Falta de pactes i compromisos

Necessita pactes i compromisos 25/12/13 02:00 - JAUME VALLÈS Facebook Twitter Google + LinkedIn Notícies de ... Sant Adrià de Besòs Contràriament a la pràctica de la política tradicional –desqualificar l'adversari abans o al mateix temps d'exposar les idees pròpies–, actualment la ciutadania aprecia molt més el consens i l'acord entre partits, especialment per abordar grans temes de país. Així s'han expressat els Amics del País, per boca de Miquel Roca: “Gestió dels interessos col·lectius i com a capacitat de buscar pactes i compromisos que, sense política, no s' aconseguiran.” Puc assegurar que, amb altres paraules, les classes populars s'expressen de manera semblant a la feina, als bars, a les perruqueries i als casals d'avis. Però aquesta demanda de consens sembla que no arriba als cenacles dels nostres polítics, tossuts en la pràctica de les velles fórmules de debats retòrics. Com a resultat, els sondejos vaticinen l'aparició de nous grups que parlen de resoldre les necessitats de la gent mitjançant amplis consensos i diàleg, en què incideix l'autoritzada veu dels Amics del País com un toc d'atenció, que seria un greu error dels polítics no escoltar. Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) Darrera actualització ( Dimecres, 25 de desembre del 2013 02:00 )

Estat de beneficiencia

Estat de beneficencia ? “Viviem per sobre de les nostres possibilitats”, frase repetida com un mantra en tertúlies d’amics i reunions familiars, inclus en conferencies on aixi es justificaven les consequéncies de la crisi, atur, retallades, pobresa, etc etc. Avui, sis anys inmersos en greus problemes economics , les classes populars receptores d´aquestes conseqüencies, ja comencen a preguntar-se quina culpa tenen ells de la bombolla inmobiliària basada en la orgia de crèdits europeus, en el canvi de model econòmic o en la “refundació del capitalisme” preconitzat per Sarkozy.- Resultat: aumenten encara més els nivells de desconfiança en els seus gestors polítics, reflexats en el canvis de tendència del vot en les diverses enquestes.- Els economistes difícilment poden preveure la deriva actual de la pobresa galopant. Sortosament, centenars de milers de voluntaris ajudant a Càritas, al gran Recapte del Banc d’Aliments, a la Marató de TV•3, a la Creu Roja, als Menjadors Socials i a les ONGS del Tercer Sector, totes aquestes organitzacions, fan mes soportables les actuals greus situacions socials, on el país va cami de canviar l´Estat del Benestar per un predemocràtic “estat de beneficencia.”- Jaume V.M.

Integracio immigrants

Lunes, 2 de diciembre del 2013 J.V.Muntadas (Sant Adrià del Besòs) Según el informe de la Generalitat sobre la integración de las personas inmigradas de Catalunya la televisión y la radio que ven y escuchan los recién llegados son mayoritariamente las de sus países de origen. Es positivo que no pierdan sus raíces culturales, pero merman el conocimiento social y civil de su nuevo país. En nuestra actividad de alfabetización de inmigrantes en entidad benéfica, lo constatamos el equipo de monitores. En nuestras sesiones, para alumnos adultos hemos optado por priorizar las prácticas de conversación en catalán y castellano, dejando en segundo término la alfabetización propiamente dicha. Meses atrás, en tiempos de bonanza, organizábamos salidas pedagógicas, tanto a nivel local como nacional. Debe ser difícil de calcular qué parte de los 1,3 millones de extranjeros que viven en Catalunya forman el contingente de personas casi aisladas de la sociedad civil catalana, pero de nuestra experiencia se podría desprender que precisan de alguna estrategia de inmersión convivencial y cívica como camino importante de su integración.

El retorn de Victor Hugo

El retorn de Victor Hugo De ben jovenet, va caure a les meves mans “Els miserables”, de Victor Hugo, lectura que compartia d´amagat dels pares, amb els estudis que em pertocaven.- Els personatges de la novela, i l´escenari històric de pobresa on es movien, se’m varen quedar gravats de tal forma, que encara recordo a Jean Valgean, Javert i els Thenardier.- Passat els anys, una vegada jubilat, ajudo com voluntari a una entitat benèfica, on assistim a persones necesitades cada vegada més nombroses, majoritariament immigrants però també persones autòctones afectades per la terrible crisi.- A les classes d’alfabetització, els ensenyem les llengües del país i intentem entaular converses sobre la terra on han vingut a viure, però inevitablement, també dels seus problemes.- Expliquen que, quan han perdut la feina i no poden fer front als pagaments, lo primer és que els hi tallin la llum, l´aigua se’ls manté fins el final. Per aquestes famílies, el dia es passa buscant feina, recaptant ajuts alimentaris de l’assistència social, i retornar a la llar, a vegades a les fosques . Els queda l´esperança de que un dia o altre, la situació millorarà., però mentres, els seu escenari no esta massa lluny del que es descriu a “Els miserables”. Es com el retorn de Victor Hugo J.V.Muntadas Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs

Mediacio necessaria Catalunya-Espanya

La mediació entre Catalunya-Espanya A la meva personal opinió, crec que, fins avui, han faltat mediadors adequats en l’actual enfrontament entre els governs catalá i espanyol.- Al culminar una probable i propera final d’etapa del conflicte, faltaran intermediaris per resituar les parts en la perspectiva de passar dels retrets a plantejaments realistes, basats sempre en comuns minims denominadors dels dos costats, un full de ruta consensuat mitjans un acord de formes. Per acordar si es fa o no la consulta o de com fer-la, en tots els casos s´haura de prendrer decisions acordades, fites humanes sempre possibles entre persones civilitzades.- Es en aquest punt on han d’entrar el o els mediadors de confiança de les dues parts, sense els quals les dificultats per arribar a un consens d´actuacions practiques, es ferien quasi insalvables.- Senyors politics, acordin quants, i quins, pero s’atansa el moment en que hauran de deixar treballar als mediadors.- J. Vallés M.- Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs DNI 37811209 Z Agda. Catalunya 42 08930

Lampedusa

• Periodico 10-10-13 • • Dijous, 10 d'octubre del 2013 J.V. Muntadas (Sant Adrià del Besòs) A la majoria dels que habitem al primer món ens resulta difícil posar-nos en la pell dels milions d'éssers humans dels països subdesenvolupats que intenten arribar a aquest costat a la recerca de les restes del que va quedant del nostre benestar. La tragèdia de Lampedusa ha portat el drama a les nostres pantalles, ferint la nostra sensibilitat, però a tot el món hi ha moltes lampeduses. El freqüent intent de saltar la tanca de Melilla i l'arribada de barques inflables en què els immigrants intenten passar del Marroc a Andalusia, és l'exemple més pròxim. Més lluny queda Amèrica del Nord, on el Río Bravo i el Colorado, frontera entre EUA i Mèxic, són escenaris de passos il•legals, amb una mitjana de 300 morts a l'any. Catalunya, terra de frontera, s'ha format a base d'onades d'immigrants arribats durant segles, fet que probablement ha afavorit un sentiment de solidaritat davant aquests rebrots de moviments humans, amb el resultat de la creació d'entitats i fundacions relacionades amb la immigració. Tots som conscients que aquests moviments humans són una gota d'aigua en el mar, però també compleixen una funció molt important, la d'amplificar i denunciar la injustícia de la tragèdia que signifiquen les esgarrifoses diferències entre una petita part del planeta acomodada davant una majoria que senzillament sobreviu. Crec que si els organismes internacionals no reaccionen, les lampeduses augmentaran ràpidament en aquest món.

Qui ha de tenir por

Qui ha de tenir por Soc un mes dels catalans que creiem que el creixement exponencial del independentisme, es deu fonamentalment a tres motius : primer, a la crisi bancaria que ha buidat les nostres butxaques, per omplir les d´una minoria ; segon l´espectacular eclosió de la corrupció politica; tercer, la independencia ofereix una possible Catalunya rica i plena, com varen prometre Macia i Companys. Doncs, que arrisquem els catalans amb la independencia ?, Pitjor no podem anar, cal provar-la,- Naturalment, els anteriors plantejament, mereixen una mes serisoa reflexio,- Pero la manca d´espai ens obliga a passar al moll de l´hos del problema: Espanya no afluixera aixi com aixi, per motius politics pero, principalment, per motius economics.- Significaria perdrer de cop un 20% del PIB, perdrer la zona de l´Estat mes dinamica, mes productiva i mes atractiva per el turisme, lo que deixaria Espanya com el tercer o quart pais de la UE, començant per la cua. Passo al resum d´aquestes notes.- Qui ha de tenir por d´una possible secessio de Catalunya ? Les consquencies greus serien per la resta de l´Estat, no per Catalunya. contra lo que pretenen fer-nos creurer els gurus de l´Estat.- Per acabar, si els governants actuals espanyols no saben trovar una solucio raonable per les peticions catalanes, prendran una gravísima responsabilitat davant la Unio Europea i davant del mon, demostraran una miopía de caball que la historia no els perdonarà.- Son ells, no nosaltres, els que haurien de tenir por. J.V.Muntadas

Auguris

Auguris de ruina, auguris d´esperança Amb pocs dies de diferencia, el govern holandes i el Papa Francesc, han expresat valoracions contraposades, tot hi lo que poguessim creurer, referides majoritariament a la mateixa materia, la pobresa.- Holanda, un dels paisos mes rics d´Europa ha vaticinat, basantse en la crisi economica, la propera ruina i desaparició de l´estat del benestar a la UE, especialment per lo que es referix a les persones grans i a les classes socials economicament desafavorides.- El Papa Francesc no te cap formula miraculosa per posar remei als desequilibris socials, cada vegada mes grans, pero aborda un tema central en el nostre mon, trobar un nou equilibri per l´edifici moral de l´Esglesia, que recobri la frescor de la paraula d´aquell galileu que va viurer a Israel fa dos mil anys : els pobres i la pau del mon.- Si, molts dels voluntaris, cristians o no, que treballem per ajudar a ajudar, també ens sentim ingenus com el Papa Francesc, ja que hi ha alguna part de la ciutadania que no acava d´entendre el nostre altruisme. Les paraules de Francesc i l´agraiment dels que ajudem, ens estimulen a proseguir i donar lo millor de nosaltres.- J.V.Muntadas

Estats Iberics

Confederació d'estats ibèrics Tornar Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Imprimir Deixa el teu comentari 0 Comentaris El problema català, fruit de la històrica incompetència dels governs espanyols i la persistència soberanista dels catalans, ja fa córrer “rius de tinta” a nivell mundial. Dues encertades frases em semblen molt adequades per definir la deriva del “problema català”. La de Robert D.Kaplan, “una Catalunya independent sols té sentit si ho fa amb harmonia amb Espanya”, i la d'Iñaki Anasagasti “Espanya sense Catalunya ja no seria Espanya, seria una altre cosa”. Als problemes que duren tres segles, li calen sol·lucions agosarades: En l´horitzó de cinc anys, Catalunya podria ser independent, amb importants problemes i tensions amb els espanyols. Però tot podria canviar si en aquest període, s´acordés un valent canvi polític territorial ventatjòs per totes les parts. Aquest possible escenari no es nou: històricament Canovas, Prim, Cambó i algunes personalitats actuals, hi han vist possibilitats. Aquet macro-acord, abarcaria tot el territori de la Península Ibèrica en la forma d´un ESTAT IBÈRIC CONFEDERAT, compost per quatre nacions Espanya, Portugal, Catalunya i Euzkadi. A ningú se li escapa que Catalunya i Barcelona serien la porta natural d´aquest Estat a Europa, amb tot el que això pressuposa. Estudiosos economistes i politòlegs de la Unió Europea haurien de començar a analitzar una proposta similar, ja que revitalitzaria la depauperada frontera Sud de la Comunitat Europea. Si més no, Anatole France ja deia que la utopia és el principi de tot progrés per un futur millor.

L´endemà de la Via Catalana

L´endemà de la Via Catalana ________________________________________ 0 Comentaris Primer. Cal felicitar al poble de Catalunya, els organitzadors i els milers de voluntaris, per la seva mostra de civisme i el seu comportament durant la celebració de la Via Catalana. Segon. Ara caldrà veure i esperar el resultat polític de l´endemà, la gestió que se'n derivi en els procediments de les administracions catalanes i espanyoles. Tercer i últim. L´Estat espanyol, de cap manera pot defugir els valors expressats per la Via Catalana. Han de pactar una fórmula amb el nostre Govern, per tal de que el poble català pugui practicar l´autodeterminació. Els catalans volem exercir el nostre dret democràtic de poder decidir. ________________________________________

Noticia, tv o llegida

La noticia, televisada o llegida ? Noam Chomsky, filòsof i lingüista, ha estudiat i analitzat les estratègies que, alguns “mass media”, utilitzen per presentar les notícies de manera a afavorir determinats interessos.- Sobre tot en televisió, de les deu estratègies que Chomsky distingeix en els seus escrits constato, com opinio personal, que en tots els nostres telediaris institucionals, els guionistes utilitzen la gradualitat, l’aspecte emocional, l’ordre d’aparició i el victimisme quan convé, cuidadosament dosificats en cada notícia.- Per aquest motiu, quan sorgeixen fets importants, intento veure dos telediaris al matí i dos a la nit, però, molt important,de procedencia de distintes administracions, els diferents matisos i mitges deformacions de cada notícia, són molt rellevants.- Compte doncs, en televisió, amb idealitzar massa la dita de que “una imatge val més que mil paraules”.- El que subscriu, més aviat tendeix a continuar valorant molt la lectura de periòdics, en paper o digital, mitjàns on es manté la llibertat d’escollir temps i contingut, figurant en primera línia l’interés de l’atenció independent de cada lector, retornant-lo al valor del mitjans de la notícia escrita, (degudament acompanyada de les respectives fotografies), lo que els augura una llarga continuïtat, en la seva mala salut de ferro

El rei despullat

El rei despullat' 28/08/13 02:00 - JAUME VALLÉS MUNTADAS L'eclosió pública de l'escandalosa corrupció en els governs em recorda el conte de Hans Cristian Andersen El rei despullat, ja que de sobte als ciutadans ens han fet adonar que el vestit retòric de molts polítics (“langue de bois”, que diuen els francesos) amagava una realitat indignant. Alhora, els noticiaris vénen farcits d'accidents acumulats aquesta primera quinzena d'agost; en el trànsit i en el lleure, s'han produït més baixes que en tot l'any, i no poden ser només atribuïbles al període de vacances. Desconec si antropòlegs o sociòlegs han fet una anàlisi d'aquestes coincidències; personalment, sospito que molts dels casos poden ser el resultat d'excés de testosterona de la ciutadania, mal humor causat per la suma de la crisi i el descobriment tan explícit de la corrupció política. Doctors té l'església per confirmar aquesta hipòtesi, entenc que és difícil que la mala jeia pugui fer abaixar la guàrdia durant la conducció, en els esports o en el lleure. El cert és que la societat està demanant amb urgència que els nostres pares de la pàtria, entre tots, es fabriquin un vestit que ens ajudi a nosaltres a fer teràpia col·lectiva. Sant Adrià de Besòs Darrera actualització ( Dimecres, 28 d'agost del 2013 02:00 ) Publicat a

Jordi Pujol i Catalunya-Espanya

Tancar la finestra Opinió « Enrere [D] Enviar un comentari Jordi Pujol i Catalunya- Espanya 22/08/13 02:00 - JAUME VALLÉS MUNTADAS “Catalunya pot dir que ha actuat en el marc espanyol amb lleialtat, amb convicció i sovint amb eficàcia”, paraules del president Pujol que sintetitzen el contingut d'un article publicat el 16-08-13. Té tota la raó, puc testimoniar-ho personalment, entre altres accions, com a participant en el Cataluña hoy, exposició institucional de la Generalitat que va recórrer Espanya durant el canvi de segle. L'article de Jordi Pujol podria ser signat per la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya, exceptuant l'afirmació que “se han roto todos los puentes”, difícilment assumible per determinades generacions sorgides de la immigració dels anys 60-80, tot i que ells són conscients de com de malament ens tracten els polítics i els mitjans d'informació de les seves terres d'origen. Un altre aspecte que completaria l'escrit del president seria considerar la possibilitat d'un canvi de govern a l'Estat en un futur pròxim, on el resultat podria facilitar l'obertura de vies més civilitzades entre Catalunya i Espanya, com el de la celebració legal de la consulta sobiranista. Molt sovint hem trobat a faltar el seu mestratge en l'etern debat Catalunya-Espanya, preguntant-nos si la seva intervenció directa hauria trobat una sortida al nostre actual problema amb l'Estat. El relat del president Pujol aborda els problemes principals del país, especialment la línia vermella traspassada a l'ensenyament del català. El seu últim paràgraf diu: “Així les coses, té tota lògica i tot sentit que hi hagi hagut un gran increment del sentiment independentista”, que sols es pot valorar amb una consulta a la ciutadania, afegeixo. Sant Adrià de

El rei despullat

El rei despullat Tots estem preocupats per la incidència d’accidents acumulats aquesta primera quinzena d’agost; en el transit i en el lleure, s’han produït més baixes que en tot l’any, que no poden sols ser atribuïbles al període de vacances.- Desconec si antropòlegs o sociòlegs han fet un anàlisi d’aquestes coincidències , personalment sospito que en molts dels casos són el resultat d’excés de testosterona en una gran part de la ciutadania, mal humor causat per la crisi i el descobriment tant explícit de la corrupció política.- L’eclosió pública de la escandalosa corrupció en alguns governs, em recorda el conte de Hans Cristian Andersen “El rei despullat”: de sopta ens han fet donar compte de que el vestit retòric polític, “langue de bois”, era una realitat entre trista i indignant.- Doctors te l’església per confirmar aquesta hipòtesi, entenc que es difícil que la mala jeia pugui fer baixar la guàrdia en la conducció, en els esport o en el lleure.- Lo cert és que la ciutadania està demanant amb urgència que, els nostres pares de la pàtria, entre tots fabriquin un vestit que ens ajudi a fer teràpia col·lectiva.- J.V.Muntadas

Confiança

Confiança. Sis mesos porta Jorge Mario Bergoglio com bisbe de Roma i cap de l´Esglesia catolica.- Sis mesos en que els creients som plenament conscients que aporta un canvi de formes en la pràctica diaria de l’Evangeli.- “Els pastors han d’estar al costat de les ovelles, al costat dels que pateixen, dels mes pobres”.........cent i una frases que omplen de joia als que abans denominàvem “cristians de base”, joves i no tan joves que avui constitueixen els milers i milers de voluntaris que dediquen el seu temps a ajudar a les víctimes de la crisi, originada per els mercats internacional. Institucions benefiques, religioses i laiques, que esmorteeixen els efectes de la demolició de l’Estat de benestar, senten properes les paraules del papa Francesc, els dona confiança en que la seva dedicació va mes enllà de l’acció d’ajudar al proïsme que ho necessita, els dona confiança de que el contacte amb la duresa de la vida diaria dels desvalguts, els servirà per esperonar-los a construir un mon millor.- El Papa Francesc, amb la seva forma de procedir, als cristians els mostra el cami real de l’Evangeli, compendi de doctrina paral•lela als Drets Humans, lo que l’agermana a les demes religions i als laics.- El Papa Francesc comunica i inspira un sentiment tant preuat com escàs en les institucions publiques del nostre país : confiança en el treball col•lectiu per el bé comú.- J.V.Muntadas

Turquia

Conec tres països musulmans, Marroc, Egipte i Turquia, és precisament en aquest últim, Turquia, on la meva condició de cristià no m´ha representat ni el més petit obstacle. A nivell d´anécdota, en plena canícula a Istambul, anàvem a refugiar-nos del calor a les mesquites, sense altre condició que deixar el calçat a l´entrada. Al “Café Europa” d´avui, 25 de maig, Rafel Jorba analitza l´estat del procés d´adhesió de Turquia a la Unió Europea, en el qual coincideixo quan escriu que es un dels nostres reptes del segle XXI, veure si serem capaços d´adoptar una amplitud de mires, per tal de fer una prova efectiva de convivència i col·laboració entre dos móns, que avui apareixen allunyats. Qui sap si, entre els esperançadors aires adoptats per el Papa Francesc, la pressió d´Obama i l´injecció financera que representaria Turquia per la UE, els dos ponts que uneixen les ribes europea i asiàtica del Bòsfor a Istambul, siguin la metàfora pràctica de la proposta que menciona Rafel Jorba.

Alertes

l que subscriu es considera un vell "rocker" supervivent de la generació de la transició, la de les bones intencions, però que s´ha demostrat que ens vàrem quedar a mitjes. És per aquest fet que intento analitzar atentament la columna de Carles Soldevila a l´ARA d´avui. De totes les alertes que esmenta, em sento interpel·lat amb algunes que sempre he considerat positives, la del "camí del mig" quan ha estat necessari, imprescindibles les del "be comú", de "l´hora del diàleg", de "la responsabilitat", la "màxima prioritat" i la "màxima solidesa". Cap identificació amb les altres, ho manifesto per no correr el perill de ser expulsat del paradís per enfrontaments caïnites, per allò de "si no estas amb mi, estas contra mi" a causa d´un possible creixement sectari, que ens podra dividir en "bons" i "dolents". La Catalunya a que aspiro per els meus fills i néts, ha de ser un equilibri perfecte entre lliure, socialment justa i solidariament gloriosa, penso que Francesc Maciá hi estaria completament d´acord.

Autodeterminacio

Inscrita a la Carta de les Nacions Unides al 1945, ratificada al 1951 i inclosa al Pacte Internacional de Drets Civils i Politics en vigor des del 1976, l´autodeterminació dels pobles té carta de naturalesa que ningú li pot negar. En el marc d´aquesta legal normativa internacional, m´han sorpres les discrepàncies sorgides a la comissió institucional creada per estructurar el mètode i les formes on els catalans puguin exercir el dret a l´autodeterminació, ja que a l'estar composta per col·lectius catalanistes de caire progressista, vaig arribar a pensar que aviat es posarien d´acord. Doncs m´he equivocat. Després de la primera trobada, les valoracions posteriors dels intervinents, del Govern i de l´oposició, denoten importants diferències, on el vocabulari polisèmic dóna peu a interpretar que de nou les connotacions partidistes i tàctiques sobrevolen les converses. Donant per suposat que l´Estat espanyol no donarà facilitats a una petició per raonada que sigui, tan difícil és poder presentar un bloc polític pràcticament unànim? Donar veu al poble català, per tal de que s´expressi a les urnes sobre l´autodeterminació nacional, bé mereix algunes concessions de les parts, entre elles no posar el carro davant dels bous. Qui tin

Redreçar el cami

Redreçar el cami Caminant per els nostres carrers, el panorama ciutadà reflexe poc els grans problemes de la crisi.- Botigues i comerços es manifesten afectats, pero els clients hi entren i sovint omplen les seves terrasses, el transit ha disminuit pero no de manera important.- Pero passa que, de forma quasi invisible i discreta, coexisteix una diferente realitat social, les llargues cues de Caritas i Creu Roja, amb tendencia a augmentar.- Penso que el nucli dur que encara mante l´estatu quo social d´avui, es lo que queda de les classes mitjana i mitja baixa, aguanta gracies ,en part, a feines no declarades i sumant-hi la solidaritat familiar de part dels pensionistes.- Fora d´aquest marc, queden : A)els rics, cada vegada mes rics, que viuen en un mon apart, B) els pobres-pobres vivint dels serveis socials i treballs en negre i, finalment C) els que viuen del sistema, administrant-lo, els politics i els financers.- Un mon molt injust, certament, pero de tots aquets grups, classe mitjana, rics, pobres i politics-financers, aquest ultim colectiu, (politics i financers,) es l´unic que te la possibilitat, l´obligació i la responsabilitat, d´aprofitar l´esperit positiu de la classe mitjana, per redreçar l´equivocat cami que recorrem ara i aquí.- Si no ho fan, l´historia els jutjara durament.- J.V.Muntadas

SEnyora Llanos de Luna

La tesis de la senyora Llanos de Luna La senyora Llanos de Luna ha alavat el rol de les classes altes, amb gran poder adquisitiu, com dinamitzadores de l´economia en totes les seves activitats.- Es molt probable que tingui rao en alguna mesura que jo no se valorar, pero que sería molt mes practic que aquelles classes reduissin les de forma rellevant les seves despeses “suntuaries” i les dediquessin sistematicament a paliar la pobresa galopant de gran part de la ciutadania. Pot ser també que la senyora Llanos de Luna hagi pensat que, les classes desfavorides, ja trobaran el seu premi a les beneventurances dels cristians, quan es diu “beneventurats els que pateixen fam i sed de justicia ja que ells seran sadollats”, pero mes aviat crec que la ciutadania reaccionarà amb allo de Tirso de Molina “pero cuan largo me lo fiais”.- La senyora Llanos de Luna ens deu un curset rapit d´economia social per finalizar la seva tesis doctoral. J.V.Munatadas

Urgencia del Pacte

Urgencia d´un pacte d´Estat No descobreixo la Mediterrania al afirmar que la crisi ha provocat gran desconfiança de la ciutadania vers la politica i els politics, lo que no está lluny de poderse produir circunstancies properes a una tragedia nacional a Catalunya i a Espanya.- Si arriba a tocar fons, pot provocar algun esclat social que no sigui ni amistos ni pacific.- La majoria absoluta del Partit Popular fa difícil una sortida a la italiana.- Sols un atac de realisme dels conservadors espanyols, proposant un govern unitari, aplanaria el cami per introduir solucions creibles per la ciutadania, un pacte de minims comuns denominadors.- Frenar retallades, lluita contra l´atur i reorganització de la eficiencia de les administracions, acordat entre conservadors, socialistes i nacionalistes catalans i vascos ,sería un bon començament.- Proseguir amb la politica de “veureles venir” del senyor Rajoy, ens porta al desastre.- J.V.Muntadas

Pis, democracia, justicia social

País, democràcia i justícia social 0 Comentaris El recent homenatge a Carrasco i Formiguera m´ha traslladat a una època de la que ja quedem pocs testimonis: La Catalunya del “tardofranquisme”, anys 60-70 del segle passat, on el que subscriu acudia regularment a un dels pocs espais de llibertats tolerats, els Amics de les Nacions Unides, on Antón Cañellas era president. Poc després, de la mà del patrici Miquel Coll i Alentorn, vaig conèixer la història del patriota màrtir Manuel Carrasco i Formiguera.Vaig saber de les seves tres consignes: “país, democràcia i justícia social”. Des de llavors han estat els meus lemes cívics, he cregut que un sense l´altre, crearien un país desequilibrat, amb un futur més que incert. Als joves catalanistes d´avui, que són l´esperança del demà, els voldria transmetre el missatge d´en Carrasco amb la meva veu de vell nacionalista: “país, democràcia i justícia social”, tres conceptes que han d´anar junts, al mateix temps i amb el mateix nivell conceptual. No fer-ho ens conduiria al desastre.

La tormenta perfecta ?

Europa, la tormenta perfecta ? George Soros, activista politico entusiasta de la funció de la Unió Europea com a instrument de pau, es lamenta de que avui la pobresa severa atenalla els paisos del sud-est del continent.- No li falten motius, sols a l´Estat espanyol en un any, quasi quaranta mil families s´han quedat sense habitatge per falta de recursos. Families desesperades, amb els seus drames individuals i un gran resentiment contra les institucions. La historia ens diu que, al final de la Segona Guerra Mundial, les axorbitants indemnitzacions imposades per el Tractat de Versalles, varen empobrir Alemania, crean les condicions necessaries per el populisme, del qual va sorgir Adolf Hitler i les seves consequencies.- Si analitzem l´Europa d´avui, les circunstancies no estan massa allunyades a les del anys trenta del segle passat, pero amb situació geografica inversa. Les retallades imposades per els estats del centre i Nord d´Europa, destrocen les classes mitjanes dels paisos compresos entre Grecia i Portugal, crean un caldo de cultiu idoni per les doctrines populistes.- Greu amenaça de “tormenta perfecta”, que hauria de posar en guardia als estrategues de la Unio Europea i de les Nacions Unides, si es que existeixen.

Europa, la tormenta perfecta ?

Esta en joc el pais

Està en joc el pais Valorant els cent primers dies del seu govern, el president Mas va pronunciar paraules i expresions que ,el que subscriu vell gat retirat de la politica activa, mai havia sentit.- Realista el pronunciament del President: “finances publiques catalanes en emergencia, autogovern en estat de supervivencia, actualment està en joc no sols el govern, ho està Catalunya” No li varen caurer els anells per demanar ajuda als demes partits catalanistes de l´arc parlamentari, gest que la ciutadania sabra valorar adequadament- El pais som tots, especialment els milers de familias empobrides per la crisi, que no poden entendrer de tacticismes politics que prolonguin la seva situació.- No entenen que no es pugui fer una defensa unitaria dels interessos generals del pais, a partir dels seus minims denominadors comuns. Emergencia, supervivencia, no se quins adjectius caldràn pronunciar mes per tal de que, d´una vegada, es creguin tots que lo que realment està en joc es el pais. J.V.Muntadas

Compartir o competir

En temps d'emergència nacional, l'atur i la pobresa a nivells dels anys de la posguerra civil, precisen decisions i mesures extraordinàries, com ha dit el President de la Generalitat al proposar una ampliació del Govern. Una sàbia decisió, però, que requereix també actituts poc habituals en els politics, acostumats a competir, quan un govern de coalició (tal com entenc es proposa) consisteix en conjugar un altre verb, el compartir, compartir decisions preses per consens, quan s'arriba a uns acord on les parts accepten canviar o matisar algunes propostes pròpies, en bé del benestar general del pais. El filòsof Danie Innerarity diu que els pactes posen de manifest que necesssitem als altres i que, en democràcia, el poder sempre és compartit i que, molt sovint, l'acció política requereix transigir. Valoracions molt assenyades les d'Innerarity, que recomenem analitzin i apliquin els assessors i politòlegs dels col·lectius polítics que, plegats, han estat convocats a unir-se per fer front a una real i dolorosa emergència nacional. Per fer-ho, la ciutadania demanem que comparteixin més i que competeixin menys.

El dilema de Catalunya

Els catalans travessem temps turbulents. Per una part la terrible crisi, per l´altre, les relacions amb Espanya. La gran manifestació de l'11-09-12 es va considerar de suport al soberanisme, confirmat per diverses enquestes posteriors. També la Declaració Universal dels Drets dels Homes i la Carta de les Nacions Unides del 1951 avalen l’autodeterminació a la que es vol interrogar la majoria de catalans. Per altre part, la “tragèdia nacional”, com l'anomena Angels Guiteres, al denunciar la pobresa galopant, la que ha de suportar gran part de la ciutadania. Càritas també menciona sense embuts la gran escletxa oberta entre rics i pobres, amb destrucció de la classe mitjana. Soberanisme i qüestió social són dos membres d’un mateix cos. Soberanisme igual a compromís contret. Qüestió social, urgència ineludible. Avui per avui, tots dos són el dilema de Catalunya.

Whe, the people. Així comença Barak Hussein Obama el seu recent discurs d´investidura. He continuat i he sentit una sana enveja perque parla de “la protecció dels dèbils i de la classe mitja, ja que un país ha de protegir als vulnerables”, insistint diverses vegades en que la fortaleça del país es basa en la clase mitja, aquesta que a casa nostra amenaça en desparèixer, i amb élla, (afegeixo jo), els principis de la democràcia social.- Fa 75 anys, Amèrica va salvar Europa del nazisme.- Si la política d´Obama s´arriba a consolidar, la seva influència política, econòmica i comercial sobre la Unió Europea, podria ser que, en ple segle XXI, torni a salvar els mobles democràtics de la vella Europa. Personalment no em costa gens afegir que és el que volem, nosaltres el poble, “whe, the people”. Jaume V.M.

Voluntaris

Els voluntaris Formo part dels 3.500 voluntaris d´una entitat cristiana que, com tantes altres associacions sense anim de lucre, es part de la resposta de la ciutadania a la llunyania de les institucions oficials.- Cal afegir que , per tal d´arribar a la maxima efectivitat a la recerca de la cohesió social entre els mes desfavorits de la societat, els voluntaris som també complement necessari a la tasca dels professionals socials. Seria raonable i beneficios per el pais que, el conjunt de la societat civil , reconegues el servei que fa el voluntariat de les mes de set mil entitats socials que configuren el Tercer Sector català, com exempleritat i com transparencia de gestió.- Penso que ningu espera agraiments, pero si el compromis de la presencia de la xarxa de voluntaris, com a element important, en la configuració de la necesaria regeneració democratica del futur sociopolitic de Catalunya

Consulta i cohesio social

Consulta i cohesio social Veterà activista de la Declaracio Universal dels Drets Humans, i per tant de l´autodeterminació, em permeto la llicencia d´una reflexió sobre la forma i el fons del proces soberanista català, un referéndum de procediments similars a unes eleccions normals. Una fonammental diferencia es situa en els objectius a decidir, on en les altres conteses electorals, principalment pesa l´aspecte aconomico-social, aquí hi entraran també els sentiments, les emocions i les motivacions afectives , desconfiança, gelosia, angoixa, enveja…..que hauran de ser contrarrestades amb consens, afecte, esperanza, concordia i convivencia.- S´equivoquen els que pensen que solament exibint dades, parcentatges i xifres macroeconomiques favorables, ja serà suficient ; es tractarà de fer-ho mantenint una consigna, la de no demonitzar al contrari, abordant els debats amb respecte, mantenint les polemiques amb serenitat.- Guanyi l´opció que guanyi, una trencadissa de la cohesió social, una fractura de la convivencia ciudadana, dividida entre bons i dolents, ens deixaria una Catalunya molt allunyada de la Declaracio Universal dels Drets Humans, situació que ni unionistes ni independentistes poden desitjar.

Catalanitzar Espanya?

---

     0 Comentaris

Elconegut economista Niño-Becerra vaticina que les úniques zones espanyoles amb possibilitat de competir i ressistir la crisi amb èxit són Catalunya, Euskadi i algunes de València i Galícia. Pensa que, més aviat que tard, Europa advertirà a Espanya què, per normalizar social i econòmicament el país. ha de prioritzar i facilitar els projectes proposats per aquets territoris.

L'agosarada teoria del conegut economista em porta un article d´un altre famós, aquet periodista, publicat a l´ABC de fa trenta anys, titolat “Catalanizar Espanya” on es llegia: “Alguien dijo que para que España entrara en la modernidad, había que llenarla de suizos y de ingleses, y eso teniendo al lado a los catalanes, ya que hay que reconocer que Catalunya viene adelantándose a España durante los últimos años, el error ha sido no haberla escuchado, no reconocer que era una avanzadilla de Europa. Necesitamos no sólo su industria, su arte,su organización, su modernidad, su espiritu, su ejemplo y sus lideres, su “seny””.

El llarg article de José Mª Carrascal,tot éll en línia amb l´extracte anterior, encaixaria amb el “puzzle” que planteja Niño-Becerra. Entre els dos, s´articula una singular perspectiva que soberanistes i unionistes haurien de tenir en compte, en l´obligat diàleg d´alt nivell que, raonablement, ara s´entaularà.