Unió per la Mediterrania.
Ultimament, els pobles de la ribera Sud de la Mediterrania, han decidit passar de subdits a ciutadans, opció molt respectable, pero amb perill de que les tensions que es puguin crear, derivin amb violencia. Saint Exuperi ja deia que, per un pais, una guerra civil es la mes greu de les malaties. Donada la situación estrategica d´aquestes nacions, poblades per ciutadans arabs i berebers (amazighs), es troba a faltar el protagonisme mediador i pacificador de la Unio per la Mediterrania, organització fundada a Barcelona i consolidada al 2008 a Paris, englobant la UE i paisos riberencs amb objectiu del seu desenvolupament politic, social i economic, que abarca avui part de la zona en conflicte.
L´Estat espanyol, un dels fundadors de la Unio per la Mediterrania, te una posición de historic privilegi per dialogar amb els paisos de la riba Sud de la Mediterrania. Durant 700 anys els seus avantpassat varen conviure amb nosaltres a la peninsula ; part important de la nostre llengua i costums provenen d´ells. Amb el tractat de l´Unio per la Mediterranea, s´esperava que s´oblides la vergonyosa expulsio a Africa, dels musulmans i dels seus fills cristians, en el segle XVI, que quedaria esborrada per sempre del seu, ( i del nostre) subconsciente genetic.
Una vegada l´Unio en stand-by, sempre ens queda l´establiment de preferents relacions amistoses amb els nostres immigrants marroquins,( uns quatrecents mil al nostre pais,) amb voluntat d´incorporarse al projecte comú de construir una Catalunya prospera i convivencial, dit d´altre manera, començar a practicar els objectius de la Unió a nivell local. Qui tingui orelles que escolti.
Jaume V.M.
sábado, 19 de febrero de 2011
miércoles, 9 de febrero de 2011
Federalnacionalisma
Federalisme nacionalista
Penso que els pertanyents a la generación de la transició democratica, activistes entre 1960 i 1980, la polemica sobre l´estat de les autonomies la recordem com una forçada decisió que es quedava curta per Catalunya. Dos comentaristes de reconeguda independencia politica, Enric Juliana i Jose Antonio Zarzalejos, recentment han posat negre sobre blanc la questio ; també he rellegit a Rovira i Virgili, historic president del Parlament, gran analista dels drets nacionals de de Catalunya relacionats amb l´Estat espanyol, lectures que aconsello per a treuren conclusions raonables.
Si be fets posteriors a la transició (intent de cop d´Estat i la previsió de la distribució dels fons de cohesió europeus) varen portar al famos “café para todos”, en epoca de vaques flaques com l´actual, es posen de relleu els problemes de la seva aplicació en territoris amb escasos elements identitaris, insufient demografía , poc pes economic i escasa singularitat cultural.
Tard o dora, mes dora que tard, s´arribarà a la conclusió d´aplicar una necesaria asimetría entre territoris (ja és efectiva a Euzkadi i Navarra) per lo qual s´haurà de vencer la resistencia de la “brunete mediatica” i la de noves castes politiques hereves del tardofranquisme, que agiten el lema del “catalan insolidario”. Pero primer caldrà posar d´acord a nacionalistes catalans i bascos, socialistes federals i conservadors regeneracionistes, que encara en queden. Una quasiutopia que podriem anomenar “estat federalnacionalista”.
Jaume V.M.
Penso que els pertanyents a la generación de la transició democratica, activistes entre 1960 i 1980, la polemica sobre l´estat de les autonomies la recordem com una forçada decisió que es quedava curta per Catalunya. Dos comentaristes de reconeguda independencia politica, Enric Juliana i Jose Antonio Zarzalejos, recentment han posat negre sobre blanc la questio ; també he rellegit a Rovira i Virgili, historic president del Parlament, gran analista dels drets nacionals de de Catalunya relacionats amb l´Estat espanyol, lectures que aconsello per a treuren conclusions raonables.
Si be fets posteriors a la transició (intent de cop d´Estat i la previsió de la distribució dels fons de cohesió europeus) varen portar al famos “café para todos”, en epoca de vaques flaques com l´actual, es posen de relleu els problemes de la seva aplicació en territoris amb escasos elements identitaris, insufient demografía , poc pes economic i escasa singularitat cultural.
Tard o dora, mes dora que tard, s´arribarà a la conclusió d´aplicar una necesaria asimetría entre territoris (ja és efectiva a Euzkadi i Navarra) per lo qual s´haurà de vencer la resistencia de la “brunete mediatica” i la de noves castes politiques hereves del tardofranquisme, que agiten el lema del “catalan insolidario”. Pero primer caldrà posar d´acord a nacionalistes catalans i bascos, socialistes federals i conservadors regeneracionistes, que encara en queden. Una quasiutopia que podriem anomenar “estat federalnacionalista”.
Jaume V.M.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)