituts que, al meu modest judici, reflexen sempre humanisme i solidaritat.
Creurer en una futura convivència justa i pactada de Catalunya nació amb l´Estat espanyol, creurer que l’espai Europa és l’àrea més socialment justa del planeta, creurer que els organismes de la ONU poden arribar a ser intruments d’una pau planetaria, creurer que la Declaració Universal dels Drets Humans pot arribar a ser la Costitució que regeixi les lleis dels habitants de la Terra, i creurer que Obama pot ser un factor important en aquets processos. Creurer tot lo anterior, en menys d´un mes, en un moment o altre dels debats polítics i comentaristes de diaris, ha estat qualificat de “bonisme” o “buenismo”.
Si alguns polítics o cronistas dels mitjans, pensen que seguint desqualificant la bonhomia i l´idealisme sense fronteres, els ferà recuperar el crédit perdut, alla ells.- El que subscriu, com molts d´altres, seguirem creient en la bondad intrínseca del ser humà i en les seves creacions més properes : Catalunya com a poble, Càrites i Creu Roja com a intitucions benèfiques, la UE, la ONU i la Declaració del drets Humans com a camins de futur. Som molts mes dels que creuen que som i voldrien que fóssim.
J.V.M.
sábado, 16 de enero de 2010
Solidaritat Barcelones Nord
Solidaritat del Barcelones Nord
A nivell personal, com integrant del voluntariat de CÀRITAS i de UNESCO de la comarca, felicito als Ajuntaments del Barcelones Nord, especialment al de la meva ciutat Sant Adrià, al manifestar-se a favor de mantenir tots els drets socials universals, als habitants de les seves poblacions, sense cap classe d´exclusió.
Molts veïns de les nostres tres ciutats, fa quaranta anys, varem lluitar en el tardofranquisme per adquirir aquets drets, colze a colze autòctons i nous catalans, és de ben nascuts, que ara els compartim amb la immigració actual, sers humans com nosaltres, tot i les diferentes cultures.
Recordem-ho, fa dos mil anys, un home nascut a Judea, volguem o no, fundador de la nostre cultura ancestral, ens va deixar dit quelcom com “era foraster i em vareu acollir a les vostres cases”.- Els deus estaran contents amb els Ajuntaments del Barcelones Nord.
J.V.Muntadas
A nivell personal, com integrant del voluntariat de CÀRITAS i de UNESCO de la comarca, felicito als Ajuntaments del Barcelones Nord, especialment al de la meva ciutat Sant Adrià, al manifestar-se a favor de mantenir tots els drets socials universals, als habitants de les seves poblacions, sense cap classe d´exclusió.
Molts veïns de les nostres tres ciutats, fa quaranta anys, varem lluitar en el tardofranquisme per adquirir aquets drets, colze a colze autòctons i nous catalans, és de ben nascuts, que ara els compartim amb la immigració actual, sers humans com nosaltres, tot i les diferentes cultures.
Recordem-ho, fa dos mil anys, un home nascut a Judea, volguem o no, fundador de la nostre cultura ancestral, ens va deixar dit quelcom com “era foraster i em vareu acollir a les vostres cases”.- Els deus estaran contents amb els Ajuntaments del Barcelones Nord.
J.V.Muntadas
jueves, 14 de enero de 2010
Jocs d´Hivern i Forum 2004
Jocs d´Hivern i el Fòrum 2004
Arrel de la intenció de demanar els Jocs d´Hivern 2022 per a Barcelona, alguns comentaristes han manifestat que el Fòrum de Les Cultures 2004 fou un fracàs.- La meva opinió personal, com a participant en els debats, està totalment en desacord. La meva visió retrospectiva em diu que el Fòrum va ser desprestigiat i desaprofitat per alguns intelectuals de totes les tendències, amb l´argument de que sols es tractava d´una operació urbanística.
Naturalment que també va ser una gegantesca operació urbanística, però les diferents àrees que el Fòrum va tractar, van ser d´un nivell intel-lectual molt elevat, la intervenció de la UNESCO ho va acreditar
Els Jocs d´Hivern poden ser una fita molt positiva per a Catalunya, les comarques pirinenques ho han entés desseguida, saben que seria un gran salt endavant, com va ser-ho el Fòrum 2004 per la conseguida regeneració, social i urbanística, del femer que era, fa deu anys, el litoral barcelonés des del Poble Nou i Camp de la Bota fins al riu Besòs.
J.V.Muntadas
Arrel de la intenció de demanar els Jocs d´Hivern 2022 per a Barcelona, alguns comentaristes han manifestat que el Fòrum de Les Cultures 2004 fou un fracàs.- La meva opinió personal, com a participant en els debats, està totalment en desacord. La meva visió retrospectiva em diu que el Fòrum va ser desprestigiat i desaprofitat per alguns intelectuals de totes les tendències, amb l´argument de que sols es tractava d´una operació urbanística.
Naturalment que també va ser una gegantesca operació urbanística, però les diferents àrees que el Fòrum va tractar, van ser d´un nivell intel-lectual molt elevat, la intervenció de la UNESCO ho va acreditar
Els Jocs d´Hivern poden ser una fita molt positiva per a Catalunya, les comarques pirinenques ho han entés desseguida, saben que seria un gran salt endavant, com va ser-ho el Fòrum 2004 per la conseguida regeneració, social i urbanística, del femer que era, fa deu anys, el litoral barcelonés des del Poble Nou i Camp de la Bota fins al riu Besòs.
J.V.Muntadas
viernes, 8 de enero de 2010
Fa temps que ens ho fem mirar
Fa temps que ens ho fem mirar
De lo que un servidor coneix, un aconteixement com la recent editorial conjunta dels diaris catalans, sols te precedents als periodics de les nacions democratiques d´Europa, en els inicis de les dues guerres mundials del segle passat. Respecte les adhesions de politics i ciutadans que donen el seu suport a la editorial, el President de la Comissió Constitucional del Congrés hi troba un conjunt de contradiccions, que culminen amb un “que s´ho fagin mirar”.-
Els catalans fa quasi tres cents anys que ens ho fem mirar, des de 1714. En algunes ocasións en aquets tres segles, inclús hem vist possibilitats de sol·lució, pero per algún motiu, aquesta sol.lució no ha arribat a bon port.- Davant d´aquests nombrosos fracasos, societat civil i politics volem evitar un nou episodi semblant, no es la vena abans de la ferida, es la vacuna de l´experiencia dels tres cents anys en que “ens ho estem fem mirar.”
J.V.Muntadas
De lo que un servidor coneix, un aconteixement com la recent editorial conjunta dels diaris catalans, sols te precedents als periodics de les nacions democratiques d´Europa, en els inicis de les dues guerres mundials del segle passat. Respecte les adhesions de politics i ciutadans que donen el seu suport a la editorial, el President de la Comissió Constitucional del Congrés hi troba un conjunt de contradiccions, que culminen amb un “que s´ho fagin mirar”.-
Els catalans fa quasi tres cents anys que ens ho fem mirar, des de 1714. En algunes ocasións en aquets tres segles, inclús hem vist possibilitats de sol·lució, pero per algún motiu, aquesta sol.lució no ha arribat a bon port.- Davant d´aquests nombrosos fracasos, societat civil i politics volem evitar un nou episodi semblant, no es la vena abans de la ferida, es la vacuna de l´experiencia dels tres cents anys en que “ens ho estem fem mirar.”
J.V.Muntadas
Suscribirse a:
Entradas (Atom)