Enquestes sobre immigracio

Les enquestes de la immigració
Una de les mes ajustadas descripcions de la immigració la trovo en unes paraules de Jordi Pujol : “La immigració respon a una necessitat economica del pais receptor i les condicions de pobresa i enderreriment del pais emisor. En realitat la gent no emigra per gust, solament un desenvolupament sostingut dels paisos pobres, pot ajudar a regular i reduir el fenomen”. En l´escenari definit per l´expresident de la Generalitat, podem afegir que, en pocs dies de diferencia, dos dels principals rotatius catalans han publicat treballs de camp consultant als catalans la seva opinió sobre la immigració.
El resultat de la primera enquesta podria resumirse en que, el sols el 70% dels catalans, opinabem que tant els drets com els deures son iguals per a nouvinguts i autoctons ; el de la segona, concluia que un de cada quatre catalans podria votar una opció xenofoba. No es contradiuen, pot ser son complementaries inclus, tot i que la forma de presentar el contingut de les preguntes, condicionen en gran manera les respostes.
Si ens permetem fen una retroces en el temps, a les mateixes preguntes, que haurien contestat els autoctons dels anys seixanta, quan l´arribada masiva de la immigracio de la resta de la peninsula ¿¿ Segurament no hagues canviat gaire..-
Les caracteristiques , cultura, llengua i religió dels nouvinguts actuals, son diferentes, pero recordem que els fills dels que anomenaben “xarnegos” a la onada de fa mig segle, avui ocupen eficaçment molts dels carrecs mitjans i alts de la politica, les empreses, la universitat i l´economia, repetint el torn de renovació ciclica de Catalunya, com el que ara estem reiniciant. Tinguem-ho en compte al valorar la immigració.
Jaume V.M.

No es aixo

No es aixo
El Govern i els agents socials, sindicats i empresaris arribaren a confeccionar lo que anomenaren Plà Estrategic, principis generals de propostes per iniciar la lluita contra la crisi de caball que ofega Catalunya. Posteriorment els seus component es reuniren amb els grups polítics representats al Parlament, formant el conglomerat de persones amb el pes especific mes ampli i poderós del pais des de fa molts anys ; magnific i sobre tot, engrescador i prometedor per la part de societat civil que, sense ser-hi, presentiem que, ara si, es donaben les condicions per iniciar el cami de les solucions a la crisi. Estavem equivocats, no n´ha sortit cap acord, la nostre ingenuitat civica no va tenir en compte el tacticisme que impregna els partits politics quan hi ha eleccions a l´horitzó. Les possibles solucions hauran d´esperar mesos i pot ser anys.

No era aixo, senyors , no era aixo, lo que la ciutadania creia sortiria daquest poderós senat del pais. Personalment s´em acut la lletra d´una canço de Lluis Llach, “No es aixo”, que soposo que algunes de les persones d´aquesta macroreunió han de recordar forzosament. Sense dramatismes, a riscos de que em qualifiquin de patetic, demano que repassin la musica i. sobre tot, la lletra: “No es aixo, companys, no era aixo”
J.V.M.

POLONIA

Sempre he cregut que el sentit de l´humor en general i el riures d´un mateix formen part d´una teràpia mental recomenable, lo que m´hauria de portar a un estat de benestar determinat despres de veurer el programa “Polònia” de TV3.

He de manifestar que ja fa setmanes que al, finalizar “Polònia, ” sento un estat anímic agredolç dominant un regust que he deduit què es podria anomenar insatisfacció. Arribo a la conclusió de preguntar-me si val la pena disfrutar del valor terapèutic de l´humor corrosiu del programa, per arribar a determinar estat d´ànim que de cap manera em satisfà.

Home gran, m´autoanalitzo i trobo la causa en un fet determinant: la meva escala de valors està desfasada, no acabo de procesar adequadament la paròdia satírica referida a les més altes personalitats institucionals, càrrecs que fa vint anys, els mitjans i els ciutadans, sols dedicabem ironies o sarcasmes, mai burles explícites.

Be, la llibertat d´expresió és per a tothom, la mateixa dels guionistes de “Polonia” em permet expresar què, el que subscriu, deixa de visionar “Polonia” per passar-se a les notícies que li ofereix Internet.
J.V.Muntadas

Nova comissió

Proposem una nova comissió.

En un Estat de Dret com el nostre, les lleis procuren evitar la presò quan existeixen possibilitats de reinserció dels delinqüents, del que deriva que alguns d´ells acumulin diverses reincidèncias quan els delictes son lleus i sense violència. En aquests casos, al impossibilitar l´empresonament, la seva visible llibertat vigilada crea una certa alarma social a gran part de la ciutadania. La reinserció d´aquest segment de la delincuència es fa per diversos camins, un d´ells el del treball comunitari, sembla que en un parcentage molt minoritari.
Buscant alternatives, pensem que tots estem d´acord en la urgent necessitat de netejar els nostres boscos, retirant la gran quantitat d´arbres caiguts, combustible de nous incendis (com el que tracta al Parlament a la Comissió d´Investigació del de l´estiu passat) una tasca necesària i urgent, un treball comunitari molt adequat com a rehabilitació de les persones reincidents en la petita delinquència; que els fós obligatori tindria dificultats jurídiques, però una comissió parlamentaria que hi treballès tant intensament com ho fa la d´investigació de l´actuació dels bombers, trobaria una sol-lució de llei que seria molt valorada i, sobre tot, molt clarificadora pels ciutadans. Seria una bona eina de reinserció, un servei anticipat als bombers i, sobre tot, una contribució al sentit comú del país. Qui tingui orelles que escolti.
Jaume.V.M.