Associacions, l´anima de Catalunya

Les associacions, l´anima de Catalunya.

Obiament subscric els escrits denunciant la macroestafa de Miret,el responsable de l´Orfeo Català apareguts a la premsa, concretament clarificadors son els articles de Miquel Roca, Lluis Foix, Francesc de Carreras, Bru de Sala i Carles Duarte, també opino que el nombre de culpables probablement s´ampliara en poques setmanes.

Fent correr la moviola enrrera, veiem que la força i la singularitat de la nostre cultura en la era contemporanea , durant moltes decades cal no oblidarlo, fou soportada per la burgesía del pais, un merit pot ser barreja de patriotisme i interessos, pero d´una eficacia que cal reconeixer.Pero ja durant la Segona Republica i sobre tot a l´adveniment de la democracia a la Generalitat i als Ajuntaments , el relleu de l´impuls cultural va passar a les administracions i a especialment a la societat civil, a les associacions especificament.

Les set mil associacions culturals de les poblacions i dels barris de les ciutats de Catalunya, formen una riqueza i un potencial formidable. Corals que son calcades i posades al dia, de les que preconitzava Clave, colles i colles de totes les mostres de la nostre cultura popular, grups de teatre i del ric folclore aportat per l´immigració del segle pasat, sense oblidar les aportacions dels nouvinguts d´avui, totes elles animaràn la continuitat de l´activitat d´excel-lencia musical de les persones del Palau de la Musica, que ara es poden sentir traicionades. Anim, compteu amb el mon associatiu, l´anima i l´arma secreta de Catalunya.

J.V.Muntadas

Independencia o Confederacio

Independencia o confederació ?
Referit a la independencia, nombroses persones argumenten que existeixen moltes catalunyes. Certament, en el marc real de la catalanitat contemporania actual, la independencia de Catalunya, en el sentit estricte de la paraula, penso que ens crearia tants o mes problemas que solucions, sobre tot a nivell de defensa i de gestió internacional. En canvi, el sistema confederal suis o canadenc, (similar al que el 1876 els carlins varen pactar per Euzkadi i Navarra amb l´Estat espanyol i que encara perdura), fora una sol-lució amb possibilitat de ser acceptada per l´Espanya progresista actual, sense descartar la possibilitat de que, pasat un temps, Portugal podria estar interessat amb l´ampliació del seu territori en aquesta proposta.
Si, ja sabem que la “brunete mediatica” transformaria aquesta possibilitat en un desastre i cridaria a la sacrosanta unitat del nacionalismo espanyolista de sempre, pero opino que la confederació es la unica via, llarga pero segura i practicable per salvar els mobles, com a sol-lució democratica i raonable per desencatllar l´etern contenciós Catalunya-Espanya.

J.V. MUNTADAS

Cost d´una guerra preventiva

El cost d´una guerra preventiva
El catedratic Santiago Dexeus ens revela en un article, que la guerra de l´Iraq, la preventiva, ha tingut un cost de 200 billons, amb b, de dolars.- Personalment no se valorar la espectacular i aberrant quantitat , s´em escapa dels meus elements comparatius de ciutada normal.

Pero el profesor Dexeus si que ho fa.- Amb la meitat d´aquesta quantitat, podriem universalitzar la cobertura sanitaria mundial. Amb 50 billons es podria acabar la fam al mon; amb 35, l´ensenyamment mitja per a tota la població jove. Quedarien 15 billons els quals, destinats a l´investigació sobre el cancer, obtindriem tractaments curatius d´aquesta enfermetat.

Absurd, inverosímil, disparatat…….. que hi podem fer els ciutadans normals, els que abans deiem “homes del carrer” ¿.- Sols un cami, sensibilització i denuncia fins que, poc a poc pero sense pausa, els que ho saben i poden, posin fi a aquestes escandaloses contradiccions, fins que begin la necessitat de que s´imposi el sentit comú, abans de que sigui massa tard.

J.V.Muntadas

Estrategia Goebbels

Estratègies Goebbels
"Una mentida repetida 1.000 vegades es converteix en una veritat". Aquestes paraules definien una de les secretes estratègies més exitoses del nazisme per convèncer el poble alemany. L'autor de la consigna fou Goebbels, ministre de Propaganda dels governs d'Adolf Hitler.
M'han recordat les estratègies de Goebbels les consignes d'alguns col·lectius polítics actuals, en una versió carpetovetònica que la podríem traduir com "calumnia, que alguna cosa queda". Afortunadament la nostra democràcia té prou defenses per posar cada cosa al seu lloc.
J.V. Muntadas