Immigracio, suma algebraica

Immigració, suma algebràica.
La suma algebràica simple és el resultat de la contraposició de valor negatius amb positius que confluyeixen en un resultat final, amb empat o majoria d´un dels dos signes. En la meva vida professional, la havia aplicada per valorar problemas complexos, amb conmponents contradictoris.

Com tota questió que afecta als sers humans, la immigració te valors positius i negatius, es tracta de enumerar els seus paràmetres principals, qualificarlos de positius o negatius, però afegint-hi de l´u al deu, la seva importància sobre el tema. Tot i la seva quasi absoluta subjectivitat, a continuació faig un intent d´apropament seguint el sistema descrit.-

Solidaritat + 8; diferencies culturals (religioses) – 6; suspicacies al diferent – 6; necessitat demogràfica +10; projecció económica +9; inseguretat- 4; abusos serveis socials- 1; treballs “penosos” +6; discriminació positiva, 0.
Segons la meva personal valoració serien 33 positius contra 17 negatius, una diferència de 16 punts positius, a favor de la necessitat de la immigració.

Proposo als possibles lectors d´aquestes línies, efectuar aquest simple càlcul, segons les seves pròpies valoracions. Amb la ma al cor, la diferència podrà variar, però difícilment els pot sortir negatiu.

J.V. Muntadas

La bona causa

Polítics servint la bona causa
Soc dels que penso que la majoria de les persones que es dediquen a la política, (entenent per política la gestió honrada dels nostres impostos) ho fan per una bona causa, definida aquesta per un programa d´actuació que ofereixen als ciutadans, per tal de que els votin cada quatre anys. Aquesta explicació tant esquemàtica composaria, al meu entendre, la “piece de resistance” de la nostre democràcia. De forma complementària, però imprescindible, han d´existir mecanismes de control per tal de que les decisions político-administratives responguin al marc democràtic general, al be comunitari, en definitiva, a la bona causa.

Benjamin Constant, el filòsof francès ja ho definia fa dos segles: “servim a la bona causa i servim-nos d´ella”, sentència que ens ajuda a afinar encara més la definició correcte de les actuacions polítiques, que han de situarse en el “just milieu”, que diria Constant. Quan es desequilibra a favor de “servir-se d´ella”, quan és més gran el mal que es fa que el bé que es preten protegir, és quan apareixen les franquícies politíques, els conflictes d´interessos i els diferents nivells de corrupció. Catalunya necessita, avui més que mai, polítics per a servir la equilibrada bona causa.
Jaume V.M.

Barak Ussein Obama

Barack Hussein Obama
La noticia de que Obama es troba actualment sota la ferotge presió dels republicans i neoconservadors, durant la campanya de les eleccions de la Cambra de Representants i el Senat dels EEUU, m´ha fet pensar que fa dies que no el tenia present. Em donc compte que sembla que Obama, hagi passat a un segon o tercer pla, dins el conjunt de les valoracions que, de politica internacional, fem els ciutadans de base .
Al menys en el meu cas, opino que soc injust. He de recordar que el President del pais mes poderós del mon, mante les actituts mes dialogants, solidaries i progressites entre tots el mandataris del Planeta. Es el principal cap d´estat que, explicita o inplicitament, s´enfronta a la onada conservadora que ho envaeix tot, es l´home que aborda amb valentia els conflictes d´Iraq, Afganistán i Palestina, es la personalitat que intenta frenar l´ofensiva neocon, la que posa amb tela de judici i rebaixa, llibertats i avenços socials que creiem consolidats per sempre.-
Tot i les seves limitacións politiques i humanes, que poden haver decepcionat a molts seguidors de primera hora, personalment opino que hem de demanar als deus, llarga vida per a Barack Hussein Obama.
Jaume V.M.