Jordi Pujol i Catalunya-Espanya

Tancar la finestra Opinió « Enrere [D] Enviar un comentari Jordi Pujol i Catalunya- Espanya 22/08/13 02:00 - JAUME VALLÉS MUNTADAS “Catalunya pot dir que ha actuat en el marc espanyol amb lleialtat, amb convicció i sovint amb eficàcia”, paraules del president Pujol que sintetitzen el contingut d'un article publicat el 16-08-13. Té tota la raó, puc testimoniar-ho personalment, entre altres accions, com a participant en el Cataluña hoy, exposició institucional de la Generalitat que va recórrer Espanya durant el canvi de segle. L'article de Jordi Pujol podria ser signat per la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya, exceptuant l'afirmació que “se han roto todos los puentes”, difícilment assumible per determinades generacions sorgides de la immigració dels anys 60-80, tot i que ells són conscients de com de malament ens tracten els polítics i els mitjans d'informació de les seves terres d'origen. Un altre aspecte que completaria l'escrit del president seria considerar la possibilitat d'un canvi de govern a l'Estat en un futur pròxim, on el resultat podria facilitar l'obertura de vies més civilitzades entre Catalunya i Espanya, com el de la celebració legal de la consulta sobiranista. Molt sovint hem trobat a faltar el seu mestratge en l'etern debat Catalunya-Espanya, preguntant-nos si la seva intervenció directa hauria trobat una sortida al nostre actual problema amb l'Estat. El relat del president Pujol aborda els problemes principals del país, especialment la línia vermella traspassada a l'ensenyament del català. El seu últim paràgraf diu: “Així les coses, té tota lògica i tot sentit que hi hagi hagut un gran increment del sentiment independentista”, que sols es pot valorar amb una consulta a la ciutadania, afegeixo. Sant Adrià de

El rei despullat

El rei despullat Tots estem preocupats per la incidència d’accidents acumulats aquesta primera quinzena d’agost; en el transit i en el lleure, s’han produït més baixes que en tot l’any, que no poden sols ser atribuïbles al període de vacances.- Desconec si antropòlegs o sociòlegs han fet un anàlisi d’aquestes coincidències , personalment sospito que en molts dels casos són el resultat d’excés de testosterona en una gran part de la ciutadania, mal humor causat per la crisi i el descobriment tant explícit de la corrupció política.- L’eclosió pública de la escandalosa corrupció en alguns governs, em recorda el conte de Hans Cristian Andersen “El rei despullat”: de sopta ens han fet donar compte de que el vestit retòric polític, “langue de bois”, era una realitat entre trista i indignant.- Doctors te l’església per confirmar aquesta hipòtesi, entenc que es difícil que la mala jeia pugui fer baixar la guàrdia en la conducció, en els esport o en el lleure.- Lo cert és que la ciutadania està demanant amb urgència que, els nostres pares de la pàtria, entre tots fabriquin un vestit que ens ajudi a fer teràpia col·lectiva.- J.V.Muntadas

Confiança

Confiança. Sis mesos porta Jorge Mario Bergoglio com bisbe de Roma i cap de l´Esglesia catolica.- Sis mesos en que els creients som plenament conscients que aporta un canvi de formes en la pràctica diaria de l’Evangeli.- “Els pastors han d’estar al costat de les ovelles, al costat dels que pateixen, dels mes pobres”.........cent i una frases que omplen de joia als que abans denominàvem “cristians de base”, joves i no tan joves que avui constitueixen els milers i milers de voluntaris que dediquen el seu temps a ajudar a les víctimes de la crisi, originada per els mercats internacional. Institucions benefiques, religioses i laiques, que esmorteeixen els efectes de la demolició de l’Estat de benestar, senten properes les paraules del papa Francesc, els dona confiança en que la seva dedicació va mes enllà de l’acció d’ajudar al proïsme que ho necessita, els dona confiança de que el contacte amb la duresa de la vida diaria dels desvalguts, els servirà per esperonar-los a construir un mon millor.- El Papa Francesc, amb la seva forma de procedir, als cristians els mostra el cami real de l’Evangeli, compendi de doctrina paral•lela als Drets Humans, lo que l’agermana a les demes religions i als laics.- El Papa Francesc comunica i inspira un sentiment tant preuat com escàs en les institucions publiques del nostre país : confiança en el treball col•lectiu per el bé comú.- J.V.Muntadas

Turquia

Conec tres països musulmans, Marroc, Egipte i Turquia, és precisament en aquest últim, Turquia, on la meva condició de cristià no m´ha representat ni el més petit obstacle. A nivell d´anécdota, en plena canícula a Istambul, anàvem a refugiar-nos del calor a les mesquites, sense altre condició que deixar el calçat a l´entrada. Al “Café Europa” d´avui, 25 de maig, Rafel Jorba analitza l´estat del procés d´adhesió de Turquia a la Unió Europea, en el qual coincideixo quan escriu que es un dels nostres reptes del segle XXI, veure si serem capaços d´adoptar una amplitud de mires, per tal de fer una prova efectiva de convivència i col·laboració entre dos móns, que avui apareixen allunyats. Qui sap si, entre els esperançadors aires adoptats per el Papa Francesc, la pressió d´Obama i l´injecció financera que representaria Turquia per la UE, els dos ponts que uneixen les ribes europea i asiàtica del Bòsfor a Istambul, siguin la metàfora pràctica de la proposta que menciona Rafel Jorba.

Alertes

l que subscriu es considera un vell "rocker" supervivent de la generació de la transició, la de les bones intencions, però que s´ha demostrat que ens vàrem quedar a mitjes. És per aquest fet que intento analitzar atentament la columna de Carles Soldevila a l´ARA d´avui. De totes les alertes que esmenta, em sento interpel·lat amb algunes que sempre he considerat positives, la del "camí del mig" quan ha estat necessari, imprescindibles les del "be comú", de "l´hora del diàleg", de "la responsabilitat", la "màxima prioritat" i la "màxima solidesa". Cap identificació amb les altres, ho manifesto per no correr el perill de ser expulsat del paradís per enfrontaments caïnites, per allò de "si no estas amb mi, estas contra mi" a causa d´un possible creixement sectari, que ens podra dividir en "bons" i "dolents". La Catalunya a que aspiro per els meus fills i néts, ha de ser un equilibri perfecte entre lliure, socialment justa i solidariament gloriosa, penso que Francesc Maciá hi estaria completament d´acord.

Autodeterminacio

Inscrita a la Carta de les Nacions Unides al 1945, ratificada al 1951 i inclosa al Pacte Internacional de Drets Civils i Politics en vigor des del 1976, l´autodeterminació dels pobles té carta de naturalesa que ningú li pot negar. En el marc d´aquesta legal normativa internacional, m´han sorpres les discrepàncies sorgides a la comissió institucional creada per estructurar el mètode i les formes on els catalans puguin exercir el dret a l´autodeterminació, ja que a l'estar composta per col·lectius catalanistes de caire progressista, vaig arribar a pensar que aviat es posarien d´acord. Doncs m´he equivocat. Després de la primera trobada, les valoracions posteriors dels intervinents, del Govern i de l´oposició, denoten importants diferències, on el vocabulari polisèmic dóna peu a interpretar que de nou les connotacions partidistes i tàctiques sobrevolen les converses. Donant per suposat que l´Estat espanyol no donarà facilitats a una petició per raonada que sigui, tan difícil és poder presentar un bloc polític pràcticament unànim? Donar veu al poble català, per tal de que s´expressi a les urnes sobre l´autodeterminació nacional, bé mereix algunes concessions de les parts, entre elles no posar el carro davant dels bous. Qui tin

Redreçar el cami

Redreçar el cami Caminant per els nostres carrers, el panorama ciutadà reflexe poc els grans problemes de la crisi.- Botigues i comerços es manifesten afectats, pero els clients hi entren i sovint omplen les seves terrasses, el transit ha disminuit pero no de manera important.- Pero passa que, de forma quasi invisible i discreta, coexisteix una diferente realitat social, les llargues cues de Caritas i Creu Roja, amb tendencia a augmentar.- Penso que el nucli dur que encara mante l´estatu quo social d´avui, es lo que queda de les classes mitjana i mitja baixa, aguanta gracies ,en part, a feines no declarades i sumant-hi la solidaritat familiar de part dels pensionistes.- Fora d´aquest marc, queden : A)els rics, cada vegada mes rics, que viuen en un mon apart, B) els pobres-pobres vivint dels serveis socials i treballs en negre i, finalment C) els que viuen del sistema, administrant-lo, els politics i els financers.- Un mon molt injust, certament, pero de tots aquets grups, classe mitjana, rics, pobres i politics-financers, aquest ultim colectiu, (politics i financers,) es l´unic que te la possibilitat, l´obligació i la responsabilitat, d´aprofitar l´esperit positiu de la classe mitjana, per redreçar l´equivocat cami que recorrem ara i aquí.- Si no ho fan, l´historia els jutjara durament.- J.V.Muntadas