Ineludible pacte

INELUDIBLE PACTE L’actual camí de la internacionalització del conflicte Catalunya-Espanya no és més que un episodi a sumar al desencontre dels dos governs. Cal dir què, fins ara, el nivell de les valoracions i les crítiques mútues, es mantenen en termes minimament civilitzades. Sigui quin sigui el resultat final del procés, consulta o eleccions plebiscitàries, els dos governs han de ser conscients de què, en cap cas, han de sobrepassar el llenguatge institucional, ja que, tard o d'hora, arribarà el moment de dialogar directament.- La èpica dels anys trenta està afortunadament sobrepasada per la nostre pertenença a Europa. A l´estat propi o a la confederació, s´hi arribarà per la via d’un insoslayable i ineludible pacte Catalunya-Espanya.

Falta de pactes i compromisos

Necessita pactes i compromisos 25/12/13 02:00 - JAUME VALLÈS Facebook Twitter Google + LinkedIn Notícies de ... Sant Adrià de Besòs Contràriament a la pràctica de la política tradicional –desqualificar l'adversari abans o al mateix temps d'exposar les idees pròpies–, actualment la ciutadania aprecia molt més el consens i l'acord entre partits, especialment per abordar grans temes de país. Així s'han expressat els Amics del País, per boca de Miquel Roca: “Gestió dels interessos col·lectius i com a capacitat de buscar pactes i compromisos que, sense política, no s' aconseguiran.” Puc assegurar que, amb altres paraules, les classes populars s'expressen de manera semblant a la feina, als bars, a les perruqueries i als casals d'avis. Però aquesta demanda de consens sembla que no arriba als cenacles dels nostres polítics, tossuts en la pràctica de les velles fórmules de debats retòrics. Com a resultat, els sondejos vaticinen l'aparició de nous grups que parlen de resoldre les necessitats de la gent mitjançant amplis consensos i diàleg, en què incideix l'autoritzada veu dels Amics del País com un toc d'atenció, que seria un greu error dels polítics no escoltar. Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) Darrera actualització ( Dimecres, 25 de desembre del 2013 02:00 )

Estat de beneficiencia

Estat de beneficencia ? “Viviem per sobre de les nostres possibilitats”, frase repetida com un mantra en tertúlies d’amics i reunions familiars, inclus en conferencies on aixi es justificaven les consequéncies de la crisi, atur, retallades, pobresa, etc etc. Avui, sis anys inmersos en greus problemes economics , les classes populars receptores d´aquestes conseqüencies, ja comencen a preguntar-se quina culpa tenen ells de la bombolla inmobiliària basada en la orgia de crèdits europeus, en el canvi de model econòmic o en la “refundació del capitalisme” preconitzat per Sarkozy.- Resultat: aumenten encara més els nivells de desconfiança en els seus gestors polítics, reflexats en el canvis de tendència del vot en les diverses enquestes.- Els economistes difícilment poden preveure la deriva actual de la pobresa galopant. Sortosament, centenars de milers de voluntaris ajudant a Càritas, al gran Recapte del Banc d’Aliments, a la Marató de TV•3, a la Creu Roja, als Menjadors Socials i a les ONGS del Tercer Sector, totes aquestes organitzacions, fan mes soportables les actuals greus situacions socials, on el país va cami de canviar l´Estat del Benestar per un predemocràtic “estat de beneficencia.”- Jaume V.M.

Integracio immigrants

Lunes, 2 de diciembre del 2013 J.V.Muntadas (Sant Adrià del Besòs) Según el informe de la Generalitat sobre la integración de las personas inmigradas de Catalunya la televisión y la radio que ven y escuchan los recién llegados son mayoritariamente las de sus países de origen. Es positivo que no pierdan sus raíces culturales, pero merman el conocimiento social y civil de su nuevo país. En nuestra actividad de alfabetización de inmigrantes en entidad benéfica, lo constatamos el equipo de monitores. En nuestras sesiones, para alumnos adultos hemos optado por priorizar las prácticas de conversación en catalán y castellano, dejando en segundo término la alfabetización propiamente dicha. Meses atrás, en tiempos de bonanza, organizábamos salidas pedagógicas, tanto a nivel local como nacional. Debe ser difícil de calcular qué parte de los 1,3 millones de extranjeros que viven en Catalunya forman el contingente de personas casi aisladas de la sociedad civil catalana, pero de nuestra experiencia se podría desprender que precisan de alguna estrategia de inmersión convivencial y cívica como camino importante de su integración.

El retorn de Victor Hugo

El retorn de Victor Hugo De ben jovenet, va caure a les meves mans “Els miserables”, de Victor Hugo, lectura que compartia d´amagat dels pares, amb els estudis que em pertocaven.- Els personatges de la novela, i l´escenari històric de pobresa on es movien, se’m varen quedar gravats de tal forma, que encara recordo a Jean Valgean, Javert i els Thenardier.- Passat els anys, una vegada jubilat, ajudo com voluntari a una entitat benèfica, on assistim a persones necesitades cada vegada més nombroses, majoritariament immigrants però també persones autòctones afectades per la terrible crisi.- A les classes d’alfabetització, els ensenyem les llengües del país i intentem entaular converses sobre la terra on han vingut a viure, però inevitablement, també dels seus problemes.- Expliquen que, quan han perdut la feina i no poden fer front als pagaments, lo primer és que els hi tallin la llum, l´aigua se’ls manté fins el final. Per aquestes famílies, el dia es passa buscant feina, recaptant ajuts alimentaris de l’assistència social, i retornar a la llar, a vegades a les fosques . Els queda l´esperança de que un dia o altre, la situació millorarà., però mentres, els seu escenari no esta massa lluny del que es descriu a “Els miserables”. Es com el retorn de Victor Hugo J.V.Muntadas Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs

Mediacio necessaria Catalunya-Espanya

La mediació entre Catalunya-Espanya A la meva personal opinió, crec que, fins avui, han faltat mediadors adequats en l’actual enfrontament entre els governs catalá i espanyol.- Al culminar una probable i propera final d’etapa del conflicte, faltaran intermediaris per resituar les parts en la perspectiva de passar dels retrets a plantejaments realistes, basats sempre en comuns minims denominadors dels dos costats, un full de ruta consensuat mitjans un acord de formes. Per acordar si es fa o no la consulta o de com fer-la, en tots els casos s´haura de prendrer decisions acordades, fites humanes sempre possibles entre persones civilitzades.- Es en aquest punt on han d’entrar el o els mediadors de confiança de les dues parts, sense els quals les dificultats per arribar a un consens d´actuacions practiques, es ferien quasi insalvables.- Senyors politics, acordin quants, i quins, pero s’atansa el moment en que hauran de deixar treballar als mediadors.- J. Vallés M.- Jaume Vallés Muntadas Sant Adrià de Besòs DNI 37811209 Z Agda. Catalunya 42 08930

Lampedusa

• Periodico 10-10-13 • • Dijous, 10 d'octubre del 2013 J.V. Muntadas (Sant Adrià del Besòs) A la majoria dels que habitem al primer món ens resulta difícil posar-nos en la pell dels milions d'éssers humans dels països subdesenvolupats que intenten arribar a aquest costat a la recerca de les restes del que va quedant del nostre benestar. La tragèdia de Lampedusa ha portat el drama a les nostres pantalles, ferint la nostra sensibilitat, però a tot el món hi ha moltes lampeduses. El freqüent intent de saltar la tanca de Melilla i l'arribada de barques inflables en què els immigrants intenten passar del Marroc a Andalusia, és l'exemple més pròxim. Més lluny queda Amèrica del Nord, on el Río Bravo i el Colorado, frontera entre EUA i Mèxic, són escenaris de passos il•legals, amb una mitjana de 300 morts a l'any. Catalunya, terra de frontera, s'ha format a base d'onades d'immigrants arribats durant segles, fet que probablement ha afavorit un sentiment de solidaritat davant aquests rebrots de moviments humans, amb el resultat de la creació d'entitats i fundacions relacionades amb la immigració. Tots som conscients que aquests moviments humans són una gota d'aigua en el mar, però també compleixen una funció molt important, la d'amplificar i denunciar la injustícia de la tragèdia que signifiquen les esgarrifoses diferències entre una petita part del planeta acomodada davant una majoria que senzillament sobreviu. Crec que si els organismes internacionals no reaccionen, les lampeduses augmentaran ràpidament en aquest món.