Tianjin

Records de Tianjin Fa quasi dues decades, per motius professionals, vaig fer una llarga estada a la ciutat de Tianjin (Republica Popular Xina), la ciutat que recentment ha sofert una important catástrofe industrial.- Recordo una gran ciutat barreija de casc antic i modernes avingudes, amb una gran zona industrial desarrollant-se ràpidament.- Els vestigis de les delegacions europees que s’instal-laren un segle abans, em permeteren asistir alguns festius al ritus catòlic de la seva Catedral , oficiada per sacerdots que parlaven francés, oficis als que assistien tambè gran nombre de fidels xinesos. Sovint, quan dinàvem a la factoria, ens servien un saboròs peix, tipus llobarro, que deien pescaven a un dels afluents del riu Hai que trancorria a prop. La veritat es que, el color de l’aigua del riu, vista des del vehicle que ens transportaven a l’hotel, era d’un sospitòs color marró, pero la realitat és que la meva salut no s’en va ressentir ni molt ni poc. He de manifestar que, els joves tècnics xinesos, varen aprendrer rapidament els proces industrial que els presentavem. Molts d’ells deuen viurer en aquets dies els problemes causats pels incendis. Desijo de tot cor que els puguin resoldrer lo més aviat posible, per be d’ells i de la comunitat internacional.- J.V.Muntadas

Confuses expresions politiques

CONFUSA ACTIVITAT POLITICA En lo que portem d’aquest estiu preelectoral, els nostres politics es relleven per emitir missatges diaris que, personalment, pensó son poc el-laborats i contradictoris.- Probablement ho son per mantenirnos atents i espectants, com preparatius per les eleccions que s’apropen.- Curiosament fan servir advertencies i reflexions molt primaries, com si volguessin fer-se entendrer sense cap esforç, no fos cas que les activitats estiuenques ens distraguessin.- Mitjans hipotessis poc verificables, afirmen i asseveren les propies, pero son negades sistematica i taxativament les opinons expressades per el futur adversari electoral.- No cal ser cap expert en Karl Popper , pero pot ser que es podría valorar com una benevolent interpretació de la seva “societat oberta”, on Popper diu que les hipotesisi no es verifiquen, pero es neguen, i que el nostre cervell es un simple receptor d’idees externes. Resultat en el meu cas: el creuement de tantes opinions pocs fonamentades em confonen, per el que respiro alliberat davant de les expresions d’Angeles Caso quan escriu senzillament que la crisis ens ha portat a “una societat de ciutadans empobrits, de treballadors mal pagats, porucs i sutmisos, tots al servei d’un petit grup de rics i poderosos, cada vegada mes rics i cada vegada mes poderosos”. Conclusio, hem de creurer que el govern que surti del 27/S ho tindrá mes clar que lo que expressen els seus candidats a dia d’avui. J.V. Muntadas

De nou el coltan Soc un dels milers de catalans que varem respirar quan es va confirmar la continuació del Mobyle World Congress a Barcelona, activitat que ajuda a crear llocs de treball i per tant ajuda a erradicar la pobresa.- Pero la denuncia de Caddy Adzuba sobre el que comporta l’obtenció del mineral base dels mobils (el coltan mineral combinació de columbita i tantalita) em fa recordar l’existencia d’un gran desequilibri economic i huma, entre el mon desenvolupat i el país d’origen dels materials dels nostres aparells electronics.- El coltan es troba a diversos paisos, en quantitats reduides, pero ès en La Republica Popular del Congo on hi ha el 75% de les existencies mundials. Lluny de les masacres tribals exterminadores de fa deu anys, causades per la possesio de determinats terrenys i provocades per agents internacionals, sembla que segueixen actualment lluites de menor intensitat entre tribus, mentres que la extrema pobresa persisteix entre la ciutadania, sense resultat positius de la gestio dels diferents governs, al explotar la riqueza minera . No es just que el mon desenvolupat, en gran part gracies al coltan, arriba a coneixements tecnologics impensables, que li faciliten fites de benestar huma i tecnic cada vegada mes avançat, convisqui en les mateixes organitzacions internacionals, ONU, OMS, PNUD etc, amb el país d’on prove la materia prima i que encara viu quasi a la edat mitjana.- Benvingut el Mobile World Congress a Barcelona per molts anys, pero aquest vell idealista utopic que signa la carta, creu que Barcelona, a part de donar totes les facilitats possibles al Congress, li tocaria respondre a la seva tradicio solidaria, demanat a les administracions nacionals i estatals, llencin un crit d’alarma als orgues internacionals per tal de que supervisin les condicions de vida de la ciutadania, que mal sobrevivu, a la superficie de les entranyes de la terra del coltan.

l'HORA DE LES COALICIONS

Del resultat de les recents eleccions locals, a ningú se li escapen dues característiques principals, que són les que fixaran el futur funcionament dels nostres ajuntaments: el nombre de grups en presència en el plenari i la majoria minoritaria de l’equip polític amb més representació. Penso que ens equivoquem quan interpretem que aquestes peculiaritats són un símtoma de feblesa ideològica, ben al contrari. Jo crec que indiquen una rica pluralitat més representativa de la ciutadania popular. Cal reconèixer que la gestió dels temes a resoldre per l’equip de govern resultant, pot fer-se més laboriosa, però el resultat serà més representatiu de la voluntat ciutadana. És aquí on es fa quasi inevitable la formació de coalicions, l’entesa formal entre dos o diversos grups que pacten les decisions per governar, sistema d’organització política corrent a Europa. Amb paraules de Jordi Matas “aprofitem l’oportunitat de formar coalicions en un moment en que la política està molt condicionada pel batec social, que poden contribuir a transformar una societat que deixi enrera una manera de fer política democràtica, però sectària i gens dialogant”.

Refugiats a la UE

Refugiats a Europa París 1957, per primera vegada fora de l’Estat espanyol, camí de Bélgica per una estada de pràctiques industrials a la Walonie . Caminant de la Gare d’Austerlitz a la Gare du Nord, em va impresionar la gran quantitat d’orientals amb els que em creuava en el passos de vianants.- L’explicació va ser fàcil, aplicant la lògica : eren immigrants, persones provenents de la indoxina francesa (actual Vietnam) que en aquell temps formava part de l’imperi colonial francés.- La llunyana anécdota dels meus records, ve a compte a rel dels actuals problemes interns a la Unió Europea, a l’hora de repartirse les quotes de refugiats procedents d’Àfrica.- A les regles i paràmetres recentment establerts,( habitants, dimensions, poder econòmic etc), proposo afegir un factor corrector, un plus , a comptar en funció de si l’Estat, en el passat, el receptor havia estat potència colonial de cada un dels grups de refugiats.- De jove, vaig ser testimoni de que França ja ho aplicava fa més de mig segle. Jaume.V.M.

Resiliencia colectiva

RESILIENCIA SOCIAL COLECTIVA Si be cal considerar el resultat de les enquestes d’opinió, és a l’ambient general de les classes populars, mercats, perruqueries, bars, cafeteries, i sales d’espera dels ambulatoris , on es pot palpar el real ambient d’insatisfacció de la ciutadania, dels que abans qualificàvem com “homes del carrer”.- Les desigualtats econòmiques actuals, rics mes rics, pobres mes pobres, son els temes de fons mes recurrents, bancs , politics i corrupció, falta de treball i els minsos nous salaris , son la concreció d’anècdotes concentrades en aquets àmbits.- Però rarament els nivells de queixes es transformen en indignació clarament expressada en grup .Personalment, arribo a la conclusió de que hi ha un motiu principal que limita i frena les desqualificacions excessives : la por a perdre les restes de la societat del benestar de que encara disposem, tot hi que siguin reduïdes respecte el passat.- Crec que els sociòlegs en dirien resiliència col•lectiva, la resistència a perdre un cert confort social, sostingut per el treball en” negre”,com també ajut de part de la pensió dels pares jubilats o la emigració de familiars a altres països….. Però, quan temps aguantarà el material humà d’aquesta artificial i adulterada societat del benestar ?

Prioritat equivocada

S’han equivocat de prioritats Càritas opina que, durant molt temps, la seva actual activitat benéfica, serà necessària.- Afirma que es deu concretament a que,” els politics ,s’han equivocat de prioritats.-” Consulto el nostre Estatut. En el Preàmbul s’esmenta com necessària la actuació sobre la cohesió social. Amb quan a la Constitució, en el seu Article 1, diu que som “un Estado social y democrático de derecho”.- Si els nostres governants es regeixen, s’autoregulen, per l’Estatut i la Constitució,…¿ a que ve que marginen les qüestions de necessitats socials vitals i ineludibles (les que solucionen les entitats benefiques), emprant els seus recursos per resoldre problemes de política formal majoritàriament prescindible ?? Doncs si, si som indulgents, crec que podem dir que s’han equivocat de prioritats, però també penso que, al fer-ho, cometen a demes un frau de llei, al actuar fora del marc de les normes bàsiques de l’Estat. Si no els actuals , els futurs nous administradors politics post-eleccions, tindràn ocasió d’adreçar el mal camí empres. Diu Confuci “Cometre un error i no corregirlo es un error encara mes gran” J.V.Muntadas