viernes, 11 de mayo de 2012
Perplexitat ciutadana
A l´escenari del teatre social del nostre pais, la gran crisi economica està omnipresent a la vida quotidiana, presencia que cap dels gestors politics arriben a posarse d´acord, ni amb les seves causes ni amb els seus remeis.
Analitzant els discursos i compareixences publiques dels governants, (especialment del govern central), trovem que es manifesten prenent decisions contradictories amb els seus propis programes, per els quan han estat votats, a mes de que, sovint, ho fan en sentit invers a lo exposat com a solució pocs dies abans,- Resultat: els ciutadans no entenem res, estem perplexes.
Pero podem constatar que, en determinats aspectes, si que segueixen una linia ben concreta, volen demostrar que mai s´equivoquen, ja que la culpa es dels seu oponent politic. Demostren igualment mantenir una barrera que mai traspasen, mai emprar termes suaus al mencionar el seu contrari, mai elogiar alguna qualitat de l´oponent o rival, mai buscar la concordia, mai fer autocritica, mai aceptar regles de joc que no siguin les seves, en definitiva, sols respectar les formes quan no perjudiquen el seu discurs. Resultat, organitzen tal garbuix que els ciutadans quedem confosos sobre lo que tracten.
Pep Guardiola, un entrenador de futbol, ha donat una lliço de modos a la nostre societat, una manera de comportarse que en l´esport ja es norma, pero que éll, en Pep, ha sapigut portar quasi a l´excelencia.- Un filosof, Jose Antonio Marina, ens diu que practicar la etica no es complicat de mantenir, ja que no exigeix renunciar al rigor, sino aplicarlo amb atenció a les formes de expresarse.- L´esportista i el filosof son un bon model a tenir en compte per la classe politica, a la ciutadania ho agrairiem i , ben segur, dormiriem millor.
J.V.Muntadas
Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs
DNI 37811209 Z tn. 933812092
lunes, 9 de abril de 2012
AVV
Moviment veinal, una nova etapa ?
El que susbscriu, la seva activitat ciudadana a Sant Adrià, a l´inici de la transició politica (anys 65 al 70 )es limitava al contacte amb els companys de treball a la fabrica, els diumenges visita als pares a Barcelona, i posteriorment els contactes amb el pares de l´escola on portavem els fills.
Per aquella epoca, Sant Adrià com tot Catalunya, respirava lo que en podriem dir “tardofranquisme”, que poc convidava a participar. Pero a inicis dels 70, entre les xerrades amb algun capella progresista local, escoltant als sindicalistes de la fabrica i periodics contactes amb els Amics de les Nacions Unides” de Barcelona, poc a poc, l´interes per la politica va anar creixent.
Un company de treball em va deixar una copia dels Estatuts de la recent Associació de Veins de Sant Joan Batista, copia a la vegada de la de La Mina.- Varem “afusellar-los” per el barri de Sant Adrià Nord, presentats a Governació i varem presentar-nos com a Junta Gestora…..i varem començar a actuar.
Primer timidament, pero al constatar que “el regim” ens tolerava, ens varem animar.- Escola Activa de Pares, catalanització del nom de la ciutat,cinc anys abans de que ho fes la Generalitat, canvi de noms de carrers (eliminant els noms franquistes), enllumenat, neteja, recorregut autobuses i moltes reivindicacions mes….. fins arribar al 1977, en que, despres de les primeres eleccions democratiques a nivell de l´Estat, ens varen deixar participar, (conjuntament amb els partits politics constituits) com a Comisions de Control de les regidories de l Ajuntament encara franquista.
Per fi varen arribar les Eleccions Municipals, Abril 1979.- Cal esmentar que les candidaturas, especialment els primers llocs, anaven farsides de components dels membres de les AAVV, adscrits als respectius partits politics als que estabem militant.- Les eleccions varen ser un exit democratic i representatiu.- El Consistori adrianenc, com tots els catalans, va començar a treballar i no han parat, evidentment amb alts i baixos a les diferents legislatures.
Mentres, quin paper, quin rol, han jugat les desmantellades AAVV ? Doncs penso que han fet lo que els tocava fer: seguir controlant i vetllant per els interessos dels seus barris, pero amb dos fets diferenciats a l´anterior etapa franquista.
Difrenciats per 1)la gestió democratica i mes efectiva de l´Ajuntament 2) Juntes d´aquestes asociación composta per persones menys avesades a la lluita veinal.
Transcorreguts trenta anys, avui per avui, pot presentarse un renaixement d´entitats calcades a les AAVV. Pensem amb el moviment dels “indignats”, pensem en la perdua de credibilitat dels partits politics, del moviment del “15 M”, que d´alguna manera hauran de buscar elements de funcionament minimament cohesionats.- Un funcionament entre assambleari i representatiu, una forma de gestió mes proxima al ciutada, formula que els nostres politics democratics haurien de trobar: donar mes veu al ciutada, com varen fer fa trenta anys les AAVV, no sols a Sant Adrià, sino a tot Catalunya.
Jaume V.
El que susbscriu, la seva activitat ciudadana a Sant Adrià, a l´inici de la transició politica (anys 65 al 70 )es limitava al contacte amb els companys de treball a la fabrica, els diumenges visita als pares a Barcelona, i posteriorment els contactes amb el pares de l´escola on portavem els fills.
Per aquella epoca, Sant Adrià com tot Catalunya, respirava lo que en podriem dir “tardofranquisme”, que poc convidava a participar. Pero a inicis dels 70, entre les xerrades amb algun capella progresista local, escoltant als sindicalistes de la fabrica i periodics contactes amb els Amics de les Nacions Unides” de Barcelona, poc a poc, l´interes per la politica va anar creixent.
Un company de treball em va deixar una copia dels Estatuts de la recent Associació de Veins de Sant Joan Batista, copia a la vegada de la de La Mina.- Varem “afusellar-los” per el barri de Sant Adrià Nord, presentats a Governació i varem presentar-nos com a Junta Gestora…..i varem començar a actuar.
Primer timidament, pero al constatar que “el regim” ens tolerava, ens varem animar.- Escola Activa de Pares, catalanització del nom de la ciutat,cinc anys abans de que ho fes la Generalitat, canvi de noms de carrers (eliminant els noms franquistes), enllumenat, neteja, recorregut autobuses i moltes reivindicacions mes….. fins arribar al 1977, en que, despres de les primeres eleccions democratiques a nivell de l´Estat, ens varen deixar participar, (conjuntament amb els partits politics constituits) com a Comisions de Control de les regidories de l Ajuntament encara franquista.
Per fi varen arribar les Eleccions Municipals, Abril 1979.- Cal esmentar que les candidaturas, especialment els primers llocs, anaven farsides de components dels membres de les AAVV, adscrits als respectius partits politics als que estabem militant.- Les eleccions varen ser un exit democratic i representatiu.- El Consistori adrianenc, com tots els catalans, va començar a treballar i no han parat, evidentment amb alts i baixos a les diferents legislatures.
Mentres, quin paper, quin rol, han jugat les desmantellades AAVV ? Doncs penso que han fet lo que els tocava fer: seguir controlant i vetllant per els interessos dels seus barris, pero amb dos fets diferenciats a l´anterior etapa franquista.
Difrenciats per 1)la gestió democratica i mes efectiva de l´Ajuntament 2) Juntes d´aquestes asociación composta per persones menys avesades a la lluita veinal.
Transcorreguts trenta anys, avui per avui, pot presentarse un renaixement d´entitats calcades a les AAVV. Pensem amb el moviment dels “indignats”, pensem en la perdua de credibilitat dels partits politics, del moviment del “15 M”, que d´alguna manera hauran de buscar elements de funcionament minimament cohesionats.- Un funcionament entre assambleari i representatiu, una forma de gestió mes proxima al ciutada, formula que els nostres politics democratics haurien de trobar: donar mes veu al ciutada, com varen fer fa trenta anys les AAVV, no sols a Sant Adrià, sino a tot Catalunya.
Jaume V.
viernes, 2 de marzo de 2012
Classe mitja en perill
Classe mitja en perill?
--------------------------------------------------------------------------------
0 Comentaris El nostre país, Catalunya, transita inevitablement per la tormenta perfecte de la crisis, ho fa de la má d´Espanya i d´Europa (Alemanya), acceptant com a factor inevitable que l´atur creixi i que l´economia voregi el zero durant llarg temps.
La meva perspectiva ciudadana em diu que, en paral•lel, s´haurien de prendre altres mesures, capaces d´estimular el consum, el qual frenaria la sagnia de la classe mitja, que a diari engreixa les cues de Càritas i de la Creu Roja. Però em temo que la fredor científica de la política dels gestors financers no té prou en compte el valor de la classe mitja, com element cohesionador, com essencial factor bàsic d´estabilitzacio social.
Algú va dir que quan la pobresa entra per la porta, la llibertat se’n va per la finestra, Roosvelt també va dir que una democràcia sense progrés, aviat deixa de ser democràcia. Grans pensadors, Keynes i Max Weber, han escrit molt sobre la necessitat de les classes mitjanes. Opino que ni determinada manipulació de les notícies que suministren els mitjans (denunciada per Noam Chomsky) serà suficient per mantenir el nucli dur de la preuada classe mitja.
Els nostres polítics han de forçar i presionar les cúpules financeres, picant tota la pedra que sigui necessèria, per tal d´establir mesures que reforcin les sobretensades costures socials ciutadanes, amb un objectiu: evitar la desaparició de les nostres classes mitjanes. No fer-ho, equivaldria a obrir una porta al món de Dickens, però amb mòbils i ordinadors personals.
--------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------
0 Comentaris El nostre país, Catalunya, transita inevitablement per la tormenta perfecte de la crisis, ho fa de la má d´Espanya i d´Europa (Alemanya), acceptant com a factor inevitable que l´atur creixi i que l´economia voregi el zero durant llarg temps.
La meva perspectiva ciudadana em diu que, en paral•lel, s´haurien de prendre altres mesures, capaces d´estimular el consum, el qual frenaria la sagnia de la classe mitja, que a diari engreixa les cues de Càritas i de la Creu Roja. Però em temo que la fredor científica de la política dels gestors financers no té prou en compte el valor de la classe mitja, com element cohesionador, com essencial factor bàsic d´estabilitzacio social.
Algú va dir que quan la pobresa entra per la porta, la llibertat se’n va per la finestra, Roosvelt també va dir que una democràcia sense progrés, aviat deixa de ser democràcia. Grans pensadors, Keynes i Max Weber, han escrit molt sobre la necessitat de les classes mitjanes. Opino que ni determinada manipulació de les notícies que suministren els mitjans (denunciada per Noam Chomsky) serà suficient per mantenir el nucli dur de la preuada classe mitja.
Els nostres polítics han de forçar i presionar les cúpules financeres, picant tota la pedra que sigui necessèria, per tal d´establir mesures que reforcin les sobretensades costures socials ciutadanes, amb un objectiu: evitar la desaparició de les nostres classes mitjanes. No fer-ho, equivaldria a obrir una porta al món de Dickens, però amb mòbils i ordinadors personals.
--------------------------------------------------------------------------------
Si
Aprendrer dels errors
Soc de la generació nascuda durant la guerra civil. A Catalunya som unes sis-centes mil persones. A la resta de l´Estat quatre millons, aproximadament, de la mateixa edat.- Uns i altres hem viscut d´infants el final de la guerra civil, la derrota de Catalunya i de joves, la dura postguerra, molt especialment al nostre país, tot i que m´expliquen que, a la zona dels guanyadors , també va haver-hi miseria i privacions.
Estem a Europa, els vells fantasmes bèlics no estan a l´horizó, però, amb el bagatge de les nostres pàgines viscudes, testimonis a escenari català o escenari espanyol, penso que tenim molt a dir, denunciant que una questió tant seriosa com és el de l´encaix Catalunya-Espanya. (per tant el de la soberania catalana) , es tracti moltes vegades amb frivolitat i lleugeresa. Mirem el futur, pero el passat està present en la memoria dels pobles, cal recordar-lo per no repetir els seus errors.
Soc de la generació nascuda durant la guerra civil. A Catalunya som unes sis-centes mil persones. A la resta de l´Estat quatre millons, aproximadament, de la mateixa edat.- Uns i altres hem viscut d´infants el final de la guerra civil, la derrota de Catalunya i de joves, la dura postguerra, molt especialment al nostre país, tot i que m´expliquen que, a la zona dels guanyadors , també va haver-hi miseria i privacions.
Estem a Europa, els vells fantasmes bèlics no estan a l´horizó, però, amb el bagatge de les nostres pàgines viscudes, testimonis a escenari català o escenari espanyol, penso que tenim molt a dir, denunciant que una questió tant seriosa com és el de l´encaix Catalunya-Espanya. (per tant el de la soberania catalana) , es tracti moltes vegades amb frivolitat i lleugeresa. Mirem el futur, pero el passat està present en la memoria dels pobles, cal recordar-lo per no repetir els seus errors.
domingo, 26 de febrero de 2012
sábado, 11 de febrero de 2012
Es l´hora de la ciutadania ?
L´hora dela ciutadania ?
Els mitjans de comunicació no paren d´anunciar la necessitat imperiosa de reduir despeses en tots els ambits de la nostre societat, començant per les institucions, passant per les empreses i arribant a les families. Sembla talment que haguem de retornar el cost economic del benestar del que hem disfrutat durant les ultimes decades.
Els nostres politics s´esforçen en conservar un mon de avantages socials ,que ja ara tendéixen a una contundent rebaixa , mentres les grans empreses transnacionals, els mercats implacables, els exigeixen liquidar montruosos deutes
Curiosament, en els grups i persones del meu entorn diari, fa uns mesos que constato aument de les actituts i accions d´altruisme i generositat.- També en l´ambit de la entitat benefica on ajudo com voluntari, es dona una tendencia paralela; en la mesura que aumenta el nombre de families que demanen suport, s´incrementen els donatius anonims.- Afegeixo que sempre son mes les peticions que les aportacions.
Em pregunto: serem la ciutadania, la societat civil, (lo que abans en deiem l´home del carrer) els que haurem de fer de coixi que amortigüi el terrible paisatje social, el del panorama despres de la batalla, quan arribi l´estabilització de les conseqüencies de la crisi ? Es l´hora de la ciutadania ?
jaume Vallés
Els mitjans de comunicació no paren d´anunciar la necessitat imperiosa de reduir despeses en tots els ambits de la nostre societat, començant per les institucions, passant per les empreses i arribant a les families. Sembla talment que haguem de retornar el cost economic del benestar del que hem disfrutat durant les ultimes decades.
Els nostres politics s´esforçen en conservar un mon de avantages socials ,que ja ara tendéixen a una contundent rebaixa , mentres les grans empreses transnacionals, els mercats implacables, els exigeixen liquidar montruosos deutes
Curiosament, en els grups i persones del meu entorn diari, fa uns mesos que constato aument de les actituts i accions d´altruisme i generositat.- També en l´ambit de la entitat benefica on ajudo com voluntari, es dona una tendencia paralela; en la mesura que aumenta el nombre de families que demanen suport, s´incrementen els donatius anonims.- Afegeixo que sempre son mes les peticions que les aportacions.
Em pregunto: serem la ciutadania, la societat civil, (lo que abans en deiem l´home del carrer) els que haurem de fer de coixi que amortigüi el terrible paisatje social, el del panorama despres de la batalla, quan arribi l´estabilització de les conseqüencies de la crisi ? Es l´hora de la ciutadania ?
jaume Vallés
domingo, 29 de enero de 2012
Majoria absoluta i sectarisme
MAJORIA ABSOLUTA I SECTARISME.
Una persona, un vot, la nostre democracia formal representativa, es el menys dolent dels sistemes de govern; els seus resultats son legitims, licits i indisctutibles. Pero una majoria absoluta obtinguda en el marc de la greu crisi economica, per un col-lectiu marcadament conservador , com es el cas de la victoria del Partit Popular a l´Estat espanyol, pot abocar a importants canvis politics i socials.
Aquest govern conservador, ja ha començat desseguida a entrar en tromba en una operacio pseudos- reformista, en aplicació estricta de la seva ideología i del seu programa, punt per punt, al nostre entendrer amb ambiciosos canvis que voregen perillosament el marc constitucional i l´Estatut català.-
Teoricament, la Constitució i l´Estatut català, ens haurien de protegir de canvis i interferecies respecte els progressos de l´Estat social de Dret i dels nivells d´autogovern obtinguts fins avui. Pero compte, una mes que probable futura elecció endogamica del CGPJ, pot obstaculitzar, o deixar en no res, les nostres queixes i els nostres recursos legals. Sols em tranquilitza la nostre pertenença a la Unió Europea, que no permeteria cap endulcorada involució democratica ; el cas de les recents advertencies a Hungria en son una prova.-
Conclusió : majoria absoluta legitima la del Partit Popular, pero que es podria convertir en una “majoria sectaria” si, aprofitant també la psicosis provocada per l´atur, es fes servir per introduir determinades reformes legals, dirigides a acaparar el poder durant decades.-
Una persona, un vot, la nostre democracia formal representativa, es el menys dolent dels sistemes de govern; els seus resultats son legitims, licits i indisctutibles. Pero una majoria absoluta obtinguda en el marc de la greu crisi economica, per un col-lectiu marcadament conservador , com es el cas de la victoria del Partit Popular a l´Estat espanyol, pot abocar a importants canvis politics i socials.
Aquest govern conservador, ja ha començat desseguida a entrar en tromba en una operacio pseudos- reformista, en aplicació estricta de la seva ideología i del seu programa, punt per punt, al nostre entendrer amb ambiciosos canvis que voregen perillosament el marc constitucional i l´Estatut català.-
Teoricament, la Constitució i l´Estatut català, ens haurien de protegir de canvis i interferecies respecte els progressos de l´Estat social de Dret i dels nivells d´autogovern obtinguts fins avui. Pero compte, una mes que probable futura elecció endogamica del CGPJ, pot obstaculitzar, o deixar en no res, les nostres queixes i els nostres recursos legals. Sols em tranquilitza la nostre pertenença a la Unió Europea, que no permeteria cap endulcorada involució democratica ; el cas de les recents advertencies a Hungria en son una prova.-
Conclusió : majoria absoluta legitima la del Partit Popular, pero que es podria convertir en una “majoria sectaria” si, aprofitant també la psicosis provocada per l´atur, es fes servir per introduir determinades reformes legals, dirigides a acaparar el poder durant decades.-
Suscribirse a:
Entradas (Atom)