E$ssencia dels catalans

Durant dècades, Jordi Pujol , entre altres coses, ha tingut l’habilitat de posar en valor el treball, l’esforç la formalitat i la ètica que caracteritza als catalans, aquets ciutadans de trets marcats principalment per les petjades humanes deixades durant milers d’anys, per el pas de pobles i exercits, entre Àfrica i Europa .- L’expresident ha explicat públicament que, personalment, no ha estat fidel a les virtuts que ell ens demanava a la resta de ciutadans.- Però, compte, no ha volgut, no ha pogut, negar el fet inqüestionable que els atributs positius dels catalans existeixen, son reals, formen part la seva manera de conviure com a sers humans.- L’antropòleg Claude Levi-Strauss ha escrit: “rien n’est joue, nous pouvons tout reprendre”, vindran altres líders, altres personalitats i la pròpia ciutadania que reprendrà la positiva psicosis col•lectiva dels catalans, vells i nous, per fer un país per viure en democràcia i justícia social.- Per tornar a Levi-Straus “el que ha estat fet, pot esser refet” J.V. Muntadas

El cristianisme a Xina

El cristianisme a Xina Significatives a Seul, les paraules de conciliacio del Papa Francesc ,en la seva visita a Corea, dirigides a tots els ciutadans d’Asia.-Com experiència personal, vaig conèixer el cristianisme asiatic a traves de la República Popular Xina, en el transcurs d’una llarga estada per raons laborals, fa quasi vint anys.. Com a creient, vaig assistir en diverses ocasions a oficis a la ciutat de Tianjin, no lluny de Beijing, on em va admirar la devoció dels fidels en les cerimònies.- Mes tard, vaig tenir ocasio de visitar esglésies de Harbin a Heilongjiang (antiga Manchuria) de creença ortodoxa, herència del temps en que era domini rus. En els dos casos, les esglésies eren edificis monumentals, que no haguessin desentonat en qualsevol ciutat europea. Finalment, en cap moment em vaig sentir vigilat, com tampoc vaig rebre impressió de coacció sobre els fidels, extrem conegut conversant, en llengua francesa, amb sacerdots de les parròquies.- J.V.Muntadas

Estat Iberic

Confederacio d’Estats iberics. Tot i lo que digui la “brunete mediàtica” , el cert es que la societat catalana voldria expresarse en una consulta soberanista.- Em permeto expresar la meva opinio de que, de ferse el referéndum amb resultat positiu , als catalans ens pertocaria, a part de la rapida constitució d’un govern de concentració , obrir negociacions amb el govern central, per consensuar les formes de la nova relació entre els dos territoris. Seria un moment estelar, tant per Catalunya com per Espanya : federalisme, confederalisme, independencia total ? Personalment, crec en el pas mes modern i actual , el confederalisme .Per dues bones raons: Primer,,si be la independencia estricta es molt respectable, Europa real ja s’ha manifestat inequivocament en contra per les greus complicacions que comportaría; Segon,un sistema confederal a la península ibérica, comptant naturalment amb Portugal, obriria una antigua idea practica , mantinguda per intelectuals i politics. No, no es necessari remontarse als carlins ,( Euzkadi al 1876,) ni amb el Pi i Margall de fa un segle. Els Premis Nobels Günter Grass i Jose Saramago, han pàrlat d’un “estat iberic”, no sols com a balsam, sino com a solucio de llarg recorregut per les actuals polemiques territorials d’Espanya . La “Confederacio d’Estats Iberics” tindria grans implicacions economiques i, sobre tot, emocionals, que s’haurien de reflexar en una Constitució confederal, tipus Suiza i EEUU.- Serìa insensat entrar en detalls en aquestes curtes linies, que en definitiva sols expresen el desitg de que Catalunya ,i “la pell del brau”, entrin en el necessari multilateralisme europeu