De nou el coltan Soc un dels milers de catalans que varem respirar quan es va confirmar la continuació del Mobyle World Congress a Barcelona, activitat que ajuda a crear llocs de treball i per tant ajuda a erradicar la pobresa.- Pero la denuncia de Caddy Adzuba sobre el que comporta l’obtenció del mineral base dels mobils (el coltan mineral combinació de columbita i tantalita) em fa recordar l’existencia d’un gran desequilibri economic i huma, entre el mon desenvolupat i el país d’origen dels materials dels nostres aparells electronics.- El coltan es troba a diversos paisos, en quantitats reduides, pero ès en La Republica Popular del Congo on hi ha el 75% de les existencies mundials. Lluny de les masacres tribals exterminadores de fa deu anys, causades per la possesio de determinats terrenys i provocades per agents internacionals, sembla que segueixen actualment lluites de menor intensitat entre tribus, mentres que la extrema pobresa persisteix entre la ciutadania, sense resultat positius de la gestio dels diferents governs, al explotar la riqueza minera . No es just que el mon desenvolupat, en gran part gracies al coltan, arriba a coneixements tecnologics impensables, que li faciliten fites de benestar huma i tecnic cada vegada mes avançat, convisqui en les mateixes organitzacions internacionals, ONU, OMS, PNUD etc, amb el país d’on prove la materia prima i que encara viu quasi a la edat mitjana.- Benvingut el Mobile World Congress a Barcelona per molts anys, pero aquest vell idealista utopic que signa la carta, creu que Barcelona, a part de donar totes les facilitats possibles al Congress, li tocaria respondre a la seva tradicio solidaria, demanat a les administracions nacionals i estatals, llencin un crit d’alarma als orgues internacionals per tal de que supervisin les condicions de vida de la ciutadania, que mal sobrevivu, a la superficie de les entranyes de la terra del coltan.