Catalunya al Vatica

Catalunya al Vaticà El govern de Rajoy diu que Catalunya preocupa al Vaticà. Penso que es normal que sigui aixis Quan hi ha contenciosos, per pacifics que siguin, en algún lloc del mon, mes si és en un territorio amic, estic segur que Roma el segueix atentament.- Tinc entes que els bisbes catalans visitan proximament al papa Francesc, naturalment el nostre arquebisbe Martinez-Sistach ente élls, Lo que no sé si podrá parlar, directa i personalment, amb el Sant Pare.- Faig l’esment anterior del Cardenal, degut a que he tingut ocasió d’escoltarlo en algunes visites a centres benefics de l’area metropolitana de Barcelona: sempre, en un momento o altre es lamenta del poc cas que les institucions li fan al demanar un gran pacte, politicament transversal, de lluita contra l’atur i la pobresa.- La crida de Martinez-Sistach, encaixa perfectament amb la trajectoria del papa Francesc.- Segur que, de poguer explicar-li la seva preocupació davant l’aument de la pobresa dels catalans, el papa Francesc la valoraría tant o mes que problema secessionista. J.Vallés Muntadas

Comemeoracions

Commemoracions Uns anys després de la guerra civil, la meva família, immigrant de l’Anoia, es va intal•lar a Barcelona, a la avinguda Gaudí, llavors “general Primo de Rivera”. La meva jove mirada va quedar impresionada per els dos grans monuments ubicats al principi i al final de l’esmentada avinguda, Sagrada Família i Hospital Sant Pau.- Els dos monuments em foren explicats pel meu pare, represaliat república, sobre el que no es deia a les escoles: les obres dels intelectuals del modernisme català, del renaixement del país com ell em deia.- També em va anar parlant de les grans millores modernitzadores introduides per la Mancomunitat de Catalunya i els beneficiosos últims anys de la República, traumàticament finalitzats pel franquisme, relats que m’han acompanyat tota la vida. Encara ara, moltes vegades torno a reflexionar sobre aquelles converses del passat.- Valorant molt positivament els beneficis de la democràcia recobrada, crec que hem deixat de banda els fonaments d’aquells beneficis, sense els quals la reconstrucció de Catalunya hagués estat molt difícil.- Insisteixo, els primers vint-i-cinc anys del segle passat, institucions ,entitats i personalitats de dretes i d’esquerres, varen fer de Catalunya un país modern, del que hem disfrutat, però que poc hem recordat i valorat. Encara hi som a temps.- Si el 2014 es any de conmemoracions, s’imposa recordar a la Mancomunitat de Catalunya i als intelectuals modernistes de tots colors.-Qui tingui orelles que escolti.- J.V.Muntadas