miércoles, 24 de octubre de 2012


Politicament incorrecte ?
En epoca d´eleccions, els observadors interessats  apartats de la politica activa, hem de callar, m´aconsella un bon amic- Perô passa que, personalment, hem costa entendre el perquè de la falta d´un minim de consens polític, quan les consequencies de la situació actual duraràn molt temps.

Trobo a faltar unes línies vermelles que marquessin els factors socials a preservar, un projecte de comuns denominadors què, a mes de defensar la qüestiò nacional, amparés la cohesió social amb un minim aceptable de supervivència per les classes mes desfavorides, incloent durant els periodes electorals i del futur referendum.-

Tots els que estimem el país i ens sentim catalanistes , soberanistes , federalistes o independentistes, hauriem de ser capaços de buscar i trobar aquets punts comuns, basats principalment en preservar un benestar de supervivència, de protecció social, als milers de catalans que, avui i ara,  viuent precariament, tal com ens han expresat sense embuts, tant la Taula del Tercer Sector, com la Creu Roja com Caritas. Espero que la meva proposta no sigui una suggerencia politicament incorrecte.
Jaume V.M.

domingo, 14 de octubre de 2012

Contradiccions espanyoles


Contradiccions espanyoles
Fora de la política activa, però espectador interessat, segueixo atentament l’allau de opinions i pronunciaments institucionals que han ocupat els mitjans des de l’11 S.- Posicions expressades  mesurades per part del Govern Català, tardanes i contradictòries des de Madrid
“Espanya no te sentit sense Catalunya” per part del Ministre de Justícia senyor Alberto Ruiz Gallardón.-  “El castellà no perilla a Catalunya” del senyor Garcia de la Concha, Director de Institut Cervantes.-  “El meu objectiu es espanyolitzar als nens catalans” del senyor José Ignacio Wert, Ministro de Educación Cultura i Deporte.
Cal afegir que, no fa masses anys, l’insigne periodista jubilat José Mª Carrascal, escrivia un article que titulava “Catalanizar España”, on deia“ España no tiene que buscar fuera virtudes cívicas modernas: las tiene dentro de ella en Catalunya, su mezla de tradición y modernidad que hace a los paises estables i dinámicos.- De Catalunya necesitamos no sólo su industria, su arte , su organización y su modernidad, sino también su espíritu, su ejemplo, sus líderes i su “seny”.-
Lamentablement, sigui per estratègia o per impotència, no hi ha avui un posicionament clar per part del govern central.- De nou em formulo una pregunta, la  mare de totes les incògnites de les relacions Catalunya-Espanya : és solament la crisi la causa d’ aquest  greu distanciament, o be és la ciutadania catalana que avui es conscient del desequilibri fiscal amb Espanya, que afecta el seu benestar ?
J.V.Muntadas



miércoles, 3 de octubre de 2012

Opinió El Centre Unesco de Catalunya 04/10/12 02:00 - JAUME VALLÉS / SANT ADRIÀ DE BESÒS (BARCELONÈS) Notícies de ... Sant Adrià de Besòs Alguna cosa ens falta a Catalunya si, per raons econòmiques, deixem que desaparegui el Centre Unesco de Catalunya. Durant prop de trenta anys Unescocat ha estat el nostre principal referent internacional sobre l'educació, el diàleg per la pau i la interreligiositat, els drets humans i la diversitat lingüística, a la seu de la Unesco a París. En moments d'exaltació sobirana de Catalunya, el fet trasbalsa el món intercultural català. Ens queda l'esperança que la FCACU, la xarxa civil que treballa pels mateixos valors, podrà mantenir viva la flama de la Unesco al nostre país. Darrera actualització ( Dijous, 4 d'octubre del 2012 02:00 ) Publicat a El Punt Avui. Edició Nacional 04-10-2012 Pàgina 24

Centre UNESCO de Catalunya

lunes, 1 de octubre de 2012

L´imprescindible dialeg

L'imprescindible diàleg 0 Comentaris Vista la poc edificant resposta d´Espanya respecte la Gran Manifestació del 11S, repasso algunes anotacions personals sobre la qüestió. Si el Google és útil, també és necessari recórrer els llibres de les nostres estanteries, on retrobo el “Debat català”, del desparegut Baltasar Porcel, un recull sobre les relacions Catalunya-Espanya en l´àmbit intelectual, on Aranguren, Ruiz Jiménez, Delibes, Buero Vallejo, Jiménez de Parga, Max Aub i Pierre Vilar desgranen opinions sobre Catalunya què, avui i aquí, són impensables. Què ens ha passat? Baltasar Porcel ja donava la seva opinió: “els aconteixements històrics ens han tancat dintre d´una espècie de cercle viciós; d´acord, però nosaltres no l´hem tancat, alguna vegada, també des de dintre?”. Tal com deia en Porcel, cal reflexionar; tot i les posicions institucionals, Generalitat i Madrid, avui teòricament oposades, mai hem de descartar dialogar, sense oblidar els nostres objectius. Inclús retornant al diàleg intelectual, cultural i ciutadà, com a fil roig que torni a conectar la societat civil dels dos costats de l´Ebre, intentant crear camins paral·lels als polítics, per tal d´evitar tacticismes partidistes. Trobo molt oportú finalitzar amb un pàrraf de la Constitució de la UNESCO: “Els conflictes neixen en la ment dels homes, per tant és en la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau”.

Situacions complicades

Situacions complicades 0 Comentaris Certament, vivim una època de canvis, de millor a pitjor els més, alguns de pitjor a millor. Alguns els viuen amb il·lusió d´un futur millor per Catalunya, altres molt preocupats per la continuitat de l´Estat espanyol. Els Presidents Mas i Rajoy, per una cosa o per una altra segur que no dormen les hores que voldrien, i amb ells tots els politics responsables, davant d´un futur que, a mig o llarg termini, no té altra sortida que la de resoldre les situacions que ara qualifiquem de complicades. Mentres, al mateix temps, coexistiexen altres situacions complicades, en el marc de les classes més necesitades. Caritas, l´organització benèfica catòlica, ens diu que “hi ha un replegament progressiu dels serveis socials. Que el nivell protector de les administracions s´ha reduit significativament”. També diu que aquest any s´han triplicat les persones que han hagut de demanar la seva ajuda per a sobreviure de forma mínimament raonable. Càritas té el temor de que, quan acabi la crisi, la majoria de serveis socials no es recuperaran. Càritas també anuncia que la xarxa familiar, avis i pares, ja comença a desbordar-se. Sí, a part de les politiques, hi ha moltes situacions complicades.