Empatia politica

Empatia és la facultat de saber comprendre els sentiments de l’altre i posar-se en el seu lloc. Quanta falta ens fa l’empatia entre els nostres polítics, particularment entre els nous parlamentaris, els pares de la patria!! Quantes dificultats s’aplanarien si sapiguessin, o volguessin entendre, les bases de l’argumentari de l’antagonista en les seves polémiques. Si, empatia a més de “finezza”, per tal de cuidar les formes en que s’expressen les diferents tendències. La societat demana més entesa pel pacte catalanista. Per fer-ho possible començar per presentar bases d’entesa fàcils. Primer: reconèixer Catalunya com a nació. Segon, prioritzar la tasca per les condicions estrictes de benestar social, tal com s’enten a Europa. A partir d’aquí, elaboració d’un nou Estatut incloent el “tempo” per un referèndum legal, tipus Escócia i Québec. Opino que no sería difícil una entesa catalanista més majoritaria, ampliada sobre l'actual, entre els altres grups principals sortits del 27S, proposta que penso no podria refusar el govern sortit de les properes eleccions espanyoles. Però per això faria falta el que s’anomena “finezza empàtica”, tot el contrari de pronunciaments partidistes, alguns de personals, que ara s’exposen. Que no ho dubtin els nostres polítics, el que espera la ciutadania és una, encara més, amplia entesa catalanista.

Mirant Europa

Mirant a Europa Des de gener del 1986, quan l´Estat Espanyol va entrar a la CEE, ( la Unió Europea d´avui), molts mils de millons d´euros s´han abocat a les nostres infraestructuras i a les nostres xarxes socials provenents dels fons de cohesió de Bruxel•les. Però tant més important que les ajudes materials, cal remarcar la condició “sine qua non” de què aquestes ajudes s´aplicaven a un democratic Estat de Dret.-“ Afortunadament ,continuem funcionant com un Estat democratic de Dret, i gaudint de les condicions de membre de la Unio Europea, amb les seves aventatges i els seus inconvenients, pero amb la introducció d’un conflicte territorial, el que ve enfrontant els governs catalans amb el de l’Estat, iniciat per diferencies economiques, afegides ara a les sempre subjacents questions nacionalistes de Catalunya.- Durant aquets ultims anys, la tendencia a l’independentisme català ha pres una gran magnitut social, degut principalment a errors en les respostes del Govern Central a les ben organitzades aspiracions dels catalanistes. Resultat : una situación d’impas politic sense posicions de ponts dialogants, ni poltics ni mediatics, un estat empatat amb si mateix. Gran part de la ciutadania veu amb preocupació aquesta paralisi política, ja comença a pensar que s’allarga excesivament…i gira els seus ulls a la Unio Europea, situant-la com a possible mediadora entre les parts, avui embarrancades, on la mediacio europea podría ser l’inici de la pau civil, com cami de solucions, entre Espanya i Catalunya.- J.V.Muntadas