Vertigen

VERTIGEN La recent Convenció del Partit Popular a Catalunya, personalment m’ha sorprés desagradablement. En el fons, però sobre tot en les formes, que no dubto en qualificar de provocadores per la majoria dels catalans. Loògicament, les reaccions de polítics i institucions del país s’han produit inmediatament, algunes interessades partidariament, però moltes d’ideari transversal, refusant la falsetat d’arguments i afirmacions, majoritariament desprovistos d’un minim de sentit comú.- Al que subscriu, vell jubilat de la política, , l’enrenou li ha causat com una espècie de vertigen. M’han vingut a la memòria escrits de Gaziel on deia : “el poble castellà, el que ha dominat sempre Espanya com mantenidor de la seva unitat nacional, és un poble d’hidalgos , de guerreros i santos, de místicos i conquistadores”.- Passant a l’actualitat, m’ha semblat molt addients els pensament de Cesar Molinas expresats als Amics del País I al Cercle del Liceu al comentar la situació: veu la política immersa en una crisi del règim, que no és capaç de sortir-ne per si mateixa.- Un govern que sols dedica interés en el què li propociona vots, pot ser democràtic, pero perd la legitimitat quan la ciutadania no està disposada a seguir les seves normes.- Molinas proposa el “maragallisme asimètric”, però no veu un col-lectiu polític capaç de portar-ho a terme.- Afirma, “no volem estimbar-nos, però no sé si som a temps d’evitar-ho” Tot plegat, el vertigen segueix. J.Valles