De nou el coltan Soc un dels milers de catalans que varem respirar quan es va confirmar la continuació del Mobyle World Congress a Barcelona, activitat que ajuda a crear llocs de treball i per tant ajuda a erradicar la pobresa.- Pero la denuncia de Caddy Adzuba sobre el que comporta l’obtenció del mineral base dels mobils (el coltan mineral combinació de columbita i tantalita) em fa recordar l’existencia d’un gran desequilibri economic i huma, entre el mon desenvolupat i el país d’origen dels materials dels nostres aparells electronics.- El coltan es troba a diversos paisos, en quantitats reduides, pero ès en La Republica Popular del Congo on hi ha el 75% de les existencies mundials. Lluny de les masacres tribals exterminadores de fa deu anys, causades per la possesio de determinats terrenys i provocades per agents internacionals, sembla que segueixen actualment lluites de menor intensitat entre tribus, mentres que la extrema pobresa persisteix entre la ciutadania, sense resultat positius de la gestio dels diferents governs, al explotar la riqueza minera . No es just que el mon desenvolupat, en gran part gracies al coltan, arriba a coneixements tecnologics impensables, que li faciliten fites de benestar huma i tecnic cada vegada mes avançat, convisqui en les mateixes organitzacions internacionals, ONU, OMS, PNUD etc, amb el país d’on prove la materia prima i que encara viu quasi a la edat mitjana.- Benvingut el Mobile World Congress a Barcelona per molts anys, pero aquest vell idealista utopic que signa la carta, creu que Barcelona, a part de donar totes les facilitats possibles al Congress, li tocaria respondre a la seva tradicio solidaria, demanat a les administracions nacionals i estatals, llencin un crit d’alarma als orgues internacionals per tal de que supervisin les condicions de vida de la ciutadania, que mal sobrevivu, a la superficie de les entranyes de la terra del coltan.

l'HORA DE LES COALICIONS

Del resultat de les recents eleccions locals, a ningú se li escapen dues característiques principals, que són les que fixaran el futur funcionament dels nostres ajuntaments: el nombre de grups en presència en el plenari i la majoria minoritaria de l’equip polític amb més representació. Penso que ens equivoquem quan interpretem que aquestes peculiaritats són un símtoma de feblesa ideològica, ben al contrari. Jo crec que indiquen una rica pluralitat més representativa de la ciutadania popular. Cal reconèixer que la gestió dels temes a resoldre per l’equip de govern resultant, pot fer-se més laboriosa, però el resultat serà més representatiu de la voluntat ciutadana. És aquí on es fa quasi inevitable la formació de coalicions, l’entesa formal entre dos o diversos grups que pacten les decisions per governar, sistema d’organització política corrent a Europa. Amb paraules de Jordi Matas “aprofitem l’oportunitat de formar coalicions en un moment en que la política està molt condicionada pel batec social, que poden contribuir a transformar una societat que deixi enrera una manera de fer política democràtica, però sectària i gens dialogant”.

Refugiats a la UE

Refugiats a Europa París 1957, per primera vegada fora de l’Estat espanyol, camí de Bélgica per una estada de pràctiques industrials a la Walonie . Caminant de la Gare d’Austerlitz a la Gare du Nord, em va impresionar la gran quantitat d’orientals amb els que em creuava en el passos de vianants.- L’explicació va ser fàcil, aplicant la lògica : eren immigrants, persones provenents de la indoxina francesa (actual Vietnam) que en aquell temps formava part de l’imperi colonial francés.- La llunyana anécdota dels meus records, ve a compte a rel dels actuals problemes interns a la Unió Europea, a l’hora de repartirse les quotes de refugiats procedents d’Àfrica.- A les regles i paràmetres recentment establerts,( habitants, dimensions, poder econòmic etc), proposo afegir un factor corrector, un plus , a comptar en funció de si l’Estat, en el passat, el receptor havia estat potència colonial de cada un dels grups de refugiats.- De jove, vaig ser testimoni de que França ja ho aplicava fa més de mig segle. Jaume.V.M.

Resiliencia colectiva

RESILIENCIA SOCIAL COLECTIVA Si be cal considerar el resultat de les enquestes d’opinió, és a l’ambient general de les classes populars, mercats, perruqueries, bars, cafeteries, i sales d’espera dels ambulatoris , on es pot palpar el real ambient d’insatisfacció de la ciutadania, dels que abans qualificàvem com “homes del carrer”.- Les desigualtats econòmiques actuals, rics mes rics, pobres mes pobres, son els temes de fons mes recurrents, bancs , politics i corrupció, falta de treball i els minsos nous salaris , son la concreció d’anècdotes concentrades en aquets àmbits.- Però rarament els nivells de queixes es transformen en indignació clarament expressada en grup .Personalment, arribo a la conclusió de que hi ha un motiu principal que limita i frena les desqualificacions excessives : la por a perdre les restes de la societat del benestar de que encara disposem, tot hi que siguin reduïdes respecte el passat.- Crec que els sociòlegs en dirien resiliència col•lectiva, la resistència a perdre un cert confort social, sostingut per el treball en” negre”,com també ajut de part de la pensió dels pares jubilats o la emigració de familiars a altres països….. Però, quan temps aguantarà el material humà d’aquesta artificial i adulterada societat del benestar ?

Prioritat equivocada

S’han equivocat de prioritats Càritas opina que, durant molt temps, la seva actual activitat benéfica, serà necessària.- Afirma que es deu concretament a que,” els politics ,s’han equivocat de prioritats.-” Consulto el nostre Estatut. En el Preàmbul s’esmenta com necessària la actuació sobre la cohesió social. Amb quan a la Constitució, en el seu Article 1, diu que som “un Estado social y democrático de derecho”.- Si els nostres governants es regeixen, s’autoregulen, per l’Estatut i la Constitució,…¿ a que ve que marginen les qüestions de necessitats socials vitals i ineludibles (les que solucionen les entitats benefiques), emprant els seus recursos per resoldre problemes de política formal majoritàriament prescindible ?? Doncs si, si som indulgents, crec que podem dir que s’han equivocat de prioritats, però també penso que, al fer-ho, cometen a demes un frau de llei, al actuar fora del marc de les normes bàsiques de l’Estat. Si no els actuals , els futurs nous administradors politics post-eleccions, tindràn ocasió d’adreçar el mal camí empres. Diu Confuci “Cometre un error i no corregirlo es un error encara mes gran” J.V.Muntadas

Casuals fets historics

Com tothom qui entra en una edat qualificada com gent gran, guardem en els nostres records fets i anècdotes cíviques viscudes, a part de les familiars. Com a curiositat, la meva dona i jo mantenim fresca la memoria de dues coincidències de fets històrics, en el transcurs de dos dels nostres viatges fora del país. En primer lloc, mencionem la nostre estada a Lisboa a l’inici d’abril de 1974, on ja es respiraven aires de llibertat, cosa que a l’Espanya franquista desconeixiem. Als pocs dies d’abandonar Portugal, la revolucio dels clavells i la cançó Grandola Vila Morena va canviar el país veí, amb gran alegria nostre ja retornats a Catalunya. Passats uns anys, a l’octubre de 1989 vàrem visitar Alemanya, encara dividida; per tant el pas d’un a l’altre sector, el vàrem fer amb tot el rigor fronterer habitual. Poques setmanes després, nosaltres retornats a Barcelona, el 9 de novembre es varen obrir oficialment els passos entre un i altre costat d’Alemanya, amb gran alegria ciutadana que nosaltres vàrem compartir des de casa. Bé, diuen que no hi ha dos sense tres. Segur que el nostre esperit demàcratic, amb poc o amb res va influir en les coincidències dels canvis a Lisboa i a Berlin, però per si de cas, ara hi posem totes les nostres pulsions psíquiques per ajudar que es faci, de veritat, una imprescindible gran regeneració democràtica de la política, aquesta vegada a casa nostra. Has d'identificar-te per escriure comentaris

Justicia redistributiva

Programes de justícia redistributiva Hem sentit dir moltes vegades que la crisi i les retallades varen venir degut a que estiravem mes el braç que la màniga, dit d’una altre manera, que vivíem alegrament per sobre de les nostres possibilitats. Com solució, durant quatre o cinc anys, s’ha aplicat una política d’austeritat que, mitjans les retallades, ha reduït considerablent la nostre societat del benestar.- Consequències: La pobresa a Catalunya, com a tot Espanya, ha augmentat de forma exponencial, ja la situen en un 30%.- La meva sorpresa ha saltat quan m’informen que, al mateix temps que s’aplicaven les polítiques d’austeritat, s’han afavorit a 465 000 milionaris a Espanya, 290 000 d’ells de Catalunya.- Fruit d’una llarga reflexió he arribat a una decissió , considerar seriosament passar els programes dels partits polítics per una mena de sedas ètic i que podria ser el que fou exposat ,no fa gaire, per Salvador Busquets, Director de Càrites. Conté tres eixos orientats a l’àmbit del desemvolupament social, als efectes de la pobresa i la construcció del bé comú. 1) Considerar els indicadors de desigualdat.- 2)Avaluar l’acció política sobre aquets indicadors.-3) Compromís redistributiu per tal d’aproparlos a la mitjana europea. En trobarem algún que s’hi comprometi ? Jaume Valles