Comemeoracions

Commemoracions Uns anys després de la guerra civil, la meva família, immigrant de l’Anoia, es va intal•lar a Barcelona, a la avinguda Gaudí, llavors “general Primo de Rivera”. La meva jove mirada va quedar impresionada per els dos grans monuments ubicats al principi i al final de l’esmentada avinguda, Sagrada Família i Hospital Sant Pau.- Els dos monuments em foren explicats pel meu pare, represaliat república, sobre el que no es deia a les escoles: les obres dels intelectuals del modernisme català, del renaixement del país com ell em deia.- També em va anar parlant de les grans millores modernitzadores introduides per la Mancomunitat de Catalunya i els beneficiosos últims anys de la República, traumàticament finalitzats pel franquisme, relats que m’han acompanyat tota la vida. Encara ara, moltes vegades torno a reflexionar sobre aquelles converses del passat.- Valorant molt positivament els beneficis de la democràcia recobrada, crec que hem deixat de banda els fonaments d’aquells beneficis, sense els quals la reconstrucció de Catalunya hagués estat molt difícil.- Insisteixo, els primers vint-i-cinc anys del segle passat, institucions ,entitats i personalitats de dretes i d’esquerres, varen fer de Catalunya un país modern, del que hem disfrutat, però que poc hem recordat i valorat. Encara hi som a temps.- Si el 2014 es any de conmemoracions, s’imposa recordar a la Mancomunitat de Catalunya i als intelectuals modernistes de tots colors.-Qui tingui orelles que escolti.- J.V.Muntadas