Imprescindible Europa

Imprescindible Europa
Les picabaralles dels debats electorals ens poden fer oblidar la importància dels conflictes que es produixen en l´ambit de l´euro, d´Europa. Atenció doncs a la Unió Europea, la que, amb tots els seus defectes i problemes, ha aportat més de seixanta anys de pau al món. Un cop d´ull als dos últims segles abans de la UE, ens mostren més de cent millons de morts en confrontacions béliques, cada vegada més sagnants i amb més victimes civils a la reraguarda. Els grans aconteixements bélics sempre, sempre, s´havien gestat a Europa, per tant ha estat aquí on, en els últims anys, s´han aturat, abans d'iniciar-se. La capacitat de destrucció planetària de les noves armes, la conquesta de l´espai i una ONU més efectiva que la Societat de Nacions, també hi han influit, limitants els conflictes a zones aïllades.
Es a Europa on s´enmirallen els paisos emergents, Brasil, China, India, ens prenen com a model de sistema de convivència. Estats Units d´America és com una prolongació de la UE, gran pais lligat a nosaltres per l´origen de la majoria dels seus ciutadans, nació que ens influeix econòmicament, formant amb Europa un bloc politic raonablement estable. Llatinoamèrica i els països àrabs, caminen lentament vers el model europeu, amb les seves pròpies pecularietats, com també intenten fer-ho els països subsaharians, amb moltes més dificultats.
També és veritat que el model europeu canvia dia a dia, amb matisos imposats pels mercats financers d´escala mundial. Europa no serà la mateixa a la sortida d´aquest terrabestall económic, pero té el dret, l´obligació i la responsabilitat, de conservar i mantenir intactes les estructures polítiques i socials bàsiques dels seus territoris. Això sols serà possible si els polítics i la ciutadania hi posem el coll. Un altre escenari a Europa sería, per Catalunya, com tornar a principis del segle XX...

Catalanisme transversal

Catalanisme transversal

Des de de la Renaixença , al catalanisme polític se li han aplicat nombrosos adjectius, conservador, progressista, independentista, radical, etc, quasi sempre originats per determinada ideologia o , senzillament, per diferències partidistes, algunes vegades també a causa de contenciosos personals dels seus liders. Diferències que han portat al fracàs d´actuacions conjuntes, quan eren necessàries i fonamentals pels interessos generals de Catalunya. Exemples ben coneguts, Solidaritat Catalana (1906) i l´Assemblea de Catalunya (1978) dos mostres de les dificultats que comporten les coalicions unitàries Les lliçons de la Història ens haurien de servir per rectificar passats errors: les associacions polítiques transversals, sols són operatives quan els seus objectius son clars
En l´inici del llarg periple de govern espanyolista que tenim devant, un front mínimament unitari del catalanisme, consistitiria en articular una plataforma ciudadana, (si, plataforma ciudadana), formada per l´associacionisme del país, com a suport al Parlament, en les qüestions vitals de la Catalunya Nació. Els símbols (bandera, himmne, diades) la llengua (ni un pas enrera a l´immersió lingüistica) i la nostre cultura popular. (castellers, sardanes, etc,l´ànima visible de la nostre terra) serien les tres columnes fonamentals a mantenir, per aquesta plataforma transversal catalanista, movilitzant-se cada vegada en que, previsiblement, el concepte homogenitzador del nou govern espanyol pretengui traspassar alguna d´aquestes tres línies vermelles.El model Omnium Cultural serviria perfectament, ampliat a tot el mon associatiu, sense exclourer ningú, amb l´únic requisit que acceptin la defensa democràtica dels drets que Catalunya ha recuperat des de de la transició.