Pis, democracia, justicia social

País, democràcia i justícia social 0 Comentaris El recent homenatge a Carrasco i Formiguera m´ha traslladat a una època de la que ja quedem pocs testimonis: La Catalunya del “tardofranquisme”, anys 60-70 del segle passat, on el que subscriu acudia regularment a un dels pocs espais de llibertats tolerats, els Amics de les Nacions Unides, on Antón Cañellas era president. Poc després, de la mà del patrici Miquel Coll i Alentorn, vaig conèixer la història del patriota màrtir Manuel Carrasco i Formiguera.Vaig saber de les seves tres consignes: “país, democràcia i justícia social”. Des de llavors han estat els meus lemes cívics, he cregut que un sense l´altre, crearien un país desequilibrat, amb un futur més que incert. Als joves catalanistes d´avui, que són l´esperança del demà, els voldria transmetre el missatge d´en Carrasco amb la meva veu de vell nacionalista: “país, democràcia i justícia social”, tres conceptes que han d´anar junts, al mateix temps i amb el mateix nivell conceptual. No fer-ho ens conduiria al desastre.

La tormenta perfecta ?

Europa, la tormenta perfecta ? George Soros, activista politico entusiasta de la funció de la Unió Europea com a instrument de pau, es lamenta de que avui la pobresa severa atenalla els paisos del sud-est del continent.- No li falten motius, sols a l´Estat espanyol en un any, quasi quaranta mil families s´han quedat sense habitatge per falta de recursos. Families desesperades, amb els seus drames individuals i un gran resentiment contra les institucions. La historia ens diu que, al final de la Segona Guerra Mundial, les axorbitants indemnitzacions imposades per el Tractat de Versalles, varen empobrir Alemania, crean les condicions necessaries per el populisme, del qual va sorgir Adolf Hitler i les seves consequencies.- Si analitzem l´Europa d´avui, les circunstancies no estan massa allunyades a les del anys trenta del segle passat, pero amb situació geografica inversa. Les retallades imposades per els estats del centre i Nord d´Europa, destrocen les classes mitjanes dels paisos compresos entre Grecia i Portugal, crean un caldo de cultiu idoni per les doctrines populistes.- Greu amenaça de “tormenta perfecta”, que hauria de posar en guardia als estrategues de la Unio Europea i de les Nacions Unides, si es que existeixen.

Europa, la tormenta perfecta ?

Esta en joc el pais

Està en joc el pais Valorant els cent primers dies del seu govern, el president Mas va pronunciar paraules i expresions que ,el que subscriu vell gat retirat de la politica activa, mai havia sentit.- Realista el pronunciament del President: “finances publiques catalanes en emergencia, autogovern en estat de supervivencia, actualment està en joc no sols el govern, ho està Catalunya” No li varen caurer els anells per demanar ajuda als demes partits catalanistes de l´arc parlamentari, gest que la ciutadania sabra valorar adequadament- El pais som tots, especialment els milers de familias empobrides per la crisi, que no poden entendrer de tacticismes politics que prolonguin la seva situació.- No entenen que no es pugui fer una defensa unitaria dels interessos generals del pais, a partir dels seus minims denominadors comuns. Emergencia, supervivencia, no se quins adjectius caldràn pronunciar mes per tal de que, d´una vegada, es creguin tots que lo que realment està en joc es el pais. J.V.Muntadas

Compartir o competir

En temps d'emergència nacional, l'atur i la pobresa a nivells dels anys de la posguerra civil, precisen decisions i mesures extraordinàries, com ha dit el President de la Generalitat al proposar una ampliació del Govern. Una sàbia decisió, però, que requereix també actituts poc habituals en els politics, acostumats a competir, quan un govern de coalició (tal com entenc es proposa) consisteix en conjugar un altre verb, el compartir, compartir decisions preses per consens, quan s'arriba a uns acord on les parts accepten canviar o matisar algunes propostes pròpies, en bé del benestar general del pais. El filòsof Danie Innerarity diu que els pactes posen de manifest que necesssitem als altres i que, en democràcia, el poder sempre és compartit i que, molt sovint, l'acció política requereix transigir. Valoracions molt assenyades les d'Innerarity, que recomenem analitzin i apliquin els assessors i politòlegs dels col·lectius polítics que, plegats, han estat convocats a unir-se per fer front a una real i dolorosa emergència nacional. Per fer-ho, la ciutadania demanem que comparteixin més i que competeixin menys.

El dilema de Catalunya

Els catalans travessem temps turbulents. Per una part la terrible crisi, per l´altre, les relacions amb Espanya. La gran manifestació de l'11-09-12 es va considerar de suport al soberanisme, confirmat per diverses enquestes posteriors. També la Declaració Universal dels Drets dels Homes i la Carta de les Nacions Unides del 1951 avalen l’autodeterminació a la que es vol interrogar la majoria de catalans. Per altre part, la “tragèdia nacional”, com l'anomena Angels Guiteres, al denunciar la pobresa galopant, la que ha de suportar gran part de la ciutadania. Càritas també menciona sense embuts la gran escletxa oberta entre rics i pobres, amb destrucció de la classe mitjana. Soberanisme i qüestió social són dos membres d’un mateix cos. Soberanisme igual a compromís contret. Qüestió social, urgència ineludible. Avui per avui, tots dos són el dilema de Catalunya.