El català perplex

El català perplex
0 Comentaris
A l´actual temps de greu crisi econòmica, el col·lectiu polític del govern de torn té la difícil missió de vehicular sol·lucions pal·liatives al desori social que provoca la manca de recursos, mentres que la oposición te la de controlar, criticar si cal, les mesures del govern. En aquest escenari, dos elements han agreujat les lògiques discrepàncies govern-oposició, el coneixement ciutadà d'importants casos de corrupció i la radicalització de les greus desqualificacions que mutuamente es dediquen els líders polítics.
Resultat: la política i els polítics crean un important malestar i preocupació entre la ciutadania, descrèdit que obra la porta a l'aparició de discursos antisistema d´origen poc clar, impregnats de populisme i demagogia que fa encara més difusa la situació. Miquel Roca, sentit comú i experiència, ens encen una llum vermella al exposar-nos que, en moments com els actuals, són precisament els polítics els que han de trobar les solucions més raonables i possibilistes; té tota la raó, però personalment hi afegiria una necessària condició sine qua non, que els nostres líders posessin fre a les quasi tavernàries frases despreciatives i desqualificadores dedicades a l´adversari polític. Són aquestes manifestacions públiques les que han convertit al català “emprenyat” en el català “perplex”, antesala del “manfotisme”, taló d´Aquiles de la nostra preuada democràcia.

Gràcies, Europa.
Comentant qui i com anirem a la manifestació contra les retallades de l´Estatut del dia 3, un amic va opinar que, al costat de la senyera, hi hauria d´anar una bandera d´Europa. Primer em va semblar un estirabot. Però, i sentint algunes manifestcions dels líders dels conservadors espanyols, titllant de feixista i marxista al President de la Generalitat, em va semblar molt encertada la metáfora.

Reflexionem: Des de gener del 1986, quan l´Estat Espanyol va entrar a la CEE, la Unió Europea d´avui, molts mils de millons d´euros s´han abocat a les nostres infraestructuras i a les nostres xarxes socials provenents dels fons de cohesió de Bruxel-les.- Però tant o més important que les ajudes materials, cal remarcar la condició “sine qua non” de què aquestes ajudes s´aplicaven a un Estat de Dret.
Aquet Estat de Dret que mantenim des de 1978, ens blinda contra tentacions totalitàries, tentacions totalitàries que avui es filtren subliminalment en les reaccions viscerals d´alguns centralistes espanyols, quan interodueixen terminologies franquistes en la seva oratoria.
A la manifestació del dia 3, entre els milers de senyeres, pensaré que el meu amic tenia raó, ens podrem pronunciar sota una simbólica gran bandera d´Europa. Gràcies, Europa.
Jaume Vallés