La bonhomia de Barak Obama
L´equivalen català del mot espanyol "buenismo", crec que deu ser "bonhomia", que nosaltres interpretem com la condició de qui es un bon home, ratllant la simplicitat amable.
Pero la bonhomia fa un temps que s´ha definit com a sinonim d´ilus, d´ingenu, de candid, usat per desacreditar valoracions que fa uns anys hauriem qualificat com manifestacions humanistes.- La qualificació de bonhomia, ha servit als detractors del programes socials, solidaris i pacifistes avançats, per desqulificarlos com a utopics i ridiculs en el marc d´un mon en crisis.
Siguin quins siguin els interessos d´aquets profetes de catastrofes, sorgeix un Barak Obama, teoricament l´home mes poderos del planeta, qui ens dona un dia i un altre també, lliçons i missatges de bonhomia, anunciant que encara hi han fundades esperançes per els habitants del planeta Blau. Barak Obama, la bonhomia sense gens de simplicitat.
Jaume V.M.
jueves, 26 de febrero de 2009
domingo, 22 de febrero de 2009
La urgent solidaritat d´Occident
Ismael es un amic bereber, afincat fa mes de trenta anys al nostre pais, amb fills catalans ben situats en els seus respectius ambits professioanls. Ismael es manifesta molt preocupat de com la deriva de la crisis financera va afectant als seus compatriotes marroquins, rifenys la majoria, arribats a Catalunya en els ultims dos anys.
Recorda la relativa facilitat de com éll es va adaptar a la societat catalana de fa tres decades, enfrontant i resolent les mateixes dificultats que els treballadors del pais.- Ismael s´engoixa de veurer joves rifenys desvagats per els carrers de les nostres ciutats, (visquent de la solidaritat familiar), pero entenent que la crisis afecta per igual a immigrant i autoctons, clama per tal de que algú al seu territori, els digui que ,ara i aqui, no trobaran la solució.
Arribem a la conclusió de que sols un gran moviment de solidaritat d´Occident, pot contrarrestar la valoració de que inclus a la pitjor Europa , es viu mes be que a la millor Africa.
Jaume V.M.
Ismael es un amic bereber, afincat fa mes de trenta anys al nostre pais, amb fills catalans ben situats en els seus respectius ambits professioanls. Ismael es manifesta molt preocupat de com la deriva de la crisis financera va afectant als seus compatriotes marroquins, rifenys la majoria, arribats a Catalunya en els ultims dos anys.
Recorda la relativa facilitat de com éll es va adaptar a la societat catalana de fa tres decades, enfrontant i resolent les mateixes dificultats que els treballadors del pais.- Ismael s´engoixa de veurer joves rifenys desvagats per els carrers de les nostres ciutats, (visquent de la solidaritat familiar), pero entenent que la crisis afecta per igual a immigrant i autoctons, clama per tal de que algú al seu territori, els digui que ,ara i aqui, no trobaran la solució.
Arribem a la conclusió de que sols un gran moviment de solidaritat d´Occident, pot contrarrestar la valoració de que inclus a la pitjor Europa , es viu mes be que a la millor Africa.
Jaume V.M.
La coherencia ideologica
Els simples mortals, els que abans en deiem l´home del carrer, assistim a una especie de ceremonia de la confusió protagonitzada per gran part de les classes dirigents politiques i financeres del pais.
En primer lloc, amb quan a les formes, la crisis ha resucitat la crispació en les maneres, que arriben frequentment al gamberrisme verbal. Pero especialment es en el fons son es detecten flagrant contradiccións, visualitzades amb el “i tu mes”, la resposta d´un deretminat grup quan se sent acusat d´alguna falta legal, lo que també abans en deiem la “tecnica del ventilador”.
La crisis financera mai pot ser ,via confusió i perplexitat de la població, causa de descredit del sistema democratic.- Ni els neocons, ni els socialistes, ni els nacionalistes independentistes o no, poden maquillar la seva ideología de forma a adaptarla a les circunstancies davant la societat. Sempre existiran raonables matissos i consensos en benefici de l´interes comu, pero lo que no es pot fer, com hem vist recenment per part d´una dirigent conservadora, es prendrer la imatge del progresista Obama com a alter ego, com a mirall del seu programa neocon.
Crec que es Popper qui afirma que, la democracia, per mantenirla, cal cuidarla frequentment, no esposar-la a inutils perills. Donç d´aixo es tracta, senyors dirigents del nostre pais.
Jaume V.M.
Els simples mortals, els que abans en deiem l´home del carrer, assistim a una especie de ceremonia de la confusió protagonitzada per gran part de les classes dirigents politiques i financeres del pais.
En primer lloc, amb quan a les formes, la crisis ha resucitat la crispació en les maneres, que arriben frequentment al gamberrisme verbal. Pero especialment es en el fons son es detecten flagrant contradiccións, visualitzades amb el “i tu mes”, la resposta d´un deretminat grup quan se sent acusat d´alguna falta legal, lo que també abans en deiem la “tecnica del ventilador”.
La crisis financera mai pot ser ,via confusió i perplexitat de la població, causa de descredit del sistema democratic.- Ni els neocons, ni els socialistes, ni els nacionalistes independentistes o no, poden maquillar la seva ideología de forma a adaptarla a les circunstancies davant la societat. Sempre existiran raonables matissos i consensos en benefici de l´interes comu, pero lo que no es pot fer, com hem vist recenment per part d´una dirigent conservadora, es prendrer la imatge del progresista Obama com a alter ego, com a mirall del seu programa neocon.
Crec que es Popper qui afirma que, la democracia, per mantenirla, cal cuidarla frequentment, no esposar-la a inutils perills. Donç d´aixo es tracta, senyors dirigents del nostre pais.
Jaume V.M.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)