UNESCO i el Papa francesc

La UNESCO i el Papa Francesc. Que redimonis relacionarà la UNESCO amb el Papa Francesc? es preguntaran els hipotètics lectors d’aquestes línies. Doncs bé, existeix una associació de fets, que intentaré explicar.- Fa un parell de setmanes, vaig tenir ocasió de visitar la seu central d’UNESCO a Paris, una relativament nova construcció, gran obra disenyada per famosos arquitectes, situada a la plaça Fontenoy.- Grans espais interiors, de murals pintats per reconeguts artistas i la gran plaça interior oberta, amb escultures de Calder i Moore entre altres. Tot i la magnificència de les instal•lacions, es respirava certa angoixa patètica i sombria en l’ambient, entre els pocs funcionaris que varem tractar. La descrita impresió personal, em va fer recordar que, desde el 2011, Estats Units primer, seguit d’Israel, Canadà i algun altre país, varen retirar les seves aportacions econòmiques, representant entre el 50 i el 60% del total del pressupost de la UNESCO, tot degut a la entrada de Palestina a la institució per acord de l’Assemblea General. A ningún se li escapa que, actualmente, UNESCO funciona a mig gas, degut a manca de financement. Aquí entraría el Papa Francesc i la recent reunió al Vaticà de Shimon Peres i Mahmud Abbas, mandataris d’Israel i Palestina.- Segur que el Sant Pare busca, amb la trobada, la pau integral a l’Orient mitjà, però una derivada importantíssima de nivell mundial, seria la normalització financera de UNESCO. Aquí s’escau allò de Miquel Marti Pol : “tot està per fer i tot és posible”.-

Histories retrobades

Històries retrobades -------------------------------------------------------------------------------- 0 Comentaris Durant la celebració d’una festa al Museu de la Història de la Immigració, de Sant Adrià de Besòs, organitzada per immigrants marroquins del Rif, entre les seves cançons i dances amazighes, una colla local va també ballar sardanes com activitat intercultural. Com dança final de la ballada, es va convidar als assistents a que s’unissin a la demostració, el que va ampliar la rotllana fins a sobrepassar el lloc on, moments abans, havien pronunciat parlaments referits al Rif. Com resultat, un retrat de l’heroi rifeny Abdelkrim va quedar quasi al centre de la ballada, al costat d’una petita imatge de la Verge de Montserrat, de la colla dels sardanistes. Mentres ballavem (no més se fer els punts curts), al que subscriu se li van aparèixer records de quan era infant, de quan el seu oncle Tonet explicava que havia estat soldat de lleva, i lluitat a la guerra del Rif, de sagnants batalles contra un cap rebel molt valent, però també molt dur amb els que considerava invasor del seu país. Fent volar la imaginació, veig a l’oncle Tonet i a Abdelkrim, aturant les seves pacífiques polèmiques del seu actual paradís, per mirar encuriosits les coses que ara fan conjuntament els catalans i els rifenys. Doncs sí, són activitats dirigides a la recerca d’una convivencia, que allunyi per sempre la repetició de fets similars a les lluites del R

Voluntariat social

VOLUNTARIAT SOCIAL La crisi ha fet que el voluntariat social català, també l’espanyol, hagi doblat el nombre de persones, de totes edats i condició, que oferixen part del seu temps, com suport a la tasca dels professionals de les oeneges, que treballen per pal-liar els desastres derivats de la pobresa severa. L’aument del voluntariat social, posa de relleu la sensibilitat de la ciutadania, una solidaritat amb diferentes etiquetes, humanisme laic, religios, sociopolitic o ,senzillament, satisfaccio personal d’ajudar al proisme, pensionistes i persones aturades que volen ampliar el seu curriculum, reforçant l’acció dels professionals, sense substituirlos. De lo que conec, el temps que la majoria de voluntaris dediquen e la seva tasca benéfica, gira en torn de una a quatre hores setmanals, en els llocs que son mes necessaris, suggerit per els responsables i assistent socials de l’entitat organitzadora on s’adscriuen. De la meva llarga experiencia personal com voluntari, iniciat als Jocs Olimpics fins actualmente a Caritas, sols puc explicar records i episodis satisfactoris.- Diuen els sicolegs que l’atencio desinteressada al proisme, aporta positius beneficis al nostre estat d’anim , que l’altruisme al ser anonim, aumenta la nostra energía interior al omplirnos de intima satisfaccio - M’atreveixo a afegir que, per davant dels politics de “langue de bois” i donades les circunstancies de les panuries de tanta gent, crec que, els voluntaris, fan mes país que moltes figures mediatiques que diariament surten als mitjans.- J.V.Muntadas

Balsams ciutadans

Balsams ciutadans En una tertulia d’amics, persones grans la majoria, es comentava que la crisi omnipresent que afecta a la ciutadania, no es reflexa en les terrasses dels bars, quasi sempre plenes, sobre tot en festius- Juan, un dels mes asidus de la tertulia, va argumentar que per les families, una hora a taula de bar, amb quatre cerveses i un plat de patates “braves”, es suportable per l’economia familiar, a canvi de recordar quan ho podien fer a Canaries o inclus a Cancun. Tomas, el politic de la colla, va seguir el fil de la conversa dient ¿sabeu perque els grups folclorics han aumentat tant els socis, sobre tot dones i sobre tot per aprendrer balls ¿ Donc perque la quota de soci d’aquets grups es minima, quan abans pagaven vint-i-cinc o trenta euros mensuals al gimnas. Son aquestes les opinions d’un gup de majoritariament pensionistes, dificilment generalitzables, pero conviden a pensar que, aquets i altres placebos, semblants a terrases de bars i exercicis fisics de baix cost, podrien ser els balsams ciutadans, que moderen grans indignacions col-lectives subjacents. Pero, fins quan ¿??