Exces de tacticismeL´embaf del tacticisme politic

L´embaf del tacticisme politic

Tacticisme, segons el Casares i l´Institut d´Estudis Catalans, a part dels termes d´accions de guerra, es “la habilitat de dissimular les activitats per a aconseguir un fi”, en el cas que tractem, evidentment pacific.- Pacific, pero que pot ser honorable o no, seguint els preceptes de Maquiavel.

Personalment estic tip i fart del tacticisme que impregna la majoria de les manifestacions i declaracions publiques dels nostres politics Les uniques consignes : desqualificar a l´adversari i alabar la propia contraproposta.

Pel contrari, analitzant i valorant les motivacions que han portat ultimament a manifestarse a amplis sectors concrets de la ciutadania catalana, s´hi troba una gran claretat d´intencions i transparencia, sobresortints l´interes per les propostes transversals per solucionar els problemas que ens afecten a tots, especialment a la societat civil. Personalment sento com una alanada d´aire fresc al rellegir la Editorial Conjunta dels diaris catalans, les declaracions d´Amics del Pais o les ultimes de l´Abat de Montserrat.

Soc conscient que Catalunya ja està en precampanya electoral, pero aquesta circunstancia no adjudica patent de corso a ningú, no son aceptables actituts que han provocat que els catalans opinem que la classe politica es una de les nostres principals preocupacions. Compte donç, abans de que sigui massa tard.

J.V.Muntadas

España confederada

España confederadaJ. V. MuntadasSant Adrià de BesòsConocí a Solé Tura, de forma casual, en el Círculo de Bellas Artes de Madrid, mientras ambos estábamos esperando un recital de poesías de Miquel Martí i Pol. Era al atardecer y él, que entonces era senador, me invitó a acompañarlo al aeropuerto en su coche oficial. Por el camino, le pregunté si lo habían acogido bien en la capital, y me contestó que sí, que eso era lo más frecuente, pero que había sectores contrarios a la existencia de Catalunya como nación, que la única salida razonable era seguir trabajando para lograr una confederación autonómica.Llegamos a Barajas. Él tuvo que embarcar enseguida, y mi vuelo salía después. Me quedé pensando en sus palabras, y ahora pienso en lo que diría al respecto. Algo así como que España y Catalunya están jugando al siete y medio, y que esto puede acabar en no llegar o en pasarse.

Jordi Sole Tura

L´actualitat de Sole Tura
Coneixedor de la trayectoria politica de Jordi Sole Tura, personalment sols el vaig tractar de forma casual al Circulo de Bellas Artes de Madrid, mentres esperavem un recital de poesies de Marti Pol, al qual l´autor no va poder asistir per trovarse ja greument malalt.
Era el final de la tarde i l´allavors senador, em va convidar a acompanyarlo a l´aeroport amb el seu cotxe oficial. Pel cami li vaig comentar la bona acollida que havia trobat a la capital de l´Estat,em va cotestar que era lo mes frequent, pero que també existien importants sectors contraris a l´existencia de Catalunya com a nació, que la unica sortida raonable seria continuar treballant per la confederacio, iniciada amb l´Espanya de les autonomies.
Varem arribar a Barajas, al Pont Aeri. interropentse la conversa, ja que ell tenia reserva a l´avio que sortia complert, mentres que ja vaig esperar al seguent. Penso que si ,en l´altre vida, tenim ocasio de finalitzar la nostre valoració, em diria que actualment, Espanya i Catalunya estem jugant al set i mig ,i que pot passar que no arribem …..o que ens passem.
J.V.Muntadas

Nova oda a Espanya

Nova “Oda a Espanya”

Crec que era Unamuno qui deia que els catalans ens ofeguem en estetica, pero aquesta vegada, amb etica i estetica, els diaris catalans, amb la seva editorial col-lectiva “La dignitat de Catalunya”, ens han omplert d´esperança els cors dels vells rockers de la transició ..

Si, entorn de les editorials unitaries, la societat calana s´ha tornat a reunir per parlar a la resta de l´Estat, per explicar-hi que som un poble viu que vol properar al costat de tothom, pero mantenint la seva personalitat historica ,lo mateix que demanabem a la transició.

Fa un segle, en circunstances dramatiques ben diferents, pero amb la mateixa intencionalitat, Joan Maragall escribia dirigint-se a l´Estat espanyol: “No entens la meva veu atronadora ¿ No escoltes aquesta llengua que et parla entre perills ¿ Has deixat d´entendrer als teus fills ¿ Sumantse a les editorials dels diaris catalans, els vells rockers de la transició fem nostres les preguntes de Maragall, amb una Oda a Espanya de la era de la globalització i de les noves tecnologies.
J.V. Muntadas