Alertes

l que subscriu es considera un vell "rocker" supervivent de la generació de la transició, la de les bones intencions, però que s´ha demostrat que ens vàrem quedar a mitjes. És per aquest fet que intento analitzar atentament la columna de Carles Soldevila a l´ARA d´avui. De totes les alertes que esmenta, em sento interpel·lat amb algunes que sempre he considerat positives, la del "camí del mig" quan ha estat necessari, imprescindibles les del "be comú", de "l´hora del diàleg", de "la responsabilitat", la "màxima prioritat" i la "màxima solidesa". Cap identificació amb les altres, ho manifesto per no correr el perill de ser expulsat del paradís per enfrontaments caïnites, per allò de "si no estas amb mi, estas contra mi" a causa d´un possible creixement sectari, que ens podra dividir en "bons" i "dolents". La Catalunya a que aspiro per els meus fills i néts, ha de ser un equilibri perfecte entre lliure, socialment justa i solidariament gloriosa, penso que Francesc Maciá hi estaria completament d´acord.