la immigracio,de cara

La immigració, de cara.-
Soc dels que crec que Plataforma per Catalunya te pronunciaments clarament inconstitucionals, contra els quals la Justícia podria actuar d’ofici. Però també soc dels que creuen que valorem la immigració amb criteris de percepció i de tòpics, tant favorables com desfavorables, que es mouen entre lo que ja es coneix com “bonisme” i la xenofòbia, amb actituds que demanen urgentment claredat i rigor.-
Duran Lleida proposa una “tercera via”, que jo interpreto com la via de les concrecions i les dades reals sobre algunes llegendes urbanes, de les quals es nodreixen tant PxC com determinat líder polític de Badalona. La ciutadania te tot el dret a sapiguer quina part de despeses socials reben els immigrants, però també conèixer i acceptar que, sense ells, el país no hauria pogut gaudir del actual benestar social i que ,sense ells, no el podríem mantenir.
Els experts afirmen que, els partits politics, no han abordat amb claredat les formes de l’encaix necessari de la immigració, possiblement per no caure en el risc de ser mal interpretats i pedrer votants. Gran error que ha permès percepcions errònies que els populisme xenòfob ha aprofitat sense cap escrúpol. Si hem après la lliçó, per barrar el pas al racisme, la immigració de cara, amb dades reals i contrastades.
J.V.Muntadas

22M

2M, Pacte de Progres II ?

Les urnes han parlat, donant la clara hegemonia d´una força politica nacionalista , d´ideologia de centre, també la consolidació d´un col-lectiu t d´esquerra catalanista i a un partit socialista- catalanista “tocat”, pero no enfonsat . Fins aquí, un resultat raonable, ja que la democracia també es alternancia

Amb visio negativa, han estat lamentables les importants perdues del colectiu historic de la Republica. mentres la onada dels conservadors espanyolistes, (contraris a la Catalunya-nació), s´ha vist reforçada., afegint-se a l´aparicio d´una força clarament xenofoba, grup que els entesos vaticinen anirà a mes.

No, si hi afegim els desatres de la crisi, els resultats no son per tirar cohets. La força nacionalista, clarament guanyadora, tindrà la responsabilitat de gestionar i pactar amb els demes grups catalanistes, la construccio d´un bloc resistent, el comu denominador del qual haura de ser uns acords de minims respecte a molts dels grans temes de pais,. en podriem dir un pacte de patriotes

Tenim l´exemple de la historica epoca de la transició, podria ser una reedició del Pacte de Progres, de quan es va recobrar la democracia, el primer pas de la gran marxa dels Ajuntaments ,vers la substancial millora del benestar ciutadà de pobles i ciutats de Catalunya.. ¿ Lo que fou possible el 1979, avui es una proposta ingenua ? Que m´ho expliquin

Quarantacinc no son res

Quaranta-cinc anys no son res
.
Al 1965, Salvador Paniker a “Converses a Catalunya” entrevistant a Durant Farell, arriven a la conclusió de que Catalunya (durant el franquisme) no havia pogut aportar res important a Espanya, afegint Duran Farrell que lo millor era borrar-ho tot i donarli la solució amb un nou plantejament.

Quasi mig segle despres, al 2010, en el seu llibre “Encara podem entendrens ?”, Miquel Roca i Felipe Gonzalez comenten que, la sentencia del Tribunal Constitucional, a Espanya fou rebuda amb alleujement, mentres que a Catalunya com un agravi, amb la conseqüencia de que cap de les dues parts, acepta ara lo de “España, nacion de naciones”, mentres retorna lo de “España se rompe”..

“Volver”, un vell tango, deia que “que veinte años no es nada” referit a una trama amorosa. Doncs be, 45 anys pasats, la majoria en democracia, tampoc no son res, ja que els nostres “homenots” contunuen teoritzant i elucubrant, amb poques diferencies de fons , sobre l´encaix Catalunya-Espanya


Mig segle ha passat i moltes coses haurem fet malament, ja que el contencios no ha avançat. Els pares de la patria, de l´un i l´altre costat de l´Ebre, s´ho haurien de fer mirar. Es la seva responsabilitat, de la qual la historia els passarà comptes. Es alló de, “perdoneu, pero algú ho havia de dir”.
J.V.Muntadas