El necessari gest cultural
A les pagines de Le Monde, l´ecriptor flamenc Stefan Hertmans analitza les tensions lingüistiques de l´Estat belga. Escriu que el model belga de la democracia de les paraules es en si mateixa una bona democracia, ja que ensenya que viurer junts admet una questió de diferencia i no de pensament unic. Afirma que Belgica sols pot salvarse per una politica de respecte mutu, començant per un gest cultural, per exemple aprendrer la llengua de l´altre i parlar-le per respecte cultural com alternancia i convicció democratica. La cultura monolingue que refusa parlar un segon o tercer idioma, ja es separatista.
Salvant diferencies, que hi son, entre Belgica i el nostre Esatat, pensem que molts malsentesos desapareixerien entre Catalunya i Espanya si a les escoles de la peninsula, com el gest cultural que demana Hermans a Belgica, s´impartissin coneixements basics de català, explicant als esceptics que, en el mon actual, un pais sera poliglota o no serà.
J.V.Muntadas

Relativisme cultural

Relativisme cultural
La cultura, en el terme convencional de la paraula, te els fonaments i les bases que adquirim els primers dotze-quinze anys de vida, la familia, l´escola, els amics i l´entorn social, influencies que camvien al ampliar el marc, l´escenari, al passar a la vida universitaria o professional. Els blancs i negres es tornen grisos de totes les tonalitats. Es mante la informació técnica, els coneixements tradicionals que ens han transmes, pero cada dia, cada hora, la ment s´obre a nous valors.
Totes aquestes influencies son molt diferentes a Occident o a Orient, al Regne Unit que a Mali, a Heilongyang (Manchuria) que a Nebraska (EEUU), per tant son cultures ben difereciades.- Es constata inclus en les maneres de relacionarse, de saludarse, que es distinta; els indis ho fan amb els palmells junts, encarats a nivell de la cara, els magrebins es posen la ma al pit despres d´una encaixada, nosaltres europeus, especialment belgues i francesos, ens donem la mà cada mati, tothom a tothom, especialment el cap. Aquets diversitat cultural planteja reptes quan els essers humans migrem en gan quantitat, d´un pais a un altres, presentantse la necessitat de convivencia diaria entre nouvinguts i autoctons.
Ramon Alcoberro, descriu i analitza aquestes situacions, subrratlla que, afortunadament, existiesen elements culturals comuns a tots els individus, com son la divisió del treball ,la socialitzacio dels infants, el prestigi etc. Totes les cultures, per diferentes que siguin, si son compatibles amb el progres humà, son positives, mentres que quan es una cultura que obra contra els objectius basics es antihumanitaria. Una bona manera de valorar una colectivitat humana poc coneguda, consisteix en contrasar els seus habits culturals amb els artcles de la Declaració de Drets Humans, poden sorgir alguns matisos, paro cap diferencia de fons.
Cal esmentar aquí la coneguda regla moral utilitaria “el maxim be per el maxim nombre”, lo qual es perfectament universelitzable per a totes les cultures, tot i que en aquest punt, hem de baixar a les concrecions, com serìa la de que aquest be fos homologable per exemple, al que tenim en el model social de la Unio Europea . La mundial convivencia cultural, cada vegada mes universalitzada, s haura de sustentar en un consens de relativisme civil on cada cultura haurà de conviure amb els seus origens i la creixent globalizació, proces que el nostre poble ha demostrat historicament saber gestionar sense desapareixer
Jaume Vallés

Es la llengüa,senyors

Es la llengüa, senyors.
“Es molt simpatic per ser català”, frase que tots hem escoltat, directe o indirectament, sortit de la boca d´un conegut procedent d´alguna regió forania a Catalunya. No, els catalans no despertem simpatia preconcebuda ni espontania entre la resta de ciutadans de l´Estat . Afegim inmediatament que, una vegada ens coneixen, solem fer bones amistats.
Els exits esportius del Barça m´han retornat records de quinze anys enrera, on en el trancurs d´acivitats socio-politiques, vaig tenir nombroses ocasions de constatar l´anterior hipòtesi.- Lamentablement, penso que avui aquesta relació d´Espanya vers Catalunya s´ha pogut empitjorat en alguns sectors, degut , sense cap marge d´error d´equivocarme, a l´espanyolisme salvatge de la dreta que algun periodista qualifica de cavernícola, actituts que els socialistas espanyols no han pogut, o no han sapigut, contrarrestar, tot i la seva concepció federalista de l´Etat.
Com a coclusió, com en experiències anteriors, el factor diferencial que preocupa ,sorpren i inclus molesta a Espanya, es la llengua. Que el català tingui i mantingui la seva fortaleza, fortaleza i salud, que no es perd, al compartirla amb el castellà i sovint l´anglès , idiomes que mimem i cuidem, com haurem de fer amb el xines i l´àrab dintre de no masses anys. Una vegada comproven la idoneitat i la pràctica del bilinguisme ( o trilinguime) convivencial a Catalunya ,totes les llances es tornen canyes. Aquesta es una tasca pedagògica cohesionadora de l´Espanya plural que poca gent fa, de ferla ben feta, acabaria amb segles de incomprensió, ja que el fals problema es la llengua, senyors.-
J.V. Muntadas

Europa

L´espai europeu
Durant uns anys, la meva activitat laboral em va portar a una llarga estada en determinat pais asiatic.- Periodicament, tornava a Catalunya a veurer la familia, recordo com si fos ara la forta impresió d´estar de nou a casa cada vegada que entraba al 747, l´avió que em portava a Zurich, Paris o Londres ( des d´on saltava a Catalunya), una gegantesca nau que poc o res tenia a veurer amb el meu pais, pero de companyia europea.
Lo que en aquells moment soposo era el meu subconscient, avui anclat de nou a la meva terra, ho valoro com sintomes subliminals d´un europeisme que molts catalans portem com una ciutadania afegida, una ciutadania que fa mes de vint anys s´ha manifestat a la constitució de la Unió Europea, l´espai de llibertat i democracia mes important del planeta blau, on impera, amb totes les seves limitacions, el sistema economic mes social del mon.
A risc de repetirme i abans que la maranya de publicitat partidista envahieixi electoralment els mitjans d´informació , vull fer una modesta pero molt sentida crida per tal de que , bandejant frivolitats mediatiques, valorem el fet incontrovetible de que vivim a l´espai europeu, l´organització humana menys imperfecte de la terra.

Federalismes

Sobre federalismes
Sergi Pamies escriu un article titolat "Espalunya", un analisis on examina les eternament insatisfactories relacions entre Catalunya i la resta de l´Estat. Interpreto que el preocupa que, segons diu, alguns millons de catalans no es vegin representats per cap de les tendencies dels col-lectius poltics presents en el Parlament. Personalment opino que en l´hemicicle del parc de la Citadella, l´arc parlamentari es bestant variat i suficient per tal de que, els millons de catalans de que parla l´admirat Sergi Pamies, puguin manifestarse cada quatre anys.
On crec que l´autor de l´ article hauria de ser mes rigorós, es al mencionar el "federalisme utopic" com una corrent catalanista actual. El federalisme utopic de Fourier i Fernando Garrido causaba furor i controversia a la poltica espanyola de fa mes d´un segle.- Actualment el sistema federal no te res d´utopic, es un instrument de gestió economica i politica descentralitzada que enmarca la forma de governarse a paisos occidentals com Alemania, Austria, EEUU, Canada, Belgica, Suiza o de estats emergents com Brasil, Sudafrica i India.- Teoricament, els partits d´esquerra espanyols també s´en manifesten. Com a opinió molt particular, crec que molts dels que ens definim com a catalanistes o nacionalistes catalans, acceptariem amb entusiasme les regles de joc del federalisme real, no utopic.
J.V.Muntadas