domingo, 30 de diciembre de 2012

Politics i ciutadania


Opino que el creixement de la participació del 25N, s´explica degut a que, els votants catalans, entenien que es podien expresar sobre dos aspectes importants de la seva vida: qüestió social i soberania. Popper explica que les societats obertes, com la nostre democràcia, necessiten protegir-se constantment a base de mantenir l´interès de la societat peel seu funcionament.
En dies previs a la jornada electoral, he mantingut i escoltat moltes converses. Sense cap intenció de que siguin exhaustives, en trec quatre conclusions. Primer, la ciutadania catalana és profondament demócrata. Segon: pensen que, durant els quatre anys de legislatura, tots els canvis de criteri sobre el programa del guanyador, s´haurien de consultar via referéndum. Tercer: voldrien establir un salari màxim del representant polític electes, mai superior al d´un Jutge o un Rector d´Universitat. Quart: que existís un ràpid funcionament de la Justícia, especialment en els casos de corrupció a les Institucions.
Alguns d´aquets punts es probable que es considerin politicament incorrectes, especialment per part els politolegs de les partitocracies.- Pero que pensin amb el principi de Lampeduse, abordat en positiu: si volem la continuitat de la democracia, hem de canviar i perfeccionar les seves formes, per tal de que continui sent l´expresió lliure de la veu del poble.

CIU i ERC


Els mitjans ja han començat a assenyalar els detalls dels acords d'entesa entre les dues forces principals del Parlament de Catalunya. Res a dir respecte a temes que pretenen preparar Catalunya per anar adquirint estructures de gestió d'estat. Sí que m'ha sorprès que ha hagut de ser Unió Democràtica qui hagi demanat la inclusió de la política de “lluita contra la pobresa i l'exclusió social” entre aquests acords.
La democratacristiana UDC és mes avançada socialment que la polièdrica socialdemòcrata i lliberal CDC? Tinc molts amics convergents, la majoria de tendències indubtablement progressistes. Com a vell activista em permeto demanar-los que l'arbre del sobiranisme no ens amagui el bosc de la pobresa rampant de la nostre societat.
Fer Catalunya també vol dir que hem de mantenir un nivell mínim de cohesió social, que ara estem perdent. Compte, doncs, que el llegir no ens faci perdre l'escriure.
Sant Adrià del Besós (Barcelonès)
Darrera actualització ( D

viernes, 9 de noviembre de 2012

"Sandy" català


Davant dels desastres causats per l´huracà “Sandy”, Obama ha fet una crida als ciutadans dels Estat Units: “Per afrontar la desgràcia de tantes persones, no hi ha demòcrates o republicans, tots som americans”.
Sana enveja la meva, que desitjaria que els partits polítics del pais es decidissin per un pronunciament com el d´Obama, però aplicat a l´extrema pobresa de milers de ciutadans catalans, el nostre “Sandy” de cada dia.

miércoles, 24 de octubre de 2012


Politicament incorrecte ?
En epoca d´eleccions, els observadors interessats  apartats de la politica activa, hem de callar, m´aconsella un bon amic- Perô passa que, personalment, hem costa entendre el perquè de la falta d´un minim de consens polític, quan les consequencies de la situació actual duraràn molt temps.

Trobo a faltar unes línies vermelles que marquessin els factors socials a preservar, un projecte de comuns denominadors què, a mes de defensar la qüestiò nacional, amparés la cohesió social amb un minim aceptable de supervivència per les classes mes desfavorides, incloent durant els periodes electorals i del futur referendum.-

Tots els que estimem el país i ens sentim catalanistes , soberanistes , federalistes o independentistes, hauriem de ser capaços de buscar i trobar aquets punts comuns, basats principalment en preservar un benestar de supervivència, de protecció social, als milers de catalans que, avui i ara,  viuent precariament, tal com ens han expresat sense embuts, tant la Taula del Tercer Sector, com la Creu Roja com Caritas. Espero que la meva proposta no sigui una suggerencia politicament incorrecte.
Jaume V.M.

domingo, 14 de octubre de 2012

Contradiccions espanyoles


Contradiccions espanyoles
Fora de la política activa, però espectador interessat, segueixo atentament l’allau de opinions i pronunciaments institucionals que han ocupat els mitjans des de l’11 S.- Posicions expressades  mesurades per part del Govern Català, tardanes i contradictòries des de Madrid
“Espanya no te sentit sense Catalunya” per part del Ministre de Justícia senyor Alberto Ruiz Gallardón.-  “El castellà no perilla a Catalunya” del senyor Garcia de la Concha, Director de Institut Cervantes.-  “El meu objectiu es espanyolitzar als nens catalans” del senyor José Ignacio Wert, Ministro de Educación Cultura i Deporte.
Cal afegir que, no fa masses anys, l’insigne periodista jubilat José Mª Carrascal, escrivia un article que titulava “Catalanizar España”, on deia“ España no tiene que buscar fuera virtudes cívicas modernas: las tiene dentro de ella en Catalunya, su mezla de tradición y modernidad que hace a los paises estables i dinámicos.- De Catalunya necesitamos no sólo su industria, su arte , su organización y su modernidad, sino también su espíritu, su ejemplo, sus líderes i su “seny”.-
Lamentablement, sigui per estratègia o per impotència, no hi ha avui un posicionament clar per part del govern central.- De nou em formulo una pregunta, la  mare de totes les incògnites de les relacions Catalunya-Espanya : és solament la crisi la causa d’ aquest  greu distanciament, o be és la ciutadania catalana que avui es conscient del desequilibri fiscal amb Espanya, que afecta el seu benestar ?
J.V.Muntadas



miércoles, 3 de octubre de 2012

Opinió El Centre Unesco de Catalunya 04/10/12 02:00 - JAUME VALLÉS / SANT ADRIÀ DE BESÒS (BARCELONÈS) Notícies de ... Sant Adrià de Besòs Alguna cosa ens falta a Catalunya si, per raons econòmiques, deixem que desaparegui el Centre Unesco de Catalunya. Durant prop de trenta anys Unescocat ha estat el nostre principal referent internacional sobre l'educació, el diàleg per la pau i la interreligiositat, els drets humans i la diversitat lingüística, a la seu de la Unesco a París. En moments d'exaltació sobirana de Catalunya, el fet trasbalsa el món intercultural català. Ens queda l'esperança que la FCACU, la xarxa civil que treballa pels mateixos valors, podrà mantenir viva la flama de la Unesco al nostre país. Darrera actualització ( Dijous, 4 d'octubre del 2012 02:00 ) Publicat a El Punt Avui. Edició Nacional 04-10-2012 Pàgina 24

Centre UNESCO de Catalunya