Estatut, fets consumats

Estatut, fets consumats.
Es d´una claretat meridiana, la composició del Tribunal Constitucional es pot qualificar d´obsoleta, totalment, ratificada per aquesta ultima falta d´acord. El sempitern partidisme dels dos grans partits politics també impideix una renovació raonada i raonable.-Sumat aquest tacticisme a la rebequeria dels conservadors en mantenir el recurs d´anticonstitucionalitat al nostre Estatut, podem aventurar que la decisió d´una sentencia igualment raonada i raonable pot dilatarse de dos a tres anys mes.

Guanyi qui guanyi les properes eleccions, senyors politics dels partits catalanistes, tres anys permetrien una actividat molt important, el desplegament real i practic dels articles de l´Estatut via fets consumats, avalats per el nostre Parlament i, si en alguns casos fos necessari, per la part del Congreso de los Diputados que va votar a favor de l´Estatut en el seu dia. La ciutadania ho tenim molt clar, com ho tenia Antonio Machado, es fa cami en caminant.
Jaume V.M.

Començar malament

Començar malament
Joc net, erradicació de l´insult i les desqualificacions, penso que solament podiem sentir-nos satisfets davant de semblants pronunciaments dels caps de campanya dels dos principals partits polítics que concorren a les properes eleccions al Parlament. Però una ombra planeja ara sobre aquets bons propòsits: la irrupció del sempre delicat tema de la immigració en aquesta llarga precampanya.
Excepte els conservadors, els altres col·lectius catalans havien expressat la seva intenció de deixar al marge els aspectes dels nouvinguts durant la cursa electoral. Però una imprecisa declaració de Bruxel·les, instigada des de Catalunya, ha provocat de nou la introducció de la immigració en el debat polític.
Mal començament, amics polítics, el que semblava un acord humanista en favor de la convivència amb els més dèbils, corre ara el perill de convertir-se en una frívola i populista discusió partidista, desvirtuant els bons propòsits de consens dels caps de campanya. Llàstima.

Sense TV

Sense TV Referida a la casa de l´Anoia on passo les vacances , em vaig oblidar d´encarregar els canvis necessaris per adaptar la TV a la TDT. Resultat, durant una setmana, no he disposat de la petita pantalla domèstica. El fet m´ha portat a recodar que feia varies dècades en que no havia passat un sol dia anant-me a dormir, sense haver estat abans una o dues hores devant la televisió. Inclús durant llargues estades laborals a paisos dels que no entenia la seva llengua, pasava a la CNN o em conformava amb les imatges. Una vegada convençut de que els tècnics locals tenien masa feina o estaven de vacances , que no tenien solució inmediata, vaig entendre que s´imposava un plan B: intentar recordar que feia abans de la TV. Al tercer dia ja m´havia adaptat, escoltaba les notícies a la ràdio o les llegia a Internet, al meu diari repasava i analitzava articles que la setmana anterior llegia “en diagonal”. Fins i tot, entre els llibres guardat als armaris, he rescatat lectures de Charles Dickens i John Le Carre que ja havia oblidat. Joana Bonet diu en un dels seus escrits, “ arribar a certa ataràxia, aquest grau de interiorització necessari per trobar el tot i el res, quan sembla impossible relentitzar el temps” ,de totes maneres he demanat que m´intal-lin la TDT abans de tornar a l´estiu.Jaume V.M.

Sense TV

Notícies de ...
Sant Adrià de Besòs
.Una de les més ajustades descripcions de la immigració la trobo en unes paraules de Jordi Pujol: «La immigració respon a una necessitat econòmica del país receptor i les condicions de pobresa i endarreriment del país emissor. En realitat la gent no emigra per gust, solament un desenvolupament sostingut dels països pobres pot ajudar a regular i reduir el fenomen.» En l'escenari definit per l'expresident de la Generalitat, podem afegir que, amb pocs dies de diferència, dos dels principals rotatius catalans han publicat treballs de camp consultant als catalans la seva opinió sobre la immigració.
El resultat de la primera enquesta podria resumir-se que el 70% dels catalans opinàvem que tant els drets com els deures són iguals per a nouvinguts i autòctons; el de la segona, concloïa que un de cada quatre catalans podria votar una opció xenòfoba. No es contradiuen, potser són complementàries, fins i tot pot ser que la forma de presentar el contingut de les preguntes condiciona en gran manera les respostes.
Si ens permeten, fem un retrocés en el temps; a les mateixes preguntes, què haurien contestat els autòctons dels anys seixanta, amb l'arribada massiva de la immigració de la resta de la península? Segurament no haurien canviat gaire.
Les característiques, cultura, llengua i religió dels nouvinguts actuals són diferents, però recordem que els fills dels que anomenaven xarnegos a l'onada de fa mig segle, avui ocupen eficaçment molts dels càrrecs mitjans i alts de la política, les empreses, la universitat i l'economia, repetint el torn de renovació cíclica de Catalunya, com el que ara estem reiniciant. Tinguem-ho en compte en valorar la immigració.
Darrera actualització ( Dijous, 1 d'abril del 2010 02:00 )