Esta en joc el pais

Està en joc el pais Valorant els cent primers dies del seu govern, el president Mas va pronunciar paraules i expresions que ,el que subscriu vell gat retirat de la politica activa, mai havia sentit.- Realista el pronunciament del President: “finances publiques catalanes en emergencia, autogovern en estat de supervivencia, actualment està en joc no sols el govern, ho està Catalunya” No li varen caurer els anells per demanar ajuda als demes partits catalanistes de l´arc parlamentari, gest que la ciutadania sabra valorar adequadament- El pais som tots, especialment els milers de familias empobrides per la crisi, que no poden entendrer de tacticismes politics que prolonguin la seva situació.- No entenen que no es pugui fer una defensa unitaria dels interessos generals del pais, a partir dels seus minims denominadors comuns. Emergencia, supervivencia, no se quins adjectius caldràn pronunciar mes per tal de que, d´una vegada, es creguin tots que lo que realment està en joc es el pais. J.V.Muntadas

Compartir o competir

En temps d'emergència nacional, l'atur i la pobresa a nivells dels anys de la posguerra civil, precisen decisions i mesures extraordinàries, com ha dit el President de la Generalitat al proposar una ampliació del Govern. Una sàbia decisió, però, que requereix també actituts poc habituals en els politics, acostumats a competir, quan un govern de coalició (tal com entenc es proposa) consisteix en conjugar un altre verb, el compartir, compartir decisions preses per consens, quan s'arriba a uns acord on les parts accepten canviar o matisar algunes propostes pròpies, en bé del benestar general del pais. El filòsof Danie Innerarity diu que els pactes posen de manifest que necesssitem als altres i que, en democràcia, el poder sempre és compartit i que, molt sovint, l'acció política requereix transigir. Valoracions molt assenyades les d'Innerarity, que recomenem analitzin i apliquin els assessors i politòlegs dels col·lectius polítics que, plegats, han estat convocats a unir-se per fer front a una real i dolorosa emergència nacional. Per fer-ho, la ciutadania demanem que comparteixin més i que competeixin menys.

El dilema de Catalunya

Els catalans travessem temps turbulents. Per una part la terrible crisi, per l´altre, les relacions amb Espanya. La gran manifestació de l'11-09-12 es va considerar de suport al soberanisme, confirmat per diverses enquestes posteriors. També la Declaració Universal dels Drets dels Homes i la Carta de les Nacions Unides del 1951 avalen l’autodeterminació a la que es vol interrogar la majoria de catalans. Per altre part, la “tragèdia nacional”, com l'anomena Angels Guiteres, al denunciar la pobresa galopant, la que ha de suportar gran part de la ciutadania. Càritas també menciona sense embuts la gran escletxa oberta entre rics i pobres, amb destrucció de la classe mitjana. Soberanisme i qüestió social són dos membres d’un mateix cos. Soberanisme igual a compromís contret. Qüestió social, urgència ineludible. Avui per avui, tots dos són el dilema de Catalunya.

Whe, the people. Així comença Barak Hussein Obama el seu recent discurs d´investidura. He continuat i he sentit una sana enveja perque parla de “la protecció dels dèbils i de la classe mitja, ja que un país ha de protegir als vulnerables”, insistint diverses vegades en que la fortaleça del país es basa en la clase mitja, aquesta que a casa nostra amenaça en desparèixer, i amb élla, (afegeixo jo), els principis de la democràcia social.- Fa 75 anys, Amèrica va salvar Europa del nazisme.- Si la política d´Obama s´arriba a consolidar, la seva influència política, econòmica i comercial sobre la Unió Europea, podria ser que, en ple segle XXI, torni a salvar els mobles democràtics de la vella Europa. Personalment no em costa gens afegir que és el que volem, nosaltres el poble, “whe, the people”. Jaume V.M.

Voluntaris

Els voluntaris Formo part dels 3.500 voluntaris d´una entitat cristiana que, com tantes altres associacions sense anim de lucre, es part de la resposta de la ciutadania a la llunyania de les institucions oficials.- Cal afegir que , per tal d´arribar a la maxima efectivitat a la recerca de la cohesió social entre els mes desfavorits de la societat, els voluntaris som també complement necessari a la tasca dels professionals socials. Seria raonable i beneficios per el pais que, el conjunt de la societat civil , reconegues el servei que fa el voluntariat de les mes de set mil entitats socials que configuren el Tercer Sector català, com exempleritat i com transparencia de gestió.- Penso que ningu espera agraiments, pero si el compromis de la presencia de la xarxa de voluntaris, com a element important, en la configuració de la necesaria regeneració democratica del futur sociopolitic de Catalunya

Consulta i cohesio social

Consulta i cohesio social Veterà activista de la Declaracio Universal dels Drets Humans, i per tant de l´autodeterminació, em permeto la llicencia d´una reflexió sobre la forma i el fons del proces soberanista català, un referéndum de procediments similars a unes eleccions normals. Una fonammental diferencia es situa en els objectius a decidir, on en les altres conteses electorals, principalment pesa l´aspecte aconomico-social, aquí hi entraran també els sentiments, les emocions i les motivacions afectives , desconfiança, gelosia, angoixa, enveja…..que hauran de ser contrarrestades amb consens, afecte, esperanza, concordia i convivencia.- S´equivoquen els que pensen que solament exibint dades, parcentatges i xifres macroeconomiques favorables, ja serà suficient ; es tractarà de fer-ho mantenint una consigna, la de no demonitzar al contrari, abordant els debats amb respecte, mantenint les polemiques amb serenitat.- Guanyi l´opció que guanyi, una trencadissa de la cohesió social, una fractura de la convivencia ciudadana, dividida entre bons i dolents, ens deixaria una Catalunya molt allunyada de la Declaracio Universal dels Drets Humans, situació que ni unionistes ni independentistes poden desitjar.