El funcionament de la Justicia
Un bon amic, vell rocker retirat de la politica activa com el que subscriu, em deia fa uns dies que els casos de corrupció a l´administració, son la causa principal de la desafección de la ciutadania, ja que es relaciona directament crisi amb corrupció Corrupteles que la Justicia persegueix, pero que ho fa tard, malamente i amb sospitosa lentitut en alguns casos. Afegeix el meu amic que, fins que el conjunt del Poder Judicial no es doti de recursos humans i materials competents, on l´aficacia l´operativitat, siguin els principals objectius, la nostre democracia anirà coixa.-
Arribem a la conclusió de que, com tota obra humana, les tres decadas de la nostre democracia han creat vicis i defectes que s´han de corretgir urgentment.- Si falla el tercer poder de la democracia, el judicial ,els altres dos, el legislatiu i l´executiu, caminen dificultosamente
El meu amic i jo confíem i deixem als experts, politolegs, antropolegs i sociolegs , valorar si estem en lo cert al insistir amb que ,la base fonamental, està en un canvi radical en el funcionament admistratiu de la Justicia, que cal dotarla de mes mitjans materials i humans, dels quals ara es del tot deficitaria.
J.V.Muntadas

Politics i ciutadania

No es tracta de retallar la llibertat d´expresió del pares de la patria, pero si de posar de manifest de que, el ciutadá, te la percepció de que, cada vegada mes, els nostres politics introdueixen en seus debats, retoriques abruptes amb arguments poc solids, a vegades equivocats o que es demotren falsos, abusant d´eufemistics neologismes que no s´entenen. Es aquí on trovem la necessitat de que els oradors publics autolimitin, entre altres , tantes desqualificacions del contrari, demostració d´una gran falta de rigor sobre els seus propis projectes i les seves propostes de futur.

En democracia, els carrecs publics son reflexe de la ciutadania que els ha nominat. Avui, les baralles i disputes d´aquets politics, son una caricatura que no es correspon a la convivencia ciudadana al carrer. La seva principal responsabilitat com representants del poble, consisteix en mantenirse com fidel imatge de la societat civil del pais, no sols en els fets, també en les formes.

Relacions Catalunya-Espanya

La convivencia Catalunya-España Mentres el mon es debat en desastres naturals i guerres d´un colonialisme malt resolt, a l´Estat espanyol s´està gestant una forma de oratoria politica impregnada de perilloses cargues de profunditat. Joaquin Costa, regeneracionista aragonès de finals del segle XIX, valorava un gran sentit positiu en els analisis politics, fets en el curs de les controversies dialectiques.- Un segle mes tard, el Premi Nobel Vargas Llosa, ha hagut de donar un public toc d´atenció, reivindicant les bones formes i el respecte a les regles de joc en politica, quan freqüentment els oradors passen la linia roja del respecte personal. Aquesta linia roja és traspasada a diari per alguns columnistes i tertulians de la capital de l´Estat ; els catalans i bascos,( pero també colectius progressistes), son els destinataris dels seus exabruptes, que ratllen l´insult. S´els pot identificar com a corresponents a les orbites ultraconservadores, quasi extrema dreta, residus del tardofranquisme dels anys sexanta Consultant dades, sorpren la nombrosa audiencia que tenen aquets mitjans, per tant, cal valorar l´impacte que pot condicionar la opinió de molts ciutadans. Em recorden a Ingmar Bergman a “L´Ou de la serp” i a Max Weber sobre la etica voluntarista, la de la convicció visceral del subconscient d´aquets grups, probablement de la memoria interioritzada de la nostre llunyana confrontació civil. Un mal us de la llibertat d´expresió, un cancer per la convivencia Catalunya-Espanya que cal vigilar.J

Convivencia catalunya- Espanya

La convivencia Catalunya-España Mentres el mon es debat en desastres naturals i guerres d´un colonialisme malt resolt, a l´Estat espanyol s´està gestant una forma de oratoria politica impregnada de perilloses cargues de profunditat. Joaquin Costa, regeneracionista aragonès de principis del segle XX, valorava un gran sentit positiu en els analisis politics, fets en el curs de les controversies dialectiques.- Un segle mes tard, el Premi Nobel Vargas Llosa, ha hagut de donar un public toc d´atenció, reivindicant les bones formes i el respecte a les regles de joc en politica, quan freqüentment els oradors passen la linia roja del respecte personal. Aquesta linia roja és traspasada a diari per alguns columnistes i tertulians de la capital de l´Estat ; els catalans i bascos,( pero també colectius progressistes), son els destinataris dels seus exabruptes, que ratllen l´insult. S´els pot identificar com a corresponents a les orbites ultraconservadores, quasi extrema dreta, residus del tardofranquisme dels anys sexanta Consultant dades, sorpren la nombrosa audiencia que tenen aquets mitjans, per tant, cal valorar l´impacte que pot condicionar la opinió de molts ciutadans. Em recorden a Ingmar Bergman a “L´Ou de la serp” i a Max Weber sobre la etica voluntarista, la de la convicció visceral del subconscient d´aquets grups, probablement de la memoria interioritzada de la nostre llunyana confrontació civil. Resultat: un mal us de la llibertat d´expresió, un cancer per la convivencia Catalunya-Espanya que cal vigilar. J.Valles Muntadas