Perilloses diferencies

Perilloses diferencies mundials
Cientificament comprobat: els individus que habitan una societat amb menys difrencies economiques, disfuten de mes salut, mes felicitat i mes pau social. Ho afirmen Richard Wilkinson i Kate Picket, después d´el-laborats estudis que reflexen en el seu llibre “The sprit level”.-

Aplicant la teoria a nivell planetari, podriem deduir que si els Estats del mon reduissin les seves abismals diferencies economiques, la convivencia , la salut i la felicitat dels habitants del planeta blau millonaria ostensiblement.

Efectivament, es manifestament objecte de correcció el diferencial de l´index mig PIB/PPA (produccio d´un pais, mes riqueza i poder adquisitiu) entre dos blocs representatius escollits aleatoriament, el d´Occident ric format per Alemania, EEUU, França i Italia, i el de paisos del Sud pobre per Marroc, Argelia, Senegal i Mauritania. Ni mes ni menys el diferencial es de 21 a 1, o sigui que , teoricament, els occidentals som 21 vegades mes rics que els ciutadans dels paisos pobres.

Wilkinson i Ticket es poden estalviar el treball de camp, els conflictes no tots pacifics, entre els membres de la comunitat internacional son un reflexe practic de la seva teoria. Grans diferencies economiques, igual a font de contenciosos greus i no tant greus, pero disputes en definitiva.- Si un mal ben diagnosticat es un mal mig curat, el sentit comu, el menys comu dels sentits, hauria de portar als dirigents mundials a una seriosa reflexio de “real politic”, abans de que sigui massa tard.

J.V. Muntadas

Abric Romani

Refugi Romani

Nous i vells immigrants de l ´Àrea Metropolitana de Barcelona, viatgem als llocs d´origen aprofitant les vacances.- Àfrica, Sudamèrica, Europa o Andalucia es el seu destí, no tant lluny el del que subscriu que és Capellades, a l´Anoia.
Un ritual a Capellades en aquesta època, és el seguiment dels treballs arqueològics que es realitzen a l ´Abric Romaní, jaciment importantíssim de vestigis del Neandertal, ampli espai al cingle del Capelló, on arqueòlegs i estudiants de l´especialitat desenvolupen una sistemàtica i acurada invetigació, dirigida per Eudald Carbonell, supervisor també dels treballs prehistòrics a Atapuerca , Burgos.
Sols conec a Eudald Carbonell per els seus llibres i la seva fama de prestigiós arqueòleg, pero avui puc dir que he estat testimoni en directe del seu meritós treball, quan, des del mirador de les instal-lacions de l´Abric Romaní, entremig de la quasi febril activitat d´unes trenta persones, professionals i estudiants, el famós arqueòleg, amb una parpalina a la ma, sense guants anava indicant on perforar el mur de roca a dues persones amb martells pneumàtics, a la vegada que ajudaba a desprendren les zones atacades, troços de les quals eren recollits per un altre equip i transportats per ser cuidadosament examinats. Passada mitja hora, ens varem ausentar per un compromis, sense que cap de les acivitats descrites s´hagués acabat.
Eudald Carbonell deu vorejar els sexanta anys, m´ha fet pensar en la diferència entre edat biològica i edat físico-psicològica, també m´ha fet pensar en el meu imaginari d´homenots del país, dels del sentit comú, que tant poc abunden, molts que podrien se-ho es troben embrancats amb estèrils debats partidistas.- Al professional dedicat a la feina, alié a la meritocràcia, Eudald Carbonell, salut.

J.V.Muntadas

Sobre el catalan

Sobre el catalanEl profesor Branchadell, en su articulo sobre el catalan ,de 5-08-09, desconfia del multilinguismo que se puede llegar a practicar en Catalunya, que de momento son dos, catalan y castellano, pero que muy pronto pueden ser más, proximamente el ingles.
Quizas el profesor Branchadell habra oido hablar de un pais, que algunos juzgan como modelico, llamado Suiza, donde los alumnos dominan perfectamente cuatro idiomas, frances, aleman,italiano i retisch, seguramente que ahora tambien el ingles. Tranquilo, profesor,los catalanes pronto vendràn obligados tener nociones de chino y arabe, aunque esto va para mas largo.
Jaume Valles

catalanofobia

Bracons
En el trancurs d´una visita a familiars allotjats en una casa rural a la Vall de Vianya (Garrotxa), varem passar per el recentment inaugurat tunel de Bracons, a la C-37 entre Vic i Olot. Al retornar, per buscar la C-25 (Eix Transversal) s´ens va ocorrer fer-ho per la C-157, la unica via directa entre la Garrotxa i Osona abans de Bracons.
La C-157 deu ser una de les carreteres amb paisatjes i llocs naturals mes interessants de Catalunya, La Salut, Cantonigros, Rupit i molts d´altres, pero també la mes sinuosa del pais, curves i mes curves que, per els visitants i turistes, es veuen compensades per les belleses naturals a contemplar. Ara be, continuant amb el suposit de que, abans de Bracons era la unica via directa entre Vic i Olot, amb tots els respctes per ecologistes i paisatjistes, amb lo que fa les activitats dels ciutadans de la Garrotxa i Osona, el viaducte i el tunel, eren imprescindibles, almenys aquesta es la meva opinió d´urbanita del Barcelones.