Qui ha de tenir por

Qui ha de tenir por Soc un mes dels catalans que creiem que el creixement exponencial del independentisme, es deu fonamentalment a tres motius : primer, a la crisi bancaria que ha buidat les nostres butxaques, per omplir les d´una minoria ; segon l´espectacular eclosió de la corrupció politica; tercer, la independencia ofereix una possible Catalunya rica i plena, com varen prometre Macia i Companys. Doncs, que arrisquem els catalans amb la independencia ?, Pitjor no podem anar, cal provar-la,- Naturalment, els anteriors plantejament, mereixen una mes serisoa reflexio,- Pero la manca d´espai ens obliga a passar al moll de l´hos del problema: Espanya no afluixera aixi com aixi, per motius politics pero, principalment, per motius economics.- Significaria perdrer de cop un 20% del PIB, perdrer la zona de l´Estat mes dinamica, mes productiva i mes atractiva per el turisme, lo que deixaria Espanya com el tercer o quart pais de la UE, començant per la cua. Passo al resum d´aquestes notes.- Qui ha de tenir por d´una possible secessio de Catalunya ? Les consquencies greus serien per la resta de l´Estat, no per Catalunya. contra lo que pretenen fer-nos creurer els gurus de l´Estat.- Per acabar, si els governants actuals espanyols no saben trovar una solucio raonable per les peticions catalanes, prendran una gravísima responsabilitat davant la Unio Europea i davant del mon, demostraran una miopía de caball que la historia no els perdonarà.- Son ells, no nosaltres, els que haurien de tenir por. J.V.Muntadas

Auguris

Auguris de ruina, auguris d´esperança Amb pocs dies de diferencia, el govern holandes i el Papa Francesc, han expresat valoracions contraposades, tot hi lo que poguessim creurer, referides majoritariament a la mateixa materia, la pobresa.- Holanda, un dels paisos mes rics d´Europa ha vaticinat, basantse en la crisi economica, la propera ruina i desaparició de l´estat del benestar a la UE, especialment per lo que es referix a les persones grans i a les classes socials economicament desafavorides.- El Papa Francesc no te cap formula miraculosa per posar remei als desequilibris socials, cada vegada mes grans, pero aborda un tema central en el nostre mon, trobar un nou equilibri per l´edifici moral de l´Esglesia, que recobri la frescor de la paraula d´aquell galileu que va viurer a Israel fa dos mil anys : els pobres i la pau del mon.- Si, molts dels voluntaris, cristians o no, que treballem per ajudar a ajudar, també ens sentim ingenus com el Papa Francesc, ja que hi ha alguna part de la ciutadania que no acava d´entendre el nostre altruisme. Les paraules de Francesc i l´agraiment dels que ajudem, ens estimulen a proseguir i donar lo millor de nosaltres.- J.V.Muntadas

Estats Iberics

Confederació d'estats ibèrics Tornar Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter Imprimir Deixa el teu comentari 0 Comentaris El problema català, fruit de la històrica incompetència dels governs espanyols i la persistència soberanista dels catalans, ja fa córrer “rius de tinta” a nivell mundial. Dues encertades frases em semblen molt adequades per definir la deriva del “problema català”. La de Robert D.Kaplan, “una Catalunya independent sols té sentit si ho fa amb harmonia amb Espanya”, i la d'Iñaki Anasagasti “Espanya sense Catalunya ja no seria Espanya, seria una altre cosa”. Als problemes que duren tres segles, li calen sol·lucions agosarades: En l´horitzó de cinc anys, Catalunya podria ser independent, amb importants problemes i tensions amb els espanyols. Però tot podria canviar si en aquest període, s´acordés un valent canvi polític territorial ventatjòs per totes les parts. Aquest possible escenari no es nou: històricament Canovas, Prim, Cambó i algunes personalitats actuals, hi han vist possibilitats. Aquet macro-acord, abarcaria tot el territori de la Península Ibèrica en la forma d´un ESTAT IBÈRIC CONFEDERAT, compost per quatre nacions Espanya, Portugal, Catalunya i Euzkadi. A ningú se li escapa que Catalunya i Barcelona serien la porta natural d´aquest Estat a Europa, amb tot el que això pressuposa. Estudiosos economistes i politòlegs de la Unió Europea haurien de començar a analitzar una proposta similar, ja que revitalitzaria la depauperada frontera Sud de la Comunitat Europea. Si més no, Anatole France ja deia que la utopia és el principi de tot progrés per un futur millor.

L´endemà de la Via Catalana

L´endemà de la Via Catalana ________________________________________ 0 Comentaris Primer. Cal felicitar al poble de Catalunya, els organitzadors i els milers de voluntaris, per la seva mostra de civisme i el seu comportament durant la celebració de la Via Catalana. Segon. Ara caldrà veure i esperar el resultat polític de l´endemà, la gestió que se'n derivi en els procediments de les administracions catalanes i espanyoles. Tercer i últim. L´Estat espanyol, de cap manera pot defugir els valors expressats per la Via Catalana. Han de pactar una fórmula amb el nostre Govern, per tal de que el poble català pugui practicar l´autodeterminació. Els catalans volem exercir el nostre dret democràtic de poder decidir. ________________________________________

Noticia, tv o llegida

La noticia, televisada o llegida ? Noam Chomsky, filòsof i lingüista, ha estudiat i analitzat les estratègies que, alguns “mass media”, utilitzen per presentar les notícies de manera a afavorir determinats interessos.- Sobre tot en televisió, de les deu estratègies que Chomsky distingeix en els seus escrits constato, com opinio personal, que en tots els nostres telediaris institucionals, els guionistes utilitzen la gradualitat, l’aspecte emocional, l’ordre d’aparició i el victimisme quan convé, cuidadosament dosificats en cada notícia.- Per aquest motiu, quan sorgeixen fets importants, intento veure dos telediaris al matí i dos a la nit, però, molt important,de procedencia de distintes administracions, els diferents matisos i mitges deformacions de cada notícia, són molt rellevants.- Compte doncs, en televisió, amb idealitzar massa la dita de que “una imatge val més que mil paraules”.- El que subscriu, més aviat tendeix a continuar valorant molt la lectura de periòdics, en paper o digital, mitjàns on es manté la llibertat d’escollir temps i contingut, figurant en primera línia l’interés de l’atenció independent de cada lector, retornant-lo al valor del mitjans de la notícia escrita, (degudament acompanyada de les respectives fotografies), lo que els augura una llarga continuïtat, en la seva mala salut de ferro

El rei despullat

El rei despullat' 28/08/13 02:00 - JAUME VALLÉS MUNTADAS L'eclosió pública de l'escandalosa corrupció en els governs em recorda el conte de Hans Cristian Andersen El rei despullat, ja que de sobte als ciutadans ens han fet adonar que el vestit retòric de molts polítics (“langue de bois”, que diuen els francesos) amagava una realitat indignant. Alhora, els noticiaris vénen farcits d'accidents acumulats aquesta primera quinzena d'agost; en el trànsit i en el lleure, s'han produït més baixes que en tot l'any, i no poden ser només atribuïbles al període de vacances. Desconec si antropòlegs o sociòlegs han fet una anàlisi d'aquestes coincidències; personalment, sospito que molts dels casos poden ser el resultat d'excés de testosterona de la ciutadania, mal humor causat per la suma de la crisi i el descobriment tan explícit de la corrupció política. Doctors té l'església per confirmar aquesta hipòtesi, entenc que és difícil que la mala jeia pugui fer abaixar la guàrdia durant la conducció, en els esports o en el lleure. El cert és que la societat està demanant amb urgència que els nostres pares de la pàtria, entre tots, es fabriquin un vestit que ens ajudi a nosaltres a fer teràpia col·lectiva. Sant Adrià de Besòs Darrera actualització ( Dimecres, 28 d'agost del 2013 02:00 ) Publicat a

Jordi Pujol i Catalunya-Espanya

Tancar la finestra Opinió « Enrere [D] Enviar un comentari Jordi Pujol i Catalunya- Espanya 22/08/13 02:00 - JAUME VALLÉS MUNTADAS “Catalunya pot dir que ha actuat en el marc espanyol amb lleialtat, amb convicció i sovint amb eficàcia”, paraules del president Pujol que sintetitzen el contingut d'un article publicat el 16-08-13. Té tota la raó, puc testimoniar-ho personalment, entre altres accions, com a participant en el Cataluña hoy, exposició institucional de la Generalitat que va recórrer Espanya durant el canvi de segle. L'article de Jordi Pujol podria ser signat per la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya, exceptuant l'afirmació que “se han roto todos los puentes”, difícilment assumible per determinades generacions sorgides de la immigració dels anys 60-80, tot i que ells són conscients de com de malament ens tracten els polítics i els mitjans d'informació de les seves terres d'origen. Un altre aspecte que completaria l'escrit del president seria considerar la possibilitat d'un canvi de govern a l'Estat en un futur pròxim, on el resultat podria facilitar l'obertura de vies més civilitzades entre Catalunya i Espanya, com el de la celebració legal de la consulta sobiranista. Molt sovint hem trobat a faltar el seu mestratge en l'etern debat Catalunya-Espanya, preguntant-nos si la seva intervenció directa hauria trobat una sortida al nostre actual problema amb l'Estat. El relat del president Pujol aborda els problemes principals del país, especialment la línia vermella traspassada a l'ensenyament del català. El seu últim paràgraf diu: “Així les coses, té tota lògica i tot sentit que hi hagi hagut un gran increment del sentiment independentista”, que sols es pot valorar amb una consulta a la ciutadania, afegeixo. Sant Adrià de