Whe, the people. Així comença Barak Hussein Obama el seu recent discurs d´investidura. He continuat i he sentit una sana enveja perque parla de “la protecció dels dèbils i de la classe mitja, ja que un país ha de protegir als vulnerables”, insistint diverses vegades en que la fortaleça del país es basa en la clase mitja, aquesta que a casa nostra amenaça en desparèixer, i amb élla, (afegeixo jo), els principis de la democràcia social.- Fa 75 anys, Amèrica va salvar Europa del nazisme.- Si la política d´Obama s´arriba a consolidar, la seva influència política, econòmica i comercial sobre la Unió Europea, podria ser que, en ple segle XXI, torni a salvar els mobles democràtics de la vella Europa. Personalment no em costa gens afegir que és el que volem, nosaltres el poble, “whe, the people”. Jaume V.M.

Voluntaris

Els voluntaris Formo part dels 3.500 voluntaris d´una entitat cristiana que, com tantes altres associacions sense anim de lucre, es part de la resposta de la ciutadania a la llunyania de les institucions oficials.- Cal afegir que , per tal d´arribar a la maxima efectivitat a la recerca de la cohesió social entre els mes desfavorits de la societat, els voluntaris som també complement necessari a la tasca dels professionals socials. Seria raonable i beneficios per el pais que, el conjunt de la societat civil , reconegues el servei que fa el voluntariat de les mes de set mil entitats socials que configuren el Tercer Sector català, com exempleritat i com transparencia de gestió.- Penso que ningu espera agraiments, pero si el compromis de la presencia de la xarxa de voluntaris, com a element important, en la configuració de la necesaria regeneració democratica del futur sociopolitic de Catalunya

Consulta i cohesio social

Consulta i cohesio social Veterà activista de la Declaracio Universal dels Drets Humans, i per tant de l´autodeterminació, em permeto la llicencia d´una reflexió sobre la forma i el fons del proces soberanista català, un referéndum de procediments similars a unes eleccions normals. Una fonammental diferencia es situa en els objectius a decidir, on en les altres conteses electorals, principalment pesa l´aspecte aconomico-social, aquí hi entraran també els sentiments, les emocions i les motivacions afectives , desconfiança, gelosia, angoixa, enveja…..que hauran de ser contrarrestades amb consens, afecte, esperanza, concordia i convivencia.- S´equivoquen els que pensen que solament exibint dades, parcentatges i xifres macroeconomiques favorables, ja serà suficient ; es tractarà de fer-ho mantenint una consigna, la de no demonitzar al contrari, abordant els debats amb respecte, mantenint les polemiques amb serenitat.- Guanyi l´opció que guanyi, una trencadissa de la cohesió social, una fractura de la convivencia ciudadana, dividida entre bons i dolents, ens deixaria una Catalunya molt allunyada de la Declaracio Universal dels Drets Humans, situació que ni unionistes ni independentistes poden desitjar.

Catalanitzar Espanya?

---

     0 Comentaris

Elconegut economista Niño-Becerra vaticina que les úniques zones espanyoles amb possibilitat de competir i ressistir la crisi amb èxit són Catalunya, Euskadi i algunes de València i Galícia. Pensa que, més aviat que tard, Europa advertirà a Espanya què, per normalizar social i econòmicament el país. ha de prioritzar i facilitar els projectes proposats per aquets territoris.

L'agosarada teoria del conegut economista em porta un article d´un altre famós, aquet periodista, publicat a l´ABC de fa trenta anys, titolat “Catalanizar Espanya” on es llegia: “Alguien dijo que para que España entrara en la modernidad, había que llenarla de suizos y de ingleses, y eso teniendo al lado a los catalanes, ya que hay que reconocer que Catalunya viene adelantándose a España durante los últimos años, el error ha sido no haberla escuchado, no reconocer que era una avanzadilla de Europa. Necesitamos no sólo su industria, su arte,su organización, su modernidad, su espiritu, su ejemplo y sus lideres, su “seny””.

El llarg article de José Mª Carrascal,tot éll en línia amb l´extracte anterior, encaixaria amb el “puzzle” que planteja Niño-Becerra. Entre els dos, s´articula una singular perspectiva que soberanistes i unionistes haurien de tenir en compte, en l´obligat diàleg d´alt nivell que, raonablement, ara s´entaularà.

Politics i ciutadania

Opino que el creixement de la participació del 25N, s´explica degut a que, els votants catalans, entenien que es podien expresar sobre dos aspectes importants de la seva vida: qüestió social i soberania. Popper explica que les societats obertes, com la nostre democràcia, necessiten protegir-se constantment a base de mantenir l´interès de la societat peel seu funcionament.

En dies previs a la jornada electoral, he mantingut i escoltat moltes converses. Sense cap intenció de que siguin exhaustives, en trec quatre conclusions. Primer, la ciutadania catalana és profondament demócrata. Segon: pensen que, durant els quatre anys de legislatura, tots els canvis de criteri sobre el programa del guanyador, s´haurien de consultar via referéndum. Tercer: voldrien establir un salari màxim del representant polític electes, mai superior al d´un Jutge o un Rector d´Universitat. Quart: que existís un ràpid funcionament de la Justícia, especialment en els casos de corrupció a les Institucions.

Alguns d´aquets punts es probable que es considerin politicament incorrectes, especialment per part els politolegs de les partitocracies.- Pero que pensin amb el principi de Lampeduse, abordat en positiu: si volem la continuitat de la democracia, hem de canviar i perfeccionar les seves formes, per tal de que continui sent l´expresió lliure de la veu del poble.

CIU i ERC

Els mitjans ja han començat a assenyalar els detalls dels acords d'entesa entre les dues forces principals del Parlament de Catalunya. Res a dir respecte a temes que pretenen preparar Catalunya per anar adquirint estructures de gestió d'estat. Sí que m'ha sorprès que ha hagut de ser Unió Democràtica qui hagi demanat la inclusió de la política de “lluita contra la pobresa i l'exclusió social” entre aquests acords.

La democratacristiana UDC és mes avançada socialment que la polièdrica socialdemòcrata i lliberal CDC? Tinc molts amics convergents, la majoria de tendències indubtablement progressistes. Com a vell activista em permeto demanar-los que l'arbre del sobiranisme no ens amagui el bosc de la pobresa rampant de la nostre societat.

Fer Catalunya també vol dir que hem de mantenir un nivell mínim de cohesió social, que ara estem perdent. Compte, doncs, que el llegir no ens faci perdre l'escriure.

Sant Adrià del Besós (Barcelonès)

Darrera actualització ( D

"Sandy" català

Davant dels desastres causats per l´huracà “Sandy”, Obama ha fet una crida als ciutadans dels Estat Units: “Per afrontar la desgràcia de tantes persones, no hi ha demòcrates o republicans, tots som americans”.

Sana enveja la meva, que desitjaria que els partits polítics del pais es decidissin per un pronunciament com el d´Obama, però aplicat a l´extrema pobresa de milers de ciutadans catalans, el nostre “Sandy” de cada dia.