Resiliencia colectiva

RESILIENCIA SOCIAL COLECTIVA Si be cal considerar el resultat de les enquestes d’opinió, és a l’ambient general de les classes populars, mercats, perruqueries, bars, cafeteries, i sales d’espera dels ambulatoris , on es pot palpar el real ambient d’insatisfacció de la ciutadania, dels que abans qualificàvem com “homes del carrer”.- Les desigualtats econòmiques actuals, rics mes rics, pobres mes pobres, son els temes de fons mes recurrents, bancs , politics i corrupció, falta de treball i els minsos nous salaris , son la concreció d’anècdotes concentrades en aquets àmbits.- Però rarament els nivells de queixes es transformen en indignació clarament expressada en grup .Personalment, arribo a la conclusió de que hi ha un motiu principal que limita i frena les desqualificacions excessives : la por a perdre les restes de la societat del benestar de que encara disposem, tot hi que siguin reduïdes respecte el passat.- Crec que els sociòlegs en dirien resiliència col•lectiva, la resistència a perdre un cert confort social, sostingut per el treball en” negre”,com també ajut de part de la pensió dels pares jubilats o la emigració de familiars a altres països….. Però, quan temps aguantarà el material humà d’aquesta artificial i adulterada societat del benestar ?

Prioritat equivocada

S’han equivocat de prioritats Càritas opina que, durant molt temps, la seva actual activitat benéfica, serà necessària.- Afirma que es deu concretament a que,” els politics ,s’han equivocat de prioritats.-” Consulto el nostre Estatut. En el Preàmbul s’esmenta com necessària la actuació sobre la cohesió social. Amb quan a la Constitució, en el seu Article 1, diu que som “un Estado social y democrático de derecho”.- Si els nostres governants es regeixen, s’autoregulen, per l’Estatut i la Constitució,…¿ a que ve que marginen les qüestions de necessitats socials vitals i ineludibles (les que solucionen les entitats benefiques), emprant els seus recursos per resoldre problemes de política formal majoritàriament prescindible ?? Doncs si, si som indulgents, crec que podem dir que s’han equivocat de prioritats, però també penso que, al fer-ho, cometen a demes un frau de llei, al actuar fora del marc de les normes bàsiques de l’Estat. Si no els actuals , els futurs nous administradors politics post-eleccions, tindràn ocasió d’adreçar el mal camí empres. Diu Confuci “Cometre un error i no corregirlo es un error encara mes gran” J.V.Muntadas