Tianjin

Records de Tianjin Fa quasi dues decades, per motius professionals, vaig fer una llarga estada a la ciutat de Tianjin (Republica Popular Xina), la ciutat que recentment ha sofert una important catástrofe industrial.- Recordo una gran ciutat barreija de casc antic i modernes avingudes, amb una gran zona industrial desarrollant-se ràpidament.- Els vestigis de les delegacions europees que s’instal-laren un segle abans, em permeteren asistir alguns festius al ritus catòlic de la seva Catedral , oficiada per sacerdots que parlaven francés, oficis als que assistien tambè gran nombre de fidels xinesos. Sovint, quan dinàvem a la factoria, ens servien un saboròs peix, tipus llobarro, que deien pescaven a un dels afluents del riu Hai que trancorria a prop. La veritat es que, el color de l’aigua del riu, vista des del vehicle que ens transportaven a l’hotel, era d’un sospitòs color marró, pero la realitat és que la meva salut no s’en va ressentir ni molt ni poc. He de manifestar que, els joves tècnics xinesos, varen aprendrer rapidament els proces industrial que els presentavem. Molts d’ells deuen viurer en aquets dies els problemes causats pels incendis. Desijo de tot cor que els puguin resoldrer lo més aviat posible, per be d’ells i de la comunitat internacional.- J.V.Muntadas

Confuses expresions politiques

CONFUSA ACTIVITAT POLITICA En lo que portem d’aquest estiu preelectoral, els nostres politics es relleven per emitir missatges diaris que, personalment, pensó son poc el-laborats i contradictoris.- Probablement ho son per mantenirnos atents i espectants, com preparatius per les eleccions que s’apropen.- Curiosament fan servir advertencies i reflexions molt primaries, com si volguessin fer-se entendrer sense cap esforç, no fos cas que les activitats estiuenques ens distraguessin.- Mitjans hipotessis poc verificables, afirmen i asseveren les propies, pero son negades sistematica i taxativament les opinons expressades per el futur adversari electoral.- No cal ser cap expert en Karl Popper , pero pot ser que es podría valorar com una benevolent interpretació de la seva “societat oberta”, on Popper diu que les hipotesisi no es verifiquen, pero es neguen, i que el nostre cervell es un simple receptor d’idees externes. Resultat en el meu cas: el creuement de tantes opinions pocs fonamentades em confonen, per el que respiro alliberat davant de les expresions d’Angeles Caso quan escriu senzillament que la crisis ens ha portat a “una societat de ciutadans empobrits, de treballadors mal pagats, porucs i sutmisos, tots al servei d’un petit grup de rics i poderosos, cada vegada mes rics i cada vegada mes poderosos”. Conclusio, hem de creurer que el govern que surti del 27/S ho tindrá mes clar que lo que expressen els seus candidats a dia d’avui. J.V. Muntadas