Classe mitja en perill

Classe mitja en perill?

--------------------------------------------------------------------------------
0 Comentaris El nostre país, Catalunya, transita inevitablement per la tormenta perfecte de la crisis, ho fa de la má d´Espanya i d´Europa (Alemanya), acceptant com a factor inevitable que l´atur creixi i que l´economia voregi el zero durant llarg temps.

La meva perspectiva ciudadana em diu que, en paral•lel, s´haurien de prendre altres mesures, capaces d´estimular el consum, el qual frenaria la sagnia de la classe mitja, que a diari engreixa les cues de Càritas i de la Creu Roja. Però em temo que la fredor científica de la política dels gestors financers no té prou en compte el valor de la classe mitja, com element cohesionador, com essencial factor bàsic d´estabilitzacio social.

Algú va dir que quan la pobresa entra per la porta, la llibertat se’n va per la finestra, Roosvelt també va dir que una democràcia sense progrés, aviat deixa de ser democràcia. Grans pensadors, Keynes i Max Weber, han escrit molt sobre la necessitat de les classes mitjanes. Opino que ni determinada manipulació de les notícies que suministren els mitjans (denunciada per Noam Chomsky) serà suficient per mantenir el nucli dur de la preuada classe mitja.

Els nostres polítics han de forçar i presionar les cúpules financeres, picant tota la pedra que sigui necessèria, per tal d´establir mesures que reforcin les sobretensades costures socials ciutadanes, amb un objectiu: evitar la desaparició de les nostres classes mitjanes. No fer-ho, equivaldria a obrir una porta al món de Dickens, però amb mòbils i ordinadors personals.




--------------------------------------------------------------------------------

Si

Aprendrer dels errors

Soc de la generació nascuda durant la guerra civil. A Catalunya som unes sis-centes mil persones. A la resta de l´Estat quatre millons, aproximadament, de la mateixa edat.- Uns i altres hem viscut d´infants el final de la guerra civil, la derrota de Catalunya i de joves, la dura postguerra, molt especialment al nostre país, tot i que m´expliquen que, a la zona dels guanyadors , també va haver-hi miseria i privacions.

Estem a Europa, els vells fantasmes bèlics no estan a l´horizó, però, amb el bagatge de les nostres pàgines viscudes, testimonis a escenari català o escenari espanyol, penso que tenim molt a dir, denunciant que una questió tant seriosa com és el de l´encaix Catalunya-Espanya. (per tant el de la soberania catalana) , es tracti moltes vegades amb frivolitat i lleugeresa. Mirem el futur, pero el passat està present en la memoria dels pobles, cal recordar-lo per no repetir els seus errors.