Casuals fets historics

Com tothom qui entra en una edat qualificada com gent gran, guardem en els nostres records fets i anècdotes cíviques viscudes, a part de les familiars. Com a curiositat, la meva dona i jo mantenim fresca la memoria de dues coincidències de fets històrics, en el transcurs de dos dels nostres viatges fora del país. En primer lloc, mencionem la nostre estada a Lisboa a l’inici d’abril de 1974, on ja es respiraven aires de llibertat, cosa que a l’Espanya franquista desconeixiem. Als pocs dies d’abandonar Portugal, la revolucio dels clavells i la cançó Grandola Vila Morena va canviar el país veí, amb gran alegria nostre ja retornats a Catalunya. Passats uns anys, a l’octubre de 1989 vàrem visitar Alemanya, encara dividida; per tant el pas d’un a l’altre sector, el vàrem fer amb tot el rigor fronterer habitual. Poques setmanes després, nosaltres retornats a Barcelona, el 9 de novembre es varen obrir oficialment els passos entre un i altre costat d’Alemanya, amb gran alegria ciutadana que nosaltres vàrem compartir des de casa. Bé, diuen que no hi ha dos sense tres. Segur que el nostre esperit demàcratic, amb poc o amb res va influir en les coincidències dels canvis a Lisboa i a Berlin, però per si de cas, ara hi posem totes les nostres pulsions psíquiques per ajudar que es faci, de veritat, una imprescindible gran regeneració democràtica de la política, aquesta vegada a casa nostra. Has d'identificar-te per escriure comentaris

Justicia redistributiva

Programes de justícia redistributiva Hem sentit dir moltes vegades que la crisi i les retallades varen venir degut a que estiravem mes el braç que la màniga, dit d’una altre manera, que vivíem alegrament per sobre de les nostres possibilitats. Com solució, durant quatre o cinc anys, s’ha aplicat una política d’austeritat que, mitjans les retallades, ha reduït considerablent la nostre societat del benestar.- Consequències: La pobresa a Catalunya, com a tot Espanya, ha augmentat de forma exponencial, ja la situen en un 30%.- La meva sorpresa ha saltat quan m’informen que, al mateix temps que s’aplicaven les polítiques d’austeritat, s’han afavorit a 465 000 milionaris a Espanya, 290 000 d’ells de Catalunya.- Fruit d’una llarga reflexió he arribat a una decissió , considerar seriosament passar els programes dels partits polítics per una mena de sedas ètic i que podria ser el que fou exposat ,no fa gaire, per Salvador Busquets, Director de Càrites. Conté tres eixos orientats a l’àmbit del desemvolupament social, als efectes de la pobresa i la construcció del bé comú. 1) Considerar els indicadors de desigualdat.- 2)Avaluar l’acció política sobre aquets indicadors.-3) Compromís redistributiu per tal d’aproparlos a la mitjana europea. En trobarem algún que s’hi comprometi ? Jaume Valles