SEnyora Llanos de Luna

La tesis de la senyora Llanos de Luna La senyora Llanos de Luna ha alavat el rol de les classes altes, amb gran poder adquisitiu, com dinamitzadores de l´economia en totes les seves activitats.- Es molt probable que tingui rao en alguna mesura que jo no se valorar, pero que sería molt mes practic que aquelles classes reduissin les de forma rellevant les seves despeses “suntuaries” i les dediquessin sistematicament a paliar la pobresa galopant de gran part de la ciutadania. Pot ser també que la senyora Llanos de Luna hagi pensat que, les classes desfavorides, ja trobaran el seu premi a les beneventurances dels cristians, quan es diu “beneventurats els que pateixen fam i sed de justicia ja que ells seran sadollats”, pero mes aviat crec que la ciutadania reaccionarà amb allo de Tirso de Molina “pero cuan largo me lo fiais”.- La senyora Llanos de Luna ens deu un curset rapit d´economia social per finalizar la seva tesis doctoral. J.V.Munatadas

Urgencia del Pacte

Urgencia d´un pacte d´Estat No descobreixo la Mediterrania al afirmar que la crisi ha provocat gran desconfiança de la ciutadania vers la politica i els politics, lo que no está lluny de poderse produir circunstancies properes a una tragedia nacional a Catalunya i a Espanya.- Si arriba a tocar fons, pot provocar algun esclat social que no sigui ni amistos ni pacific.- La majoria absoluta del Partit Popular fa difícil una sortida a la italiana.- Sols un atac de realisme dels conservadors espanyols, proposant un govern unitari, aplanaria el cami per introduir solucions creibles per la ciutadania, un pacte de minims comuns denominadors.- Frenar retallades, lluita contra l´atur i reorganització de la eficiencia de les administracions, acordat entre conservadors, socialistes i nacionalistes catalans i vascos ,sería un bon començament.- Proseguir amb la politica de “veureles venir” del senyor Rajoy, ens porta al desastre.- J.V.Muntadas

Pis, democracia, justicia social

País, democràcia i justícia social 0 Comentaris El recent homenatge a Carrasco i Formiguera m´ha traslladat a una època de la que ja quedem pocs testimonis: La Catalunya del “tardofranquisme”, anys 60-70 del segle passat, on el que subscriu acudia regularment a un dels pocs espais de llibertats tolerats, els Amics de les Nacions Unides, on Antón Cañellas era president. Poc després, de la mà del patrici Miquel Coll i Alentorn, vaig conèixer la història del patriota màrtir Manuel Carrasco i Formiguera.Vaig saber de les seves tres consignes: “país, democràcia i justícia social”. Des de llavors han estat els meus lemes cívics, he cregut que un sense l´altre, crearien un país desequilibrat, amb un futur més que incert. Als joves catalanistes d´avui, que són l´esperança del demà, els voldria transmetre el missatge d´en Carrasco amb la meva veu de vell nacionalista: “país, democràcia i justícia social”, tres conceptes que han d´anar junts, al mateix temps i amb el mateix nivell conceptual. No fer-ho ens conduiria al desastre.

La tormenta perfecta ?

Europa, la tormenta perfecta ? George Soros, activista politico entusiasta de la funció de la Unió Europea com a instrument de pau, es lamenta de que avui la pobresa severa atenalla els paisos del sud-est del continent.- No li falten motius, sols a l´Estat espanyol en un any, quasi quaranta mil families s´han quedat sense habitatge per falta de recursos. Families desesperades, amb els seus drames individuals i un gran resentiment contra les institucions. La historia ens diu que, al final de la Segona Guerra Mundial, les axorbitants indemnitzacions imposades per el Tractat de Versalles, varen empobrir Alemania, crean les condicions necessaries per el populisme, del qual va sorgir Adolf Hitler i les seves consequencies.- Si analitzem l´Europa d´avui, les circunstancies no estan massa allunyades a les del anys trenta del segle passat, pero amb situació geografica inversa. Les retallades imposades per els estats del centre i Nord d´Europa, destrocen les classes mitjanes dels paisos compresos entre Grecia i Portugal, crean un caldo de cultiu idoni per les doctrines populistes.- Greu amenaça de “tormenta perfecta”, que hauria de posar en guardia als estrategues de la Unio Europea i de les Nacions Unides, si es que existeixen.

Europa, la tormenta perfecta ?

Esta en joc el pais

Està en joc el pais Valorant els cent primers dies del seu govern, el president Mas va pronunciar paraules i expresions que ,el que subscriu vell gat retirat de la politica activa, mai havia sentit.- Realista el pronunciament del President: “finances publiques catalanes en emergencia, autogovern en estat de supervivencia, actualment està en joc no sols el govern, ho està Catalunya” No li varen caurer els anells per demanar ajuda als demes partits catalanistes de l´arc parlamentari, gest que la ciutadania sabra valorar adequadament- El pais som tots, especialment els milers de familias empobrides per la crisi, que no poden entendrer de tacticismes politics que prolonguin la seva situació.- No entenen que no es pugui fer una defensa unitaria dels interessos generals del pais, a partir dels seus minims denominadors comuns. Emergencia, supervivencia, no se quins adjectius caldràn pronunciar mes per tal de que, d´una vegada, es creguin tots que lo que realment està en joc es el pais. J.V.Muntadas