Fases socials de la crisi.
La primera linia de resistencia al sintomes d´exclusió social dels ciutadans greument afectats per la crisi, serà la solidaritat familiar; pares i germans es donaràn suport logistic elemental que pararà el cop.
Teoricament, la segona "linia Maginot" ha d´arribar de la mà de les mesures economico-socials de administracions i agents socials, si no arriben o be ho fan malament, arribarà aquella dita de "quan la pobresa truca a la porta, l´amor s´en va per la finestra".
No volem pensar en una tercera fase, que no sigui la de recuperació, a mig termini, dels nivells minims europeus. Urgeixen donç buscar mesures , de moment paliatives, per parar l´atur. Sols accions conjuntes de dalt a baix de la societat, poden impedir un tercer nivell de greus consequencies socials i politiques.
J.V.M.
Jaume Vallés Muntadas Sant A
domingo, 26 de abril de 2009
Catalanisme transversal
El catalanisme tranversal.
Quan els dos liders principals d´ERC havien pactat una pau fructifera i prometedora, que obria nous horitzons per el veterà partit republica, apareix un nou element pertorbador per la seva imatge.
Es oportu ara preguntarse si determinats politics del pais, saben l´existencia d´una part important de la ciutadania catalana que practiquem el catalanisme transversal, que seguim dia a dia les incidencies dels col-lectius catalanistes , dels convergents, dels socialistes , dels eurocomunistes i, naturalment també d´ERC.-
No ens mereixem que, quan intuiem un important reforç del catalanisme politic per part dels republicans, sorgeixi un moviment que, per legitim que sigui, enterboleixi la necessaria imatge de tot el catalanisme en general. Els veterans de la Catalunya transversal tenim dret a demanar mes patriotisme i menys tacticisme, sols aixis ens farem respectar per els demes pobles de l´Estat
Jaume.V.M
Quan els dos liders principals d´ERC havien pactat una pau fructifera i prometedora, que obria nous horitzons per el veterà partit republica, apareix un nou element pertorbador per la seva imatge.
Es oportu ara preguntarse si determinats politics del pais, saben l´existencia d´una part important de la ciutadania catalana que practiquem el catalanisme transversal, que seguim dia a dia les incidencies dels col-lectius catalanistes , dels convergents, dels socialistes , dels eurocomunistes i, naturalment també d´ERC.-
No ens mereixem que, quan intuiem un important reforç del catalanisme politic per part dels republicans, sorgeixi un moviment que, per legitim que sigui, enterboleixi la necessaria imatge de tot el catalanisme en general. Els veterans de la Catalunya transversal tenim dret a demanar mes patriotisme i menys tacticisme, sols aixis ens farem respectar per els demes pobles de l´Estat
Jaume.V.M
miércoles, 8 de abril de 2009
Interculturalitat
REALISME INTERCULTURAL
Llegir a Carme Forcadell i a Ricard Zapata Barrero significa introduirse en el mon de les llengues de la immigracio i la cultura de la diversitat. Forcadell analitza la multiculturalitat com a interculturalitat, es a dir el respecte a la diferencia i al dret de totes les cultures a ocupar el seu lloc i el seu espai, matenint tots els nexes de comunicacio intercol-lectiva. Zapata subrratlla la necessitat d´aprofondir en procesos de construccio de noves dinamiques socials, normaitzant la diversitat cultural en els espais publics.
Sociolegs i antropolegs encenen avui llums vermells, avisant del perill d´isolament entre comunitats, no sols entre l´autoctona i l´immigrant, sino també entre les de nacionalitats dels nouvinguts, isolament que tambe constatem els grups de voluntaris que els donem suport social.
Fa pocs dies, en elmarc de Jornades de Solidaritat de la meva població, una entitat magrebina va organitzar un sopar col-lectiu, cus-cus, te i pastes. Entre el centenar d´assistents, solament tres associacions (a la poblacio n´hi ha mes de cent) hi varen enviar representants. Indagant la clamorosa absencia, l´exlicació giraba en torn de la manca de comunicació entre els organitzadors i les associacions locals.
Conclusió: l´avís de sociolegs i antropolegs, com Forcadell i Zapata, ha d´obrir els ulls de l´Administració, la que ha de vetllar per la convivencia i per tant per la comunicació entre col-lectius, per tal d´arribar a la desitjable amical diversitat cultural, omnipresent a la societat catalana i necessariament constatable en tots els actes i espais publics
Llegir a Carme Forcadell i a Ricard Zapata Barrero significa introduirse en el mon de les llengues de la immigracio i la cultura de la diversitat. Forcadell analitza la multiculturalitat com a interculturalitat, es a dir el respecte a la diferencia i al dret de totes les cultures a ocupar el seu lloc i el seu espai, matenint tots els nexes de comunicacio intercol-lectiva. Zapata subrratlla la necessitat d´aprofondir en procesos de construccio de noves dinamiques socials, normaitzant la diversitat cultural en els espais publics.
Sociolegs i antropolegs encenen avui llums vermells, avisant del perill d´isolament entre comunitats, no sols entre l´autoctona i l´immigrant, sino també entre les de nacionalitats dels nouvinguts, isolament que tambe constatem els grups de voluntaris que els donem suport social.
Fa pocs dies, en elmarc de Jornades de Solidaritat de la meva població, una entitat magrebina va organitzar un sopar col-lectiu, cus-cus, te i pastes. Entre el centenar d´assistents, solament tres associacions (a la poblacio n´hi ha mes de cent) hi varen enviar representants. Indagant la clamorosa absencia, l´exlicació giraba en torn de la manca de comunicació entre els organitzadors i les associacions locals.
Conclusió: l´avís de sociolegs i antropolegs, com Forcadell i Zapata, ha d´obrir els ulls de l´Administració, la que ha de vetllar per la convivencia i per tant per la comunicació entre col-lectius, per tal d´arribar a la desitjable amical diversitat cultural, omnipresent a la societat catalana i necessariament constatable en tots els actes i espais publics
Oportunitat de l´Aliança
Oportunitat de l´Aliança de Civilitzacions.
Des d´un bon principi ,Barak Obama va contradir frontalment la coneguda sentencia de Maquiavelo quan deia " si vols la pau, preparat per a la guerra". Sense caurer en la ingenuitat (demana mes potencial militar a l´Afganistan) el President americà enforteix les accions de pau i convivencia, allargant la mà al mon musulmà, acceptant la doctrina de Bernard Lewis on diu que "el mon islamic no es enemic d´Occident, sols ho son els fanatics que mal interpreten les seves ensenyances"
Tema substantiu el de la nova poltica aamericana, Pere Casaldaliga, Mahatma Gandhi i Joan XXIII ( el Vatica II encara batega) subscriurien gran part de l´estrategia de Barak Obama. Es en aquestes circunstancies internacionals on encaixa perfectament el II Foro de l´Aliança de Civilitzacions, projecte proposat per Zapatero a la 59 Assemblea de la ONU el 2004, que ara rep un poderos suport al coincidir fil per randa amb els objectius Obama.
Amic de Plató pero mes amic de la veritat, opino que Rodriguez Zapatero, al qui segons l´oposició (i per un bon nombre de catalans) se li podria aplicar allo de Valle Inclan "aixo que ens va a dir es mentida", amb l´Aliança de Civilitzacions, tambe qualificat com a "invent" socialista, ha encertat el lloc i el moment, lo qual, donats els seus objectius solidaris, no podem fer altre cosa que congratularnos-en
Jaume V.M
Jaume Valles Muntadas Sant Adrià de Besòs
DNI 37811209 Z tn 933812092
Des d´un bon principi ,Barak Obama va contradir frontalment la coneguda sentencia de Maquiavelo quan deia " si vols la pau, preparat per a la guerra". Sense caurer en la ingenuitat (demana mes potencial militar a l´Afganistan) el President americà enforteix les accions de pau i convivencia, allargant la mà al mon musulmà, acceptant la doctrina de Bernard Lewis on diu que "el mon islamic no es enemic d´Occident, sols ho son els fanatics que mal interpreten les seves ensenyances"
Tema substantiu el de la nova poltica aamericana, Pere Casaldaliga, Mahatma Gandhi i Joan XXIII ( el Vatica II encara batega) subscriurien gran part de l´estrategia de Barak Obama. Es en aquestes circunstancies internacionals on encaixa perfectament el II Foro de l´Aliança de Civilitzacions, projecte proposat per Zapatero a la 59 Assemblea de la ONU el 2004, que ara rep un poderos suport al coincidir fil per randa amb els objectius Obama.
Amic de Plató pero mes amic de la veritat, opino que Rodriguez Zapatero, al qui segons l´oposició (i per un bon nombre de catalans) se li podria aplicar allo de Valle Inclan "aixo que ens va a dir es mentida", amb l´Aliança de Civilitzacions, tambe qualificat com a "invent" socialista, ha encertat el lloc i el moment, lo qual, donats els seus objectius solidaris, no podem fer altre cosa que congratularnos-en
Jaume V.M
Jaume Valles Muntadas Sant Adrià de Besòs
DNI 37811209 Z tn 933812092
martes, 7 de abril de 2009
Interculturalitat
MULTICULTURALITAT INTERCULTURAL
Llegir a Carme Forcadell i a Ricard Zapata Barrero significa introduirse en el mon de la llengua de la immigracio i la cultura de la diversitat. Forcadell analitza la multiculturalitat com a interculturalitat, es a dir el respecte a la diferencia i al dret de totes les cultures a ocupar el seu lloc i el seu espai, matenint tots els nexes de comunicacio intercol-lectiva. Zapata subrratlla la necessitat d´aprofondir en procesos de construccio de noves dinamiques socials, normaitzant la diversitat cultural en els espais publics.
Sociolegs i antropolegs encenen llums vermells, avisant del perill d´isolament entre comunitats, no sols entre l´autoctona i l´immigrant, sino també entre les nacionalitats dels nouvinguts, isolament que tambe constatem els voluntaris que els donem suport social.
Fa pocs dies, en elmarc de Jornades de Solidaritat de la meva població, una entitat magrebina va organitzar un sopar col-lectiu, cus-cus, te i pastes. Entre la seixantena d´assistents, solament tres associacions (a la poblacio n´hi ha mes d´un centenar) hi varen enviar representants. Indagant la clamorosa absencia, l´exlicació giraba en torn de la manca de comunicació entre els organitzadors i les associacions locals. Conclusió: l´avis de sociolegs i antropolegs, com Forcadell i Zapata, ha d´obrir els ulls de l´Administració, la que ha de vetllar per la convivencia i per tan la comuinicació entre col-lectius, per tal d´arribar a la diversitat cultural, omnipresent a la societat catalana, en tots els espais publics
Llegir a Carme Forcadell i a Ricard Zapata Barrero significa introduirse en el mon de la llengua de la immigracio i la cultura de la diversitat. Forcadell analitza la multiculturalitat com a interculturalitat, es a dir el respecte a la diferencia i al dret de totes les cultures a ocupar el seu lloc i el seu espai, matenint tots els nexes de comunicacio intercol-lectiva. Zapata subrratlla la necessitat d´aprofondir en procesos de construccio de noves dinamiques socials, normaitzant la diversitat cultural en els espais publics.
Sociolegs i antropolegs encenen llums vermells, avisant del perill d´isolament entre comunitats, no sols entre l´autoctona i l´immigrant, sino també entre les nacionalitats dels nouvinguts, isolament que tambe constatem els voluntaris que els donem suport social.
Fa pocs dies, en elmarc de Jornades de Solidaritat de la meva població, una entitat magrebina va organitzar un sopar col-lectiu, cus-cus, te i pastes. Entre la seixantena d´assistents, solament tres associacions (a la poblacio n´hi ha mes d´un centenar) hi varen enviar representants. Indagant la clamorosa absencia, l´exlicació giraba en torn de la manca de comunicació entre els organitzadors i les associacions locals. Conclusió: l´avis de sociolegs i antropolegs, com Forcadell i Zapata, ha d´obrir els ulls de l´Administració, la que ha de vetllar per la convivencia i per tan la comuinicació entre col-lectius, per tal d´arribar a la diversitat cultural, omnipresent a la societat catalana, en tots els espais publics
Suscribirse a:
Entradas (Atom)