Nova democracia

Aquestes notes es redactaren i publicaren a LV mig anys abans del 15 M;


He trobat una bona definició del significat de participació ciutadana, i diu el següent: és el conjunt d'activitats, processos i tècniques pels quals la població intervé en els assumptes que l'afecten. Des dels grecs, els pares de la democràcia, aquesta zona del món que en diem Occident ha fet molts esforços per tal que tota la societat prengui part en les seves pròpies decisions. Per quins motius avui la nostra societat civil participa tan poc, menys que mai, en les ocasions que se li presenten? Exemples recents com la reforma de la Diagonal a Barcelona, les consultes ciutadanes sobre l'independència i una consulta popular, exemplar a la meva ciutat, Sant Adrià de Besòs, preguntant per la conservació de les xemeneies de Fecsa, són temes que sols interessen a un o dos de cada deu veïns? Sortint de l'àmbit ciutadà, el món polític presenta síntomes semblants.A part de la voluminosa abstenció en els processos electorals, crida la nostra atenció el significat negatiu que tant els mitjans de comunicació com els mateixos politòlegs donen a la presentació de dos o més candidats a les primàries (procés electoral intern) dels partits polítics quan, personalment, ho interpreto com una important senyal de democràcia interna. Tothom a qui pregunto em diu que no ha abdicat de la seva responsabilitat col·lectiva, afegint mil arguments de forma per no participar, tot i entenent el meu raonament de què la democràcia, quan no sent proper l'alè de tot el poble, tendeix a aprimar-se i, poc a poc, a desaparèixer. La conclusió és clara i no per repetida menys important. És imprescindible buscar i trobar nous camins, camins de credibilitat i transparència sense fissures, que reconstrueixin l'esperit de responsabilitat que sempre ha caracteritzat el nostre país.

Marruecos

¿Transición en Marruecos?
Me encuentro con Rachid, un amigo marroquí del Rif, y conversamos sobre política. Yo tomo un cortado y él un té verde, cuando la conversación deriva sobre la nueva Constitución marroquí elaborada por Mohamed VI y votada recientemente. Viejo rockero de la política catalana, le felicito por lo que considero un inicio de la transición de su país hacia la democracia, hablándole de los paralelismos con las circunstancias de nuestra la transición de hace cuarenta años. Normalmente hombre tranquilo, en esta ocasion Rachid se alteró, y hablo durante un buen rato sobre lo que él considera un falso paralelismo. Con vehemencia, mezclando alguna palabra de amablozigh en su catalán, me recuerda los dos años que nuestros ponentes constitucionales, representando desde comunistas a ultraderecha, pasando por nacionalistas catalanes y vascos, debatieron el contenido de la Constitución del 78. Repite dos o tres veces que, si bien valora positivamente la oficialidad del amazigh, opina que la nueva Constitución de Marruecos, redactada desde el poder actual, está a mucha distancia de la elaborada por nosotros hace cuarenta años, en el fondo y en las formas. Le felicito por su conocimiento de nuestra historia reciente y me hace reflexionar que, vistas a milquinientos kms. de distancia, las cosas no son lo que parecen.