Compartir o competir

En temps d'emergència nacional, l'atur i la pobresa a nivells dels anys de la posguerra civil, precisen decisions i mesures extraordinàries, com ha dit el President de la Generalitat al proposar una ampliació del Govern. Una sàbia decisió, però, que requereix també actituts poc habituals en els politics, acostumats a competir, quan un govern de coalició (tal com entenc es proposa) consisteix en conjugar un altre verb, el compartir, compartir decisions preses per consens, quan s'arriba a uns acord on les parts accepten canviar o matisar algunes propostes pròpies, en bé del benestar general del pais. El filòsof Danie Innerarity diu que els pactes posen de manifest que necesssitem als altres i que, en democràcia, el poder sempre és compartit i que, molt sovint, l'acció política requereix transigir. Valoracions molt assenyades les d'Innerarity, que recomenem analitzin i apliquin els assessors i politòlegs dels col·lectius polítics que, plegats, han estat convocats a unir-se per fer front a una real i dolorosa emergència nacional. Per fer-ho, la ciutadania demanem que comparteixin més i que competeixin menys.