Cal mirar al Nord

Catalunya ha de mirar al Nord

La resistencia continuada dels governs de Madrid respecte als reconeixement dels drets historics de Catalunya, (limitats a l’encomiable però insuficient marc de l´Estatut) ens porta a fer-ne un anàlisi crític, amb la íntima convicció que, segons les últimes experiències Catalunya- Espanya, el futur de l´identitat del nostre país, es podria veurer més reconeguda Europa endins que per part dels politics espanyols.

Com relació casual, he llegit a la presentació d´un llibre del prestigios musicoleg Gustems Carnicer : “Catalunya i França, per la seva proximitat i simpaties ,han estat territoris més que veïns, un batec de dues cultures que a vegades ha estat simultani i d’altres ha estat entrebancat i ple de daltabaixos i esperances. D’altra banda, Catalunya,en ser com una germana petita amb menys recursos, s’ha vist abocada a tenir que ser més creativa, a fer propostes avançades “

Soc conscient de que la Unió Europea, tant a la Comissió com el Consell, no ha brillat precisament per afavorir la politica catalanista, pero aixo pot canviar. Conclusió : penso que els esforços dels partidaris de la independencia de Catalunya, s´haurien d´encaminar a explicar en primer lloc que, a la llum dels conteciosos amb Espanya, lo que volem majoritariament, es una confederació de Catalunya amb Europa. Representaria un pronunciament menys contundent, amb el mateix objectiu. Com diu Gustems Carnicer, la nostre veina del Nord, es com una germana gran.
J.V.Muntadas

Auropa i Catalunya, el pes de la Historia
Ningú pot negar que l´adhesió de l´Estat espanyol a Europa ha contribuit fonamentalment al seu desenvolupament social i democratic, però que en canvi s´ha avançat poc en el reconeixement dels drets històrics de Catalunya (limitats a l’encomiable però insuficient marc de l´Estatut) el qual ens porta a fer-ne un anàlisi crític, però amb la íntima convicció que, segons les últimes experiències Catalunya-Espanya, el futur de la identitat del nostre país es veurà més reconeguda per Europa que pels governs de Madrid.
La Història ens diu que, al finalitzar la Segona Guerra Mundial, es va considerar necessari construir un entramat d´interessos que fessin impossible la repetició de la massacre i es creà la Unió Europea. Espanya va quedar fora degut a les conegudes simpaties del franquisme vers Hitler, motiu aquest que també ens va fer perdre les ajudes americanes del Pla Marshall per a la reconstrucció d´Europa.
Al recobrar la democràcia, Espanya i Portugal vàrem ser admesos, amb el resultat següent: en els últims vint i cinc anys, la Unió Europea ha invertit a l´Estat espanyol 120.000 millons d´euros, en infraestructures i cohesió social, equivalent a tres Plans Marshall.
La rabiosa actualitat ens mostra que s´estan donant circunstàncies que ens porten a una certa refundació d´Europa, però la resposta positiva, tant de la majoria d´Estats com dels mercats, ens indica que els seus principis politics fonamentals, no variaran. No canviaran perquè el pes de la Història té molta força, la mateixa que tenim els catalans per continuar insistint en la construcció d´un pais, la Catalunya europea, on la identitat i el benestar es consolidaran definitivament.

Aprendrer dels herrors historics

Aprendrer dels errors

Soc de la generació nascuda durant la guerra civil. A Catalunya som unes sis-centes mil persones. A la resta de l´Estat quatre millons, aproximadament, de la mateixa edat.- Uns i altres hem viscut d´infants el final de la guerra civil, la derrota de Catalunya, i de joves, la dura postguerra, molt especialment al nostre país, tot i que m´expliquen que, a la zona dels guanyadors , també va haver-hi miseria i privacions.

Estem a Europa, els vells fantasmes bèlics no estan a l´horitzó, però, amb el bagatge de les nostres pàgines viscudes, testimonis a escenari català o escenari espanyol, penso que tenim molt a dir, denunciant que una questió tant seriosa com és el de l´encaix Catalunya-Espanya. (per tant el de la soberania catalana) , es tracti moltes vegades amb frivolitat i lleugeresa. Mirem el futur, pero el passat està present en la memoria dels pobles, cal recordar-lo per no repetir els seus errors.
J.V.Muntadas